Quan prens una decisió a la vida el primer que penses és si t’has equivocat, has pres la decisió que havies de prendre o potser havies d’haver agafat l’altre camí? Potser l’altre era més fàcil, et faria la vida més fàcil, o tot el contrari. No fas més que pensar què és el que t’ha fet pensar que allò era el que havies de fer… Tot seguit et convences a tu mateix que has fet bé, que no t’has errat i que tot serà una mica més senzill al cap d’un temps, que el temps ho cura tot (com bé deien els Pets). T’enganyes si creus que no tornaràs a pensar en aquella decisió que un dia vas prendre i que et va canviar per complet. Vas canviar tu i van canviar els altres, però el que més et dol no és que tu haguéssis fet un gir a la vida, sinó que els altres ho haguessin fet per culpa teva, o gràcies a tu? Potser n’estan contents? Ho dubtes. Dones voltes i voltes, el cap no deixa de barrinar i de pensar què hagués passat si tot hagués anat diferent. Però la llàstima de tot plegat, o més ben dit la sort, és que no podem tornar enrrere i que per molt que volguem el que està fet està fet. Malament aniriem si poguessim fer mitja volta i canviar les coses que haviem fet, no deixariem mai de canviar el passat quan el que podriem fer és canviar el futur. Potser ens sentiriem una mica com Bill Murray en Atrapat en el Temps. Mai deixes de pensar-hi, però ben sovint hi ha moments en que hi penses més o hi ha coses que t’hi fan pensar…
Portes un parell de dies amb una cançó enganxada al cap, suposes que és la cançó o també el que significa per tu, però no deixes de pensar-hi, potser et vas equivocar? No ho sé i potser no ho sabràs mai…
La idea és no prendre decisions si no n’estas segura de la teva opció. Millor que tinguis les coses ben clares abans de fer res. Ja tindràs l’oportunitat de penedir-te anys després, si serà el cas, però al moment de decidir has d’estar convençuda que això que estas fent és el millor. Si no, no ho fas. Pensa també que no n’hi ha absoluts, cada decisió es pren en unes determinades circumstancies i no la pots considerar fora de les tals circumstancies. 😐
Realment estàs segur de tot sempre? si és així, diga’m com 😛 jejeje perquè estar segur del tot tot mira que és complicat 🙁
Jo si no estic segura evito prendre decisions. I no dic que sempre prenc la decisió correcta, però almenys sé que al moment que l’he pres estava segura que aquella era correcta. D’aquesta manera tampoc et pots retreure gaire coses. 😉
Será síndrome de “llorar sobre la leche derramada”? o el intento de (no) mirar atrás con preguntas (o ira)… como fuere, yo pienso que si algo se perdió o sigue con nosotros desde atrás, a raíz de una decisión es parte de. En la vida siempre tomaremos decisiones, algunas nos gustaran y otras no. Seria bueno que nuestras decisiones no nos dejaran dudas, pero solo somos humanos.
e.
AhSe: sí, però les decisions molt sovint s’han de prendre vulguis o no, i has de donar una resposta. Imagina’t que estàs en un càrrec directiu i has de prendre una decisió, llavors no ho pots evitar 😛
i estic amb l’Edwin, seria bo que no tinguessim dubtes, però per sort som humans 😉 així que em sembla que seguiré preferint ser humana i dubtar xd
Potser d’entre tota la gamma de grisos que som capaços de veure, hem d’escollir, a l’hora de prendre una desició, el que més s’acosti al blanc o al negre. Mai trobarem el color blanc o negre amb distorsió hrmònica nul·la.
pd: deixar sigur ros uns dies. A mi em fa menjar molt la olla.
la veritat és que em relaxa molt (les que escolto) però sí, fan pensar massa 😛