Aquests nois no deixen de ser recompensats per la seva feina!! Un nou premi a la saca!! 😉 El passat 24 de novembre, a Manresa, un jurat format per Salva Racero (veu de Lax’n’Busto), Roger Farré (baixista i veu de Gossos) i Toni Xuclà (guitarra i veu de Menaix a Trua i Taima Tesao), van decidir que otorgaven el premi Sibèlius a la Millor Cançó de l’any 2010 a Paraules d’Itàlia, una de les tres ja cançons d’estudi de BOSNI.

Segons diu el jurat, es destaca la qualitat i energia de la construcció musical i també es valora el discurs que planteja la lletra amb imatges i conceptes quotidians plantejats d’una manera contemporània.

Gràcies a aquests dos premis rebuts recentment tindran la oportunitat de grabar tres temes nous a punt de sortir a la llum!! Ànims i seguiu així! 😉

Així és com es defineixen: BOSNI, una paraula buida de significat diuen? Perquè hem de trobar un significat a tot allò que diem o creem? Simplement deixem que flueixi. I això és el que estan fent aquest grup de Sant Vicenç de Castellet. Estan deixan fluir la ilusió d’un que possiblement serà un gran projecte. Ja tenen 3 temes gravats en estudi i avui mateix i demà gravaran gràcies al primer premi del concurs Fruits Rock tres temes més de la mà de Miquel Coll. Ja tenen pàgina web i d’on pots descarregar de forma totalment gratuïta els seus primers temes d’estudi.

A mi m’agrada com sonen, i trobo que estant fent reviure aquell rock català que tant s’està perdent per culpa de l’estil moderniqui que tan de moda està ara.

Moment en que van guanyar el concurs Fruits Rock.

Això de tenir el germà liciat del braç i haver-li de fer de taxista de tan en tant (igual que ell pobret em va fer a mi quan vaig estar amb el tema de la cadera), fa que acabi coneixent noves propostes del nostre estimat ajuntament. No sabia pas que ahir dissabte per la nit feien tot un seguit de concerts alternatius i no tant alternatius a tot el complex de la muntanya de montjuïc. El principal problema que li vaig trobar és que els concerts estaven molt separats uns escenaris dels altres, suposu pel tema de la sonoritat i que no es barregessin els sons d’uns músics als altres. Però potser hagués estat millor separar l’event en dos dies i fer la meitat de concerts. Tema menjar i beguda, bé, liava una mica el fet que anés amb número de tiquets, 1 tiquet era equivalent a 1.5€. L’aigua valia 1 tiquet, la cervesa 2, i els entrepans 3. Potser una mica car per la qualitat de l’entrepà, però allà dalt de la muntanya, si tens gana i no t’has portat res per menjar, acabes pagant el que et demanin…

A part d’això, vaig anar al concert del Joan Colomo, tot un espectacle de música versionada i pròpia, una mica el rollo que es porta ara estil amics de les arts. Quan va acabar, vem anar al concert de Delafé i las flores azules, dels que em vaig adonar que coneixia més cançons de les que em pensava 😀 . Un altre espectacle. I després vem acabar tornant a l’escenari 6 on cantava el Manos de Topo, el qual vaig reconèixer per la seva característica veu com a cantant de l’entrada de la gran serie televisiva “Arròs covat”.

Són les set del matí, plou, mig llit s’ha refredat. És tan estranya la sensació d’impotència davant del que et passa quan veus que no ho pots arreglar, i busques on agafar-te però tot passa de llarg. Potser demà l’estel fugaç dirà què has de fer amb el passat.

Vas ser tu qui va dir prou, vaig dir -marxo-, i tu no vas venir. I ara ja no puc fer-me enrrere. Mou-te per instint, deixa enrera els teus sentiments, dues llàgrimes no fan fracassar. Somies desperta, i ara soplicant davant del mirall serà el moment en que entendràs perquè no em vaig acomiadar… Has aconseguit tancar els ulls a la veritat però ja res és com abans, ho hauries d’acceptar. Amb un somriure em podràs recordar, sé que no n’hi ha prou en deixar passar el temps… Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van, el camí serà molt llarg.

…

Traiem-nos de sobre aquest fred. Tot allò que somiavem avui és més aprop que ahir. La infantesa es va perdent, no busques la màgia, la portes dins. Una espurna és la nineta dels teus ulls, la nit porpra t’envolta, només noto el vent que et fa volar els cabells. Avui et miro i sento coses que no havia sentit mai. Desafiaré la sort! Vull canviar el món amb tu, si vols, si et veus capaç de decidir per tu i per mi, un sol camí . Davant nostre hi ha una via, una possible sortida. Junts anirem als cims més alts de les muntanyes o a les profunditats del mar. Buscarem aquest petó amb gust a primera vegada.

Encara no sé com et diré que t’estimo...

És el nom d’un ciutadà de Bòsnia? Nop! és més aviat el nom d’un grup de música catalana! Un dels grups catalans que es presenta al concurs Sona 9. Música d’un estil… més aviat no el defineixo, perque encara l’espifiaria i la meva cultura musical en quan a definició d’estils no ha estat mai tan desenvolupada. Prefereixo decidir per una cosa que m’agrada o que no, més que la de caracteritzar en un sol nom l’estil d’un grup.

Us animo doncs a que els escolteu vosaltres mateixos! Tot just ara acaben de treure del forn els seus primers 3 nous temes, els quals ja podeu descarregar amb només un click!

Per a més informació del grup podeu visitar la seva pagina a MySpace, us podeu unir al seu grup de Facebook, o seguir-los al twitter.