Què fer a una primera cita? És possiblement una de les preguntes que ens ronden més el cap quan quedem per primera vegada amb una persona desconeguda, no parlo només d’un noi que quedi amb una noia, o d’una noia que quedi per primera vegada amb un noi, parlo també de dues persones d’un mateix sexe i sense intencions més enllà de l’amistat.
Primera pregunta:
Què fer? Quin és el lloc més idoni per quedar? Tots sabem que a Barcelona un dels llocs més freqüents per quedar si es queda pel centre és el Zurich de la plaça Catalunya, i si el barri és Gràcia, una quedada a Fontana acaba sent l’escollida. Però, què passa si la persona amb la que quedes no l’has vist mai? O potser només una foto i ben petita? Potser llavors no seria el lloc més idoni per fer una trobada, bàsicament perquè potser no arribeu a trobar-vos mai. Clar està, que si abans heu fet el previ pas de donar-vos els telèfons, si en uns 15 minuts no heu donat amb l’objectiu potser seria bo que fessiu el primer pas de trucar. Però clar, i si això del telèfon no ha passat pel cap de cap dels dos interessats? Potser llavors un bon consell seria quedar en algun lloc una mica més concret, o fer allò que surt a les pel·lícules, vestir-se amb una peça de roba abans predefinida 😉 . I llavors quan hem aconseguit quedar queda el gran dubte, què fem?? Perquè és molt guai això de quedar, però tampoc ens quedarem allà palplantats davant del Zurich veient com passa la gent, o potser sí, pot ser realment curiós analitzar si hi ha hagut més gent com tu, que ha quedat amb algú a qui no li sap posar cara i està fent el pallús mirant a dreta i esquerra per si veu algú que està fent exactament el mateix.
I en temes de propostes, la veritat és que més val no pensar si l’altre tindrà ganes o no de fer el que es proposi, si no té ganes, pitjor per ell/a, el problema serà seu per no haver-ho dit abans. I si som una mica massa primmirats potser millor que siguem nosaltres els primers a proposar, així ens estalviarem després de dir que no 😀 . I qui sap, potser quan diguis d’anar a sopar, o anar a fer una cervesa, l’altre està pensant exactament el mateix, o ben bé el contrari, però val la pena arriscar-se, perquè com diu la dita: qui no s’arrisca, no pisca 😉 !
I ja per acabar us deixo amb un clar exemple d’una primera cita, la cançó de Bed&Breakfast de Els Amics de les Arts.
Continuarà…
El problema de quedar en un lloc i en una hora es que la gent fa tard. En el cas que tan sols quedis amb una sola persona es més dificil que l’altre faci tard, o com a mínim si fa tard t’avisarà i es buscarà alguna excusa decent. Però quant quedes amb diverses persones alhora sempre n’hi ha que arriben a l’hora (mes o menys) i d’altres que arriben tard. Per tan la meva solució es, quedar en algun lloc on quedi molta gent (Zurich) i allà fer grups. El grup dels que són puntuals s’en van junts encara que no es coneguin de res, i més tard, el grup dels que fan tard que s’en vagin per la seva banda, segur que s’acaben trobant altres punts en comú i tots plegats s’ho acaben passant la mar de bé.
Així que t’has buscat un cybernovio i vols que deixi de ser “cyber”, eh! ai, pillina!!
El Zurich em sona… xDDD
Jo no entenc perquè quedaries amb algú si no saps que voleu fer. (?!)
Pons: em sembla una molt bona idea! xd
anomenatinútil: jejeje, te sona? doncs no sé de què eh xd
AhSe: a vegades quedes per anar a prendre alguna cosa, però mai concretes el què, i quan quedes sempre hi ha la pregunta: wnu, què fem? on anem?
maria: la veritat es que no, m’agrada coneixer la gent en persona, aixi que en el cas que algu acabi sent novio, abans deixara de ser cyber 😛