uooooo!!! he esperat 6 anys aquest moment i per fi avui s’ha fet realitat!!!! 😀 sí, els Cowboys Fringants són un grup que fa no gaire molts veu posar a parir, però a mi m’encanten i les cançons del nou disc… je capote! xD Feia anys que no pagava per entrar a un concert d’un grup, de fet l’últim concert que vaig pagar crec que va ser el de Els Pets allà al poble espanyol i on també tocaven els amics de les arts. No sóc una persona molt fan de pagar per concerts, bàsicament perquè la gran majoria que s’acaben pagant són lluny de Barcelona i els que fan a Barcelona la majoria acaben caient per la Mercè. Però aquesta vegada he pagat els 35 CAD de rigor (+2 de guarda roba) per un concert realment impresionant! Fa anys em van dir que els Cowboys Fringants en concert no són el mateix, i cert, són molt millors, aquella vitalitat amb la que fan el concert, el vestuari esperpèntic, les coses rares que fan, com per exemple saltar a la corda (fil del micròfon) mentre es toca la guitarra, o algo tan estúpid com ficar-se la guitarra al cap i fer malavarismes.
La sala prou bé, tenia els Cowboys a tot just 1m de mi, i tenia prou espai per moure’m bé 😛 Això sí, hi havia com una mena de multitud que semblaven més uns montres de hockey que altra cosa perquè al saltar començaven a donar cops per tot arreu… he vist passar gent per sobre meu en plan concert de rock, he cantat i m’he quedat ben afònica i he recordat cançons que tenia més que oblidades.
Al final de tot han tocat la meva preferida, Joyeux Calvaire. I quan l’han tocat m’he sentit com quan els Gossos toquen Quan et sentis de marbre, o quan Els Pets fan el seu mític Bon Dia (tot i que no és la meva preferida…), vaja, que m’he quedat com, val, ara ja es pot acabar el concert 😛 .
I el que m’ha sorprès de tot, ha estat que al mig del concert han fet una pausa!!!! En un concert??? Val que ha durat com quasi 3hores, però una pausa?? Però es veu que aquí és molt comú que un grup faci pausa si és ell el sol que toca… potser és que he anat a pocs concerts a Barcelona, però fan pausa?
Fent malavars…
Un nen ha pujat a cantar i tot!
Han repartit cervesa!! – era la cançó que parla de la Bóreal Rousse
Saltant a la corda – Vídeo del gitarrista saltant a la corda
Aquestes alçades suposo que saps que et tinc poc respecte, no? Doncs ara, encara menys…
No conec al grup, no puc opinar, la qüestió és que t’ho hagis passat be, no? 😛
Pons: sempre tan simpàtic xD per sort hi ha gustos per tot 😛
Toniddp: va ser genial! sense paraules, vaja, que em vaig quedar com atontada després de sortir del concert, no m’hi sabia avenir… ^^
Són estratosfèrics!
A mi me’ls va enganxar un quebequès durant la meva estada d’erasmus!
I van venir a tocar però no vaig poder-hi assistir!
Llàstima que a BCN no vindran mai xq aquí el francès (accent quebeques)…devem ser 2 catalans només que els coneixen i ens agraden alhora.
A mi una cançó que em trempa bastant és la Lettre à Levesque.
Molt vàlida en aquest país i en els dies que corren desgraciadament.
…et lá c’est sur que je cocherais oui pour un pays!!!
Hahhaha siiii!!! A mi m’encanta aquesta!!! Ostres fa gracia sentir que un altre catala els segueix!! ;).x cert com m’has trobat?? 🙂