Què em poso?
Abans del primer contacte (potser ara que hi penso aquesta part havia d’haver anat abans que la primera, però què hi farem, la inspiració del dia passat anava més encaminada per aquell costat), de ben segur que ens quedem pensant…
Com em vesteixo?
Si posem pel cas és el noi qui s’ho pregunta, es queda davant l’armari pensant què es posa. Si s’arregla massa i acaba massa empolainat i engominat, potser la noia només pensa que la única intenció del noi és acabar al llit o en algun racó mínimament amagat de la ciutat. I si per contra, agafa el primer que troba, i va amb aquell punt despenjat, la noia fuig corrents per una falta d’estil. El mateix podria passar amb la noia, una faldilleta ben curta, sabates de taló alt i una camisa ben escotada podrien ser símbol d’un estil provocador i insinuador, està clarque si és aquest l’efecte que vol provocar ho acabarà aconseguint, el noi només tindrà ulls per una cosa, i no crec pas que siguin els ulls de la noia xd. D’altra banda, si la noia va amb uns pantalons mig tirats, samarreta i una jaqueta d’esport, tot sempre vestit amb estil, no crec que el noi la vegi com a un possible objectiu, però potser acaba veient abans que el seu cos, com és realment per dins.
Sigui quin sigui l’estil de cadascú, una noia que vol provocar més que revelar qui és realment, o una altra que no vol aparentar allò que no és, o un noi que per fer un polvo es vestiria de vint-i-un botons, o un altre que és com és i no creu que disfressar-se el faci més interessant, sempre he pensat que ser un mateix en tot moment no té, sota cap concepte, perquè ser una cosa negativa. Més bé tot el contrari. No hem d’amagar mai qui som. Perquè si el que volem és conèixer algú interessant, si sent qui som no ens veuen amb bons ulls, és perquè aquella persona d’interessant tenia ben poc, almenys per nosaltres 
. I si existeix un possible futur, quines ganes teniem d’haver amagat qui som realment? Si total, tot algun dia o altre s’acaba descobrint. Així que més val curar-se amb salut i prevenir abans de curar 
.
May 23rd, 2010 12:29
Si no vols que la gent anònima et comenti les publicacions, no se perquè fas un blog obert al públic. És quelcom ben hipòcrita.
May 23rd, 2010 13:00
Escotada, sempre escotada. Així si et troba que ets una persona interessant li serà igual com vagis vestida, per contra si no connecteu gens sempre podeu anar fent miradetes.
May 23rd, 2010 15:13
Per mi que per a aquestes coses tothom s’hauria de vestir de la seva manera habitual, és a dir, sense pensar-hi gaire o donar-li massa importància a la tal cita – perquè realment, d’importància l’assumpte no en té gens. La primera impressió que et fas d’algú depen també de la vestimenta, per tant aquesta ha de ser l’habitual perquè es pugui veure com ets normalment.
Quan la cosa que busques no és coneixer a una persona nova sino enganyar a algú per un breu temps, t’has de disfressar bé per acomplir els teus proposits. La vestimenta llavors en tindrà una importància desmesurada i en correràs el risc de produir l’efecte oposat si no coneixes gens a la persona amb qui has quedat.
May 23rd, 2010 19:02
Jo crec que el millor és anar com aniries sortint amb els amics. Val que la primera aparença és el que marca, però que almenys sigui una aparença real! Si l’altre s’ha d’espantar, que s’espanti al principi!
May 25th, 2010 12:40
maria: pel que he vist fas servir un sistema de correu que genera adreces de forma aleatoria les quals nomes tenen una validesa de 10min. Tinc un sistema que verifica quan una adreça es correcta o no, i si en el moment de fer la comprovacio ja no es valida em guarda els comentaris en un altre lloc i els haig d’acceptar de forma individual. Demano una adreça valida per tal de no haver de fer tants passos, i l’adreça mai es publica al meu bloc, aixi que segueixes sent una persona anonima als ulls d’internet
Pons: ejjeje bona idea!! a mes, que ja ho diuen, tiran mas dos tetas que dos carretas xd
AhSe: m’agrada el teu raonament
anomentainutil: sisi, millor mostrar/se tal com ets, aixi ja cures d’espants abans d’hora!