No havien dit que havia de ser un estiu fresquet???? No ho sé, potser sóc jo que tinc una disassociació tèrmica i no tinc molt clar si el que noto és calor o és fred. Potser tota aquesta suor que no deixa de regalimar és una il·lusió òptica. O és que el meu cap m’enganya per fer-me creure que estem a l’estiu i fa calor, però realment és l’estiu però fa fred… No ho sé, però el fet que porti més de tres nits sense poder dormir per culpa de la calor infernal que afecta Barcelona (no sabria dir la resta de llocs, ara fa dies que no m’he mogut més enllà de castellolí), no crec tampoc que sigui massa normal. Estic d’acord que a l’estiu fa calor, i que és el que toca, però tanta?? No se suposa que és a l’agost quan fa més calor?

Espero que el que ha dit avui en Tomàs Molina, que acabaran baixant les temperatures sigui cert, perquè sinó em sembla que me’n vaig de vacances al pol nord, a veure si allí almenys hi fa una mica més de fred 😀 !

El món està completament boig!! Què ha passat?? Em sembla molt bé (ironia) que hi hagi crisis i que s’ha de sobreviure com es pugui, però fins a l’extrem de que cada dia que he agafat el metro hi hagi hagut com a mínim un robatori de cartera??? Fins a quin extrem estem arribant? Ja no sols això, a la universitat ja no pots ni anar tranquil pel món… a la mateixa biblioteca cada x minuts s’anuncia per megafonia, com si estiguessim al tren o a l’aeroport, que vigilis les teves pertinences, que últimament hi ha hagut robatoris. O cada dos per tres apareixen cartells repartits pel campus dient: m’han robat el portàtil, el culpable em pot tornar la informació del discdur. El que realment em sorpèn és, has estat tanta estona lluny del teu portàtil com perquè te’l robin? O és que has estat tan capcigrany que l’has deixat a la taula del bar, te n’has anat a fumar un cigarro de 20minuts i quan has tornat el portàtil, oh! misteri!, ja no hi era?

Però treient de banda això, el fet que no pugui ni anar al metro tranquil·la, ni pel carrer, ni a la mateixa universitat, em dona una sensació de inseguretat que no havia tingut encara. Què farà el rectorat, o l’ajuntament, o el govern per solucionar-ho?

Tenemos novedades en la red! Después de la larga espera ha llegado una nueva actualización del servicio uolala! con nuevas funionalidades y un nuevo servicio de puntos para poder testear de forma gratuita la nueva versión premium. Es un sistema muy fácil de utilizar y realmente inovador.

Pongamos por casualidad que te apetece dar una vuelta por passeig de gràcia una tarde lluviosa y no tienes a nadie con quien ir?

Solución: propón a uolala!

Sea el caso que quieres ir al cine a ver una película tal que nadie quiere acompañarte porque es demasiado rara y solo no irias?

Solución: propón a uolala!

O por ejemplo, quieres cenar bajo la luz de la luna en un campo de amapolas y no tienes un chico o chicaque te acompañe?

Solución: propón a uolala!

O eres una persona con ganas de descargar adrenalina y quieres hacer una ruta maratoniana en bici, corriendo o a pie, y no tienes quien te siga el ritmo?

Solución: propón a uolala!

Es senzillo, rápido, y efectivo (lo digo por experiencia 😉 ). Y sólo tienes que tener muchas ganas de conocer gente nueva y de pasarlo en grande!

Qué más puedes pedir?

Si te registras a través de éste blog obtendrás 100 puntos para provar la versión premium totalmente GRATIS!

No sabia si titular el post com a privacitat o com a respecte per la gent que t’envolta… què és el que fa que la gent parli a crits al bus mentre el truquen per telèfon? Clar, que no m’estranya, si parlen amb el mans lliures i el micròfon està a 10 metres de l’ona expansiva de la veu ¬¬ . Tot m’ha vingut al cap quan avui al bus, mentre estava intentant llegir de forma “tranquil·la i relaxada”, he començat a sentir uns crits d’una noia que parlava. Primer he pensat que li parlava al pobre nen que tenia al costat, però quan he vist que ni tan sols li dirigia uns esqüeta mirada, he pensat que o parlava sola o estava xerrant per telèfon. Amb això que he hagut de connectar-me la música i endinsar-me dins el meu món, amb un volum prou alt com per no sentir-la.

Quan ha baixat al cap d’unes quantes parades, he notat un alleujament considerable i he pogut baixar-me una mica el volum de la meva pròpia música. Però clar, evidentment un trajecte de la línia 22 des de vallcarca fins a pedralbes és massa llarg com per gaudir d’una estona de calma. Ha estat llavors quan ha començat la festeta, un noi jovenet ha entrat a l’autobús amb la música del mòbil sonant a tot drap. Ja sé que uns auriculars o uns cascos bons poden valdre una pasta, però uns simples auriculars de la marca sony poden costar de 5 a 10 euros, tan dur és baixar un dia al fnac i comprar-ne uns que hem d’estar sentit els altres la seva musiqueta??? I mira, aquest encara que la música que portava no era del tot desagradable, però quan tens al metro un parell de músiques ben antònimes sonant a la vegada… et fa agafar un mal de cap, que acabes arrossegant tot el dia la seva estúpida melodia.

Últimament m’estic adonant que em fixo molt amb les coses quan vaig pel carrer, suposu que deu ser la manera de buscar algun lloc on escampar la boira del meu cap, desconnectar, distreure’m… perquè sé que en el moment en què em trobi en un lloc fix, més concretament sentada en una cadira, amb el portàtil just al davant i la feina endarrerida dient-me “recorda’t de mi…”, ja no podré perdre més el temps. I potser també el fet d’estar escrivint ara mateix aquestes línies, degustant un Petit Écolier del 70% amb l’Spotify sonant de fons, fa que pugui pensar per uns minuts en alguna cosa més  que no sigui GUI’s, transistors, FPGA’s, pares i fills (fork’s), … Així que després d’aquesta disertació del perquè m’estic fotent un (bé, uns quants) Petit Écolier, aniré al que kit de la qüestió.

Anava jo tota “feliç” cap al laboratori de TC (del qual en sóc becària) i just davant de la porta de la universitat del carrer Eulàlia d’Anzizu un home amb una edat ja, estava piixant (mixionant, si voleu fer més fins) en el jardí d’una de les cases!! Primer he pensat que era un home de cara a la valla, però clar, què coi hi feia allà empotrat?, la resposta m’ha arribat quan he vist on tenia ficades les mans… 😐 I bé, potser alguns entendreu el perquè, tot i que no el defensareu (espero), quan us expliqui que, tot just deu fer un any ja que van instaurar en aquell mateix carrer un espai pels cotxes d’autoescola, una zona on poder parar els cotxes mentre els alumnes esperaven per fer l’examen. I bé, tampoc m’agradava la idea de trobar-me cua al labavo de la UPC que hi ha als mòduls D, però d’aquí a piixar al carrer??