En vista de que la Marta ha anat més ràpid que jo, hauré d’espavilar-me a penjar el post… En tota fotografia sempre hi ha un abans i un després, al passat post ja ho veu veure 😀 ! Aquest cop faig una cosa semblant, però aquí surt l’artista (la mà de la marta) i la fotògrafa ( jo 😀 ) ! llàstima que no surt la que ens va fer la foto…això ja hagués estat la última! jeje

Aquí si que es pot dir que ens van pillar in fraganti ! jeje

L’abans…

… i el després.

avui hi ha poqueta cosa… però és que estic molt cansada i demà toca llevar-se aviat… 🙁

demà us explico la història de la poma vermella confitada…

Quina imatge millor que veure sortir el sol des d’un autocar?

Això és, a les 7.30h del matí estavem a la guixeta de la terminal B d’autobusos d’Atenes a punt per agafar un autobús fins a Delfos. Sense haver esmorzat, sense seient i amb molta son 🙁 . Però bé, no ens podem queixar…vem practicar anglès tot el viatge! 😉 Amb uns ianquis que estaven d’erasmus a Atenes des del setembre.

Delfos va ser una de les decepcions que em vaig endur d’Atenes. M’imaginava un lloc espectacular. Un lloc on et sentissis com si estiguessis a l’antiga grècia, com si fossis un d’aquells grecs que anaven a consultar l’oracle perquè els digués coses que ja de ben segur sabien. El temple d’Apolo encara s’aguantava…però el que és el temple d’Atenea, eren un munt de predres a terra, plantes i amb un cartell que posava: Temple d’Atenea, no toqueu les pedres. I evidentment el corresponent home o dona a punt per donar-li al pitu. Suposu que les fotografies de la meva guia tenien els seus anys, i que la imatge de la gent passejant per sobre les pedres, avui en dia es fa verdaderament impossible.

Una de les “millors experiències” va ser veure ballar als ianquis, com diu la Sara era com estar dins la pel·lícula d’American Pie però a Grècia, amb uns, que si bé no eren uns sexsimbols…iankis ho eren! La millor part són les similituds: en primer lloc i sense competència tenim al nostre estimat “capitán pescanova”! (s’ha de dir que també em recordava a un profe de telecos: el “náufrago”). Un noi tot particular, amb xancletes lligades d’excursió i mitjons, un barret de pescador de color blau i uns cabells i unes barbes que millor no definiré… En segon lloc tenim al “Daniel” d’StarGate! Ulleres rodonetes metàl·liques, rosset i no faltava el seu posat interessant a l’hora d’explicar les coses. Jo crec que el tercer lloc de l’endú el Jay, segons la Neus i la Sara el “Bush” (una retirada la tenia). Aquest era el típic catxes, no massa alt i samarreta de màniga curta ajustada.

I per acabar…

Altre cop les quatre!!

Aquí ens teniu a les quatre!!

Imatge artística, com moltes que s’han acabat fent en aquest viatge 😀 . A Σούνιον (Sounion) va ser per mi una pràctica i una posada a prova de la meva estimada càmera de fotos que al febrer farà els seus dos anys, i amb la qual ja he fet quasi 5.300 disparos, i fotos…doncs de guardades en dec tenir unes 5.000 jeje

Aquí ens va passar una de les moltes altres experiències que ens han passat en aquest viatge. Aquest cop va ser una ficada de pota grossa grossa!! 🙁 Vem fer cas al senyor “simpàtic”de l’oficina de turisme, que jo crec que encara es deu estar rient del que ens va dir: “sí sí, visiteu un poblet molt macu que hi ha al costat de Sounion, un poblet que es diu Lavrio, típic poblet de costa grega…” Suposu que de dia, i amb Sol, aquest poblet deu ser molt bonic, no ho dubto, però a les 5 tocades, amb el sol post, aquest poble no tenia res, fins i tot un autòctona ens ho va corroborar!! I amb el fred que fotia sense el sol que ens calentés, ens vem quedar en aquell poble esperant el pròxim autobús que passava mitja hora més tard, wenu, va passar com tres quarts d’hora més tard, però… quina pressa hi ha?

Ναός Θεού Ποσειδώνος , Σούνιον

Temple del Déu Poseidó, Sounion

Després d’una “llarga” dormida ens decidim a buscar l’oficina de turisme, de camí ens trobem amb un camió carregant ampolles d’aigua i amb tot obert. Si vols una ampolla només has de córrer darrera i agafar-ne una! 😀 jeje (són grecs)

Tornant a l’oficina de turisme…. vem recórrer atenes de punta a punta per trobar-la, vem anar a la que estava marcada, allà una noia molt simpàtica, que per variar ens va preguntar d’on erem, ens va dir un carrer i un número, però no sabia on era, només sabia el carrer i el número. Ens patagem tot el carrer… arribem a un lloc on sembla un turisme, però no ho és! És una agència de ferris 🙁 . De moment, no hem trobat res. La noia d’allà ens indica un altre lloc, ens busca al mapa on és i ens diu com arribar-hi. Nem cap allà. Agafem el metro, ens equivoquem de sentit de línia perquè els dos finals de línia es diuen iguals, però diferents al final. Reculem. I per postres, al arribar allà ens costa trobar el carrer. Altre cop zona xunga… I per fi, després de quasi un parell d’hores, crec, trobem una oficina de turisme super nova, super guais i tot el que et puguis imaginar!! :O això sí! no hi havia ningú! no m’estranya, estava a la quinta punyeta del centre! :S jeje

I després d’aquí…. al Parthenon!!