Ahir per la nit vaig anar a fer un soparet amb la marta, que ja feia temps que no quedavem ella i jo soles per anar a sopar i parlar de les nostres coses… 😀 jejeje Haviem d’anar a un de la família de la dolça hermínia, però estaven a petar de gent (és el que té el centre un dissabte per la nit), però com que haviem baixat a sopar i no voliem tornar a casa sense haver-ho fet, vem topar amb un lloc tot curiós: “La Botiga”. Un restaurant que d’entrada saps que és un restaurant pq té la carta a fora exposada, sinó, pensaries que és una botiga. La primera impressió que dóna és d’un lloc petit, amb molta llum, on està prohibit fumar i que té un encant especial. Taules molt versàtils que es poden anar movent per aconseguir taules llargues de fins a 5 persones per costat o taules de dos. Quan baixes al pis de baix, on hi ha els lavabos, et trobes amb la sorpresa que és com el doble o el triple de gran. Els plats que vem demanar estaven força bons, però el que va ser sublim va ser el postre, “pecat de xocolata”, un tros de xocolata dens, com una trufa gegant, de xocolata molt amarga i bonissim. Ens va servir una xineta molt mona que entenia el català si li parlaves poc a poc. Van ser ràpids en servir i ben ateses. Per preu, doncs està prou bé, vem menjar un plat (que vem quedar tipes), un postre i una aigua cadascuna, més una ració de coca amb pa amb tomàquet: menys 12 euros per cap.