Sempre m’ha agradat això de baixar al centre i sentir la frescor de l’aire del seguit de parades de roses que envaeixen Barcelona. Sentir la olor a llibre nou, i també aquelles parades de llibres antics que escampen aquella olor a paper humit com si s’hagués passat els anys en unes golfes fosques i plenes de terenyines. I la gent, agobiant, notar que no pots ni caminar enmig d’una gentada acumulada al llarg de les Rambles. Que no saps mai ben bé on es troben les parades de llibres, perquè és tot un riu de gent. Buscar el llibre adequat, estar segur que no t’equivoques, dedicar-lo, pensar què escriure (una de les coses més complicades, o potser ben senzilles, sempre que sàpigues què dir-li), fer cua mentre esperes per demanar-li a l’autor que te’l dediqui (cosa que encara no he fet mai)…
I també sóc d’aquelles que, tot i les meves teories de prínceps blaus i no pas babaus, m’agrada que em regalin una rosa. No cal que sigui la més cara del mercat, ni tampoc la més ostentosa, només cal que sigui una rosa ROSA. No pas d’aquelles que venen en qualsevol lloc, ni de les que tenen plàstic (què menys romàntic que regalar una rosa embolicada en una bossa de plàstic amb la típica banda platejada per un costat i la part transparent per l’altra). I ara pensareu, que tiquismiquis que és, tan sols és una rosa… Doncs no! Una rosa és molt més, inspira sensualitat, inspira delicadesa, inspira suavitat, inspira una harmonia entre cada pètal que queda entrallaçat amb un altre, la vermellor, aquell color roig pujat, veure com amb el pas dels segons es va obrint poc a poc i es deixa entreveure. Aquella olor intensa que relaxa. Poques flors aconsegueixen el que una rosa, només una, pot arribar a aconseguir – un somriure etern.
Per veure la foto en gran només cal que cliqueu a sobre.
Doncs jo prefereixo un llibre. El seu efecte dura molt més temps, i com ja vaig dir, m’encanta olorar-los, així que també fan el mateix efecte.
Jo també prefereixo els llibres. Les roses son maques, delicades, sensuals i vermelles, però no duren gaire i tampoc et poden oferir la mateixa relaxació i despreniment de la realitat que un bon llibre. Si fos a escolliria entre un llibre i una rosa, mai agafaria la rosa. És maco regalar flors, però si pots regalar flors i llibres millor, no?
I no estic d’acord amb la ultima frase, cada flor té el seu què.
P.S.
Molt sensual la foto també! 😉
P.P.S.
Perdona l’estúpid typo! L’escollir havia de ser un infinitiu.
anomenatinútil: a mi els llibres m’agrada regalar-los, m’agrada buscar entre llibres el que més m’agradi per una persona en concret, i també m’agrada que me’n regalin, tot i el poc temps que tinc per disfrutar-los mentre llegeixo. Perquè quan vaig a dormir tan tard penso, ja és prou tard per ficar-me a llegir, i quan aconsegueixo anar a dormir d’hora, llavors vull aprofitar per aclocar els ulls i poder dormir més hores…
AhSe: tranquil·la, tots ens podem equivocar al escriure, no he tingut mai en compte les faltes dels comentaris 😉 . m’encanta tenir la raó, però estic d’acord que cada flor té el seu què. M’agraden molt les flors, i m’agraden de molts tipus o models o com se li vulgui dir (no sóc biòloga 😛 ), però sent sant jordi em quedava tan rodoneta la frase que no vaig poder evitar escriure-la 😀 . (merxi pel comentari de la foto)
Nota mental: Aprendre a regalar roses.