No estic parlant de la pel·lícula que el director Sidney Lumet va dirigir l’any 1957, parlo de l’obra de teatre que està aquests dies en cartellera al Teatre del Raval. I per la qual em van tocar dues entrades a bon preu gràcies al sorteig que l’Univers va fent de tant en tant pels estudiants de la UPC.

12 homes sense pietat escrita per Reginald Rose tracta de dotze homes que formen un jurat popular i han de decidir la culpabilitat o la innocència d’un jove de 18 anys acusat d’assassinat en primer grau: homicidi amb premeditació. L’escenari, una sala annexa al jutjat, un sofocant dia d’estiu. El veredicte inicial per part d’onze dels dotze homes és la cambra de gas. Només un home intentarà convèncer la resta que existeix un dubte raonable i suficient per canviar el veredicte.

Els actors no eren massa conneguts més que per haver sortit en series catalanes, la majoria dobladors de cinema, els quals reconeixies per tancar els ulls i escoltar un to de veu familiar. Haig de dir que hi havia algun actor que quedava una mica forçat, i no acabava de sentir-se segur amb el seu paper. Però també que n’hi havia que et feien posar la pell de gallina. El “protagonista”, la única persona que creu en el dubte raonable del cas, era realment bo. Aquell posat serè, la tranquilitat i seguretat que transmetia. D’altra banda, el incondicional, el que no canviava de parer, el que creia fermament en les proves i els fets contundents que envoltaven el cas, aquella agresivitat que el caracteritzava. Els canvis de registre, de passar d’una creença, a dubtar i creure en el contrari.

Si teniu la oportunitat de poder-hi anar, és recomanable. Potser alguns pensareu que el teatre és massa car per anar-hi, i que hi ha coses més barates per passar l’estona i distreure’s. Sí, en això hi estaré d’acord. Però també haig de dir que pel preu del teatre tens a un seguit d’actors representant una obra només per a tu aquella nit.