Hi havia una vegada quatre noies que van anar a Atenes. Una nit freda i plujosa van decidir anar al restaurant que la nit anterior havien vist tot passejant per un barri on els joves autòctons surten per la nit i fan gresca i sarau. El mestre molt simpàtic, i el cambrer assignat a la taula també ( eh babies? ), no era pas estrany… estaven a Atenes! jeje

Bé, continuarem la història amb una mica més de gràcia 😀 . Pos resulta que, nosaltres inocents, vem demanar uns plats que sincerament estaven bonissims i jo m’havia quedat molt a gust quan: mentre la marta estava menjant encara (per variar…. 😛 ), ens apareix un cambrer i ens serveix quatre plats de postre amb quatre coses rodones de color vermell i amb un suquet raret. Nosaltres amb la cara deviem pagar… i ens va dir: si si, aquell cambrer us convida! La cara de cada una era…. no tinc paraules…. a mi mai m’ha agradat la poma al forn, i sempre l’he evitat, però és que allò….era una cosa rara, una poma al forn, de color vermell amb un gust empalagós fastigós. A la primera cullerada pensaves…wnu, va, no és tant horrible…a la segona deies, wenu va…podré aguantar fins al final… però és que a la tercera…quarta i següents la cara de fàstig ja era un continu… a mi no m’agrada tirar el menjar…però és que allò…

Al final les dues campiones vem ser la Sara i jo, la neus es a deixar una punteta i la marta que no li agrada el dolç, ni tan sols li agraden els meus pastissos! Va deixar aprox la mitat. Jo crec que allò més que una convidada per nosaltres va ser una putada! Si torno algun cop en aquell restaurant ja et dic jo que després de demanar el plat ja demanaré el compte, no fos cas que em puguin convidar a postre! 🙁

Tenim un video inèdit, però el problema és que està en un format que no permet massa variables… és un video de nokia, i només es pot veure amb el reproductor del programa de nokia. Si algú té alguna idea de com es pot girar un video 90º i passar-lo a un format .avi, ja sap on està la secció de comentaris 😀 !