Salamandreta

Avui si us agrada el dolç, em sap greu, però us faré entrar gana . Aquesta tarda tocava Rockaberry time amb la Marta!! I com que encara queden varietats per tastar, avui venia de gust el pastís de Raspberry Fudge Cheese i el Croustade aux Pommes. Així en plan resumit, el primer vindria a ser una mena de cheese cake amb maduixes, amb un regust a petitsuis (o com s’escrigui) i la meitat de sota amb una mena de base de pastís de xocolata densa en plan brownie. He de dir que era una bomba, però estava bonissim!!! I el Croustade aux Pommes era simplement un pastís de poma a l’estil d’aquest lloc. He de dir que cada tall de pastís costa entre 5 i 6 dollars (on evidentment has d’afegir la tip i les taxes), però no em direu que per 5 o 6 dollars no pagarieu un pastís d’aquest tamany??

I de moment només n’hi ha un que no m’hagi acabat de fer el pes i és el de trouffe, però la resta de moment… buffff el pastís de formatge és sublim!! És quasi dels millors pastissos de formatge que he menjat mai. Abans de venir per nadal suposo que acabarà caient un altre Rockaberry time

Sona pijo pijo ho sé xd pos sí! va ser un event pijo pijo, almenys no a l’entorn al que jo estic acostumada… però he de dir que va tenir el seu què .

D’entrada jo ahir a quarts de nou estava a la porta de l’hotel Condes de Barcelona per gaudir de la meva invitació a la festa MUNICH-ALAIRE-MORITZ amb les meves bambes munich a estrenar per l’ocasió . Amb els que haviem quedat per nar-hi vem pujar a l’ascensor que ens portava fins a la terrassa ALAIRE (un lloc molt recomanable per anar-hi amb parelleta o per sorprendre a algú ). A dalt un ambient molt quich (o com s’escrigui) era l’ànima de la festa, barra lliure de Moritz, gintònics, sushi, paella, fideuà, fins i tot hi havia un home que t’obria les ostres allà mateix (les quals vaig provar la primera en els meus 24 anys, he de dir que estava bona, m’esperava algo molt fastigós xd). I el millor de la festa va ser….

SE’M VA CAURE EL MÒBIL (IPHONE 4) AQUÍ DINS!!!!!!

ho sé, sembla sorprenent, però cert! hi ha testimonis!!! El millor de tot és que vaig trigar menys de 5 minuts per recuperar-lo . Mai havia tingut tanta habilitat amb els “palillus” xinos!

I bé, a part de que vaig veure el Xavi Coral en persona, vaig gaudir d’unes vistes com aquestes

i que tot i tenir el doble de probabilitats no em van tocar unes munich que sortejaven, la festa va estar guai. Bona companyia, bon menjar i bon beure !

Moltes gràcies per tot @MoritzBarcelona, @munichsports i @hotelcondesbcn !!

És un bar antic de l’any 1860 que es troba al carrer Joaquim Costa 33 de Barcelona. És antic i la decoració modernista es manté encara a l’interior. Sembla petit, però hi cap força gent, i té música d’ambientació no massa forta. Et permet parlar i estar a gust mentre prens una canya per 2.40euros i fas petar la xerrada amb un bon amic esquimal (el qual em va presentar aquest lloc).

Hi ha força bars curiosos per aquell carrer, i mira que hi havia passat vegades i no me n’havia adonat que existissin. N’hi ha un altre allà prop, al mateix costat del carrer anant en direcció Ronda Sant Antoni que també està força bé. Fa cantonada amb el carrer de la Paloma i la música és agradable.

Mostra un mapa més gran

Tantes coses que tenia per dir, i ahir que estava amb febre no vaig poder escriure res . Bé, el que volia comentar és que aquest cap de setmana passat vaig quedar per sopar amb algú que feia moooooolt de temps que no quedava, la marta (lagiri), al sopar érem l’albert, en pier, la marta i jo. Haviem quedat sobre les 10 a pl Catalunya (sí, ho sé, no és una hora prou d’hora per quedar per sopar si no tens res reservat, però aquí estava la gràcia, anar a l’aventura!). Vam fer camí cap a un lloc on havia anat ja feia bastant de temps, al Petra (un restaurant, que quan hi torni en faré un post per recomanar-lo), però en arribar-hi ens vem trobar que poca cosa podiem fer si no haviem reservat, ni rentant els plats ens deixaven menjar. Vaja, que de moment estavem sense menjar i ja eren quasi dos quarts. Llavors, vam fer mitja cua cap a un lloc que haviem vist passant de camí. Però resultava que tampoc hi havia massa, lloc, només haviem d’esperar que uns acabessin amb els cafès, però ja se sap, quan un arriba a aquesta etapa d’un sopar, es pot allargar fins a mitja nit. Llavors, jo que tenia una aplicació a l’iphone, que encara no havia utilitzat (around me), vaig buscar restaurants a prop, i vaig seleccionar el primer. Vem anar-hi, hi havia taula i ens vem asseure. No sabiem del cert el preu, i quan vem obrir la carta el vem veure. Pujava una mica més de la mitjana de restaurants als que vaig amb amics, però realment el lloc, el menjar i el servei se’l valien ! La veritat és que una de les bones descripcions del lloc és la que s’escriuren ells mateixos:

El lloc és molt recomanable, tan si vas per un sopar romàntic com si vas uns quants amics (tampoc molts perquè les taules no són molt grans) però tenen algun lloc mig apartat per si el sopar és més íntim .

Com sempre vaig amb retard. Vaig anar el dimecres a sopar amb el Carlos, buscava un lloc tranquil, sense massa gent. Un lloc on es pogués parlar, i que a més d’això es mengés bé. La setmana anterior haviem passat per aquest lloc, però estava ple i vem decidir que ja hi tornariem. La veritat és que de tranquil ho és, almenys un dimecres al vespre. La carta de plats vegeterians oscil·la entre els 3 i 6 euros crec recordar. Els postres, la majoria fets per la casa, haig de dir que el pastís de nous, bonissim!! I les trufes amb nata, no eren d’aquestes congelades, estaven fetes artesanals perquè el que és rodones rodones tenien poca cosa . La decoració… bé, la decoració o la no decoració, perquè les parets són blanques i punt, però trobo que el punt de blanc i negre de tot el conjunt, li dóna un toc especial i minimalista que et fa sentir a gust. Vem ser molt ben atesos i la veritat és que és un lloc que recomanaria.

Per si voleu anar-hi us deixo un mapa perquè no us perdeu per la Vila de Gràcia !

Us deixo també l’adreça de la pàgina web de l’Illa de Gràcia per si hi voleu fer una visiteta .

 Ahir per la nit vaig anar a fer un soparet amb la marta, que ja feia temps que no quedavem ella i jo soles per anar a sopar i parlar de les nostres coses… jejeje Haviem d’anar a un de la família de la dolça hermínia, però estaven a petar de gent (és el que té el centre un dissabte per la nit), però com que haviem baixat a sopar i no voliem tornar a casa sense haver-ho fet, vem topar amb un lloc tot curiós: “La Botiga”. Un restaurant que d’entrada saps que és un restaurant pq té la carta a fora exposada, sinó, pensaries que és una botiga. La primera impressió que dóna és d’un lloc petit, amb molta llum, on està prohibit fumar i que té un encant especial. Taules molt versàtils que es poden anar movent per aconseguir taules llargues de fins a 5 persones per costat o taules de dos. Quan baixes al pis de baix, on hi ha els lavabos, et trobes amb la sorpresa que és com el doble o el triple de gran. Els plats que vem demanar estaven força bons, però el que va ser sublim va ser el postre, “pecat de xocolata”, un tros de xocolata dens, com una trufa gegant, de xocolata molt amarga i bonissim. Ens va servir una xineta molt mona que entenia el català si li parlaves poc a poc. Van ser ràpids en servir i ben ateses. Per preu, doncs està prou bé, vem menjar un plat (que vem quedar tipes), un postre i una aigua cadascuna, més una ració de coca amb pa amb tomàquet: menys 12 euros per cap.

Avui començaré amb una nova categoria: els restaurants. Com bé alguns coneixeu, la Marta i jo (no sempre soles, però sempre hi erem presents les dues) hem freqüentat de manera bastant notable un restaurant petit, acollidor, original, amb plats especials, decoració estrambòtica i espelmetes a sobre la taula, tot s’ha de dir que el labavo és una mica just, però està net, que de fet, això és el que importa. El lloc en qüestió es diu “Iposa”. Com deia, és petit, peró els plats són molt originals, especials més ben dit. Et pots trobar des d’uns raviolis de pera amb salsetes rares, tàrtar de salmó amb algues de no sé què, “pollo” amb patates al forn i salsa d’all, amanides variades i de tots els gustos, sopes i cremes, … i un seguit de plats que de moment cada cop que hi hem anat eren diferents. Tenen pocs plats per escollir, potser uns 10 o 15 màxim, postres (sobretot recomano el pastís de xocolata, que és un mousse de xocolata amb xarrup de maduixes o de gerds, que està bonissim! :p ). Això sí s’hi ha d’anar aviat, cap a les nou, quarts de deu perquè sinó, no es troba lloc, i a més a més, quan hi ha molta gent els pobres cambrers s’estressen…

Pos eso, us deixo l’adressa per si algun dia voleu provar-lo:

Iposa

Floristes de la Rambla, 14

Està baixant per la rambla, girant a ma dreta pel carrer del carme i és el primer carrer a l’esquerra, davant d’un parc infantil.

Ah! I els preus per plat ronden els 8 euros, però amb un plat vas més que servit.

Bon profit!!