Quina imatge millor que veure sortir el sol des d’un autocar?

Això és, a les 7.30h del matí estavem a la guixeta de la terminal B d’autobusos d’Atenes a punt per agafar un autobús fins a Delfos. Sense haver esmorzat, sense seient i amb molta son 🙁 . Però bé, no ens podem queixar…vem practicar anglès tot el viatge! 😉 Amb uns ianquis que estaven d’erasmus a Atenes des del setembre.

Delfos va ser una de les decepcions que em vaig endur d’Atenes. M’imaginava un lloc espectacular. Un lloc on et sentissis com si estiguessis a l’antiga grècia, com si fossis un d’aquells grecs que anaven a consultar l’oracle perquè els digués coses que ja de ben segur sabien. El temple d’Apolo encara s’aguantava…però el que és el temple d’Atenea, eren un munt de predres a terra, plantes i amb un cartell que posava: Temple d’Atenea, no toqueu les pedres. I evidentment el corresponent home o dona a punt per donar-li al pitu. Suposu que les fotografies de la meva guia tenien els seus anys, i que la imatge de la gent passejant per sobre les pedres, avui en dia es fa verdaderament impossible.

Una de les “millors experiències” va ser veure ballar als ianquis, com diu la Sara era com estar dins la pel·lícula d’American Pie però a Grècia, amb uns, que si bé no eren uns sexsimbols…iankis ho eren! La millor part són les similituds: en primer lloc i sense competència tenim al nostre estimat “capitán pescanova”! (s’ha de dir que també em recordava a un profe de telecos: el “náufrago”). Un noi tot particular, amb xancletes lligades d’excursió i mitjons, un barret de pescador de color blau i uns cabells i unes barbes que millor no definiré… En segon lloc tenim al “Daniel” d’StarGate! Ulleres rodonetes metàl·liques, rosset i no faltava el seu posat interessant a l’hora d’explicar les coses. Jo crec que el tercer lloc de l’endú el Jay, segons la Neus i la Sara el “Bush” (una retirada la tenia). Aquest era el típic catxes, no massa alt i samarreta de màniga curta ajustada.

I per acabar…

Altre cop les quatre!!