Hi havia una vegada una princesa…

No em negareu que algun cop a la vida heu pensat que existia l’home perfecte, l’anomenat Príncep Blau. Allò que la ment crea, idealitza. En definitiva: l’home perfecte. Simpàtic, alegre, atent, que et faci riure, que no et faci plorar, que sàpiga estar en totes les situacions, que et recolzi quan ho necessites i t’aguanti uns dies al mes (ja sabeu de què parlo), espavilat (noies, això no vol dir que tingui carrera eh!, només que tingui una mica d’iniciativa i no sigui un babau 😀 , que de babaus i de gripaus el bosc n’està ple! ), que sàpiga fer petons, el que totes esteu pensant… , i sobretot que estigui bo!, i infinitats d’adjectius que fan d’algú la perfecció.

Però voleu que us doni un consell? Podeu fer-li cas o no, però jo l’acabaré dient igual! 😀 jeje Doncs al que anàvem, el senyor príncep blau no existeix! Em sap greu si us he donat un disgust i he desfet l’entrellat al misteri que tota noia es planteja algun cop a la seva vida, i que a base d’òsties acaba descobrint… Qui realment existeix és el princep blau cel, el príncep blau mai serà del tot blau. El coneixeràs i t’enganyaràs. Pensaràs que és de sang blava, però el dia que li trobis un defecte, per petit que sigui, obriràs els ulls i em donaràs la raó. Que no es fa el doble nus de la bamba i s’ha d’acabar ajupint cada dos per tres mentre passejes per exemple, que repela tant el yogurt que s’acaba menjant el plàstic de l’envàs, … (millor no segueixo)

No t’enganyis i viu la vida, que de prínceps blaus només n’hi ha als contes. I tampoc podem passar-nos la vida petonejant a gripaus verds i babaus esperant que surti el príncep de sang blava que es casa amb la princesa. Mira al teu voltant i busca els prínceps blau cels, que de príncep blau només n’hi ha un, viu al conte i ja s’ha casat amb la princesa!

Nota: no em faig responsable del seguiment d’aquesta doctrina…