Després d’uns quants dies per fi tinc temps d’escriure alguna coseta sobre el viatge a Atenes que he fet aquest pont de la puríssima. Potser us estranyarà el títol del post, doncs bé, l’explicació és senzilla: fa més de vuit anys que vaig veure la pel·lícula “le grand bleu”, ambientada a Grècia, de la qual em vaig enamorar dels paisatges i de la tranquilitat que desprenia la manera de fer. Amb els anys, anava descobrint més coses sobre aquest país no tan llunyà, la mitologia, la llengua, l’abecedari (gràcies a l’enginyeria),… però encara no havia tingut la oportunitat d’anar-hi, fins que la Sara em va fer una proposta boja: anar a Atenes pel pont! Després d’haver-hi anat, he descobert que hi havia posat massa il·lusions.

Tot comença la nit del dimecres. Agafem l’avió i el bus cap a Atenes. On coneixem una noia grega, que ens diu que és un honor per ella l’existència de Delfos. Un noi grec, l’Espiros, al que li demano la beguda alcohòlica típica grega: l’ouzo, i que diu que és molt fort. I uns aventures que anaven sense alberg. Després d’una recerca frustada perquè un taxi ens portés a l’alberg, decidim anar-hi a peu, a les 5h de la matinada!

Caminem 15-20min, passem per una zona xunga d’Atenes i arribem a l’alberg. Entrem a l’habitació i suposu que el cansament i l’hora ens van fer tenir una imatge equivocada de les habitacions i el lavabo de luxe al que estavem allotjades. Tot s’ha de dir, que la pudor que feia el lavabo, la finestra que no tancava, la dutxa sense cortina, els llums sense llum i de bon matí l’esmozar, van ajudar-hi una mica.

Enlloc d’explicar què vem fer cada dia, cada dia faré un petit resumet de les coses més divertides, característiques i extravagants del viatge!

De moment, avui deixaré la foto que vaig dir que penjaria.

I el teclat corresponent

 

 

 

 

 

 

 

Quina merda de teclat, sense accents i amb totes les lletres canviades 🙁