Quants de vosaltres heu vist aquesta senyal als autobusos i us ha fet mal d’ulls? O simplement heu pensat: segur que s’escriu així? Qui sap, potser sí! No ho sé, potser m’equivoco i vaig errada, potser el meu coneixement d’anglès, no és prou ampli com per saber que cinturó de seguretat, s’escriu “sit belt“. Per si de cas, tot i la confiança que diposito en els 7 anys dedicats a estudiar anglès, avui he decidit fer una foto a aquesta entrenyable pegatina i escriure al google “sit belt”, com que no m’han convençut els 3.450 resultats, he pensat que millor seria buscar a dos dels tradutors que conec d’internet aquesta resposta. I curiosament, m’han donat la raó! 😀

Ara la meva pregunta és: realment ningú se n’ha adonat de l’error? O és que quan van fer la pegatina en van demanar tantes còpies que encara els hi en sobren i prefereixen esperar a que es trenquin per canviar-les? Quina imatge donem als guiris?

Pot ser que algun dia acabi fent un recull de totes les errades que hi ha a les senyals de Barcelona 😛

Haig de reconèixer que sí, és molt dura la vida de blogger. Però també és una manera de compartir les coses que et passen amb gent que possiblement no has vist mai i que comparteix les mateixes opinions. (que cursi que m’ha quedat això 😛 )

1.-Quan temps portes com a blogger?

Avui, al llegir el meme del Xavi me n’he adonat que ja portava més de dos mesos amb la tonteria, exactament porto des del 13 de setembre d’aquest any. No pensava pas que fos tan dur haver d’actualitzar diàriament, o almenys intentar-ho, tot i que últimament no ho faig massa sovint.

2.-Com vas saber de l’existència dels blocs?

Si no recordo malament, el primer blog que vaig llegir va ser el del Marc Querol, quan va anar a Canadà. I després el del Xavi, que el va iniciar quan va marxar d’erasmus a Alemanya. A partir d’aquí, això semblava com els videos del youTube, que comences a clicar links i no pots parar…

3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament?

Ui! Bàsicament el del Xavi, el del Marc (ara que l’ha començat), i fotolog’s de la gent que conec. Algun dia que tinc més temps em dedico a visitar els blogs dels links, així vaig trobar el d’Íthaca.

4.- Ets lector anònim d’algun blog?

Normalment sí. Em costa molt posar comentaris, clar, que costa encara més penjar un post sencer…però al meu blog, web, ho puc canviar 😛 .

5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?

Ara per ara, només espero que IceCloud ens recompensi amb una altra historieta 😀 !

6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa?

Amb el que m’ensenyi llocs nous per sortir! Bé, de fet amb el que li vingui de gust passar una bona estona amb la meva companyia 😛 😀 !

7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual?

Això millor m’ho callu… ^^

8.- T’has enamorat algun cop d’algun blocaire?

mmm… cal que respongui?

9.- Estàs satisfet amb el teu blog?

Depèn dels dies. Últimament l’estic abandonant una miqueta, però és que la feina no permet dedicar-hi més estones. A més a més, també li falten alguns retocs en quan a distribució i codi, però això requereix molta dedicació, sobretot quan una no en té ni idea de php :S.

Així que ja vureu que poc a poc va prenent més forma!

I per acabar convido a n’Ice a fer el seu primer Meme ;), espero que no em malaeixi per fer-li escriure tot això, i que ben aviat tinguem una altra vigneta!! 😀

Avui ja és la cinquena vegada que no tinc lloc per aparcar la bici! 🙁 Això ja sembla com quan vinc amb el cotxe, que si no vas abans de les 8h del matí no trobes lloc ni de conya. Doncs avui, igual, he arribat a les 11h del matí i res, que l’he hagut d’aparcar a la barana de les escales d’entrada. I quan he sortit hi havia dues bicicletes més aparcades al mateix lloc que jo. Veig que no sóc la única que no troba lloc pel matí!

El dia 10 d’octubre em vaig apuntar al google analytics per portar una mica de control de qui em visitava i si realment tenia visites… I he comprovat que sí!! (cosa que m’ha sorprès i tot). Tinc persones fidels que em visiten sovint i a part d’algún despistat vingut de Vitòria (Brasil) i d’un de Wadgassen (Alemanya), tinc un fidel que em visita des de…

EINDHOVEN!!!

Gràcies Marc!! Gràcies a tu la meva web viatja una mica més enllà de Barcelona…

Petons des de les terres catalanes!

Aquest migdia, ha arribat el Xavi a Barcelona, després d’unes 26 hores despert. Havia d’arribar a les 8.20, però per un munt de problemes tècnics ha arribat a les 14.59h!! Però bé, després de tot, s’ho ha passat molt bé per allà les terres ianquis: ha residit a Hardvard i ha fet un munt de coses, una d’elles, pensar en la seva estimada germaneta :p !! Me coneix tant que mireu què m’ha portat de Boston!!!

Sabeu què és? Un robotito!! Moníssim! Té un sensor acústic que a cada palmada fa que el robotet faci cas i canvïi de direcció! Unes antenetes que no el deixen quedar com un inútil quan es troba amb un obstacle! I és el germanet Charlie d’una gran família de sis robotets! Per si no us ho creieu, aneu a www.hexbug.com i clickeu a products. A que són monus!!!

Ja t’ho diré, Gossos, els Pets, Beth, Glaucs, Queen, Canto del loco, Mecano, Lax’n’busto, … i un munt de grans artistes han iluminat al compàs de focs d’artifici i d’aigua l’Avinguda de la Reina Maria Cristina . S’ha de reconèixer que ho han montat molt bé, hi havia moments que realment semblava que els focs anessin amb la música i les traques finals han estat ben aconseguides.

El més divertit de tot va ser la cara que van fer les dones del darrera nostre quan van veure que ens aixecavem del terra. Haviem arribat amb temps i ens vam seure al terra a esperar que comencessin els focs, amb això que es va anar omplint tot, i nosaltres asseguts al terra fent un buit enmig de la gentada. I clar, quan ens vem aixecar, amb el Pau i l’Albert, a les dones els va agafar de tot.

Us deixo amb dues fotos més del final de la Mercè 07. Altre cop, la qualitat no és massa bona, però us en podeu fer una idea. La segona és l’últim trò de la nit.

<- llit de bangales

esclat de llum ->

Els que sigueu molt fans suposu que ja haureu viscut el concert que ahir va fer que tota la plaça Catalunya ressonés de forma espectacular amb tres actuacions: Andrea Corr (+ germana), Nena Daconte i per acabar El Sueño de Morfeo. Haig de reconèixer que jo no en sóc una gran fan, però realment m’ho vaig passar molt bé. Per poques cançons que conegués, en concret les que hagin sonat des de principis d’any a flaixbac i a 40principales, és a dir, les més famoses. Vaig acabar saltant i sense veu al final del concert.

De fet, no tinc més paraules, a part de, com a tots els concerts, criticar la magistral manera de la gent de colar-se inventant excuses poc originals. Així que us deixo amb dues fotos, amb mala qualitat a causa de la merdeta de càmera que té el meu mòbil. Què hi farem, no era plan de portar la meva super guais càmera…

<– Nena Daconte

El Sueño de Morfeo –>

No crec que falti gaire perquè ben aviat trobem aquesta senyal a molts llocs de Barcelona. Es veu que ara s’ha posat de moda “putejar” als ciclistes. Primer es posa de moda agafar la bici, i que tothom surti al carrer en bici, que és el millor transport del món: lleuger, pràctic, fàcil d’aparcar, no contamina i a més a més, no cal que vagis al gimnàs, sobretot depèn d’on visquis ( no ho dic per mi eh… ¬¬ ). Portaven temps fomentant la bicicleta com un nou transport de Barcelona, fins i tot han tret això del Bicing que agafen tots els turistes per tal de substituir el lloguer de bicicletes, serà que és més barat. També veus a molts que per tal d’estalviar agafen dos persones una sola bici, un al davant sentadet, i l’altre padelant. Els que hem sortit també mal parats amb això del Bicing i de l’auge de les bicicletes som els que anem sovint en bicicleta, és bastant desesperant trobar-se ciclistes “passejant” pel carril bici de provença a 10 per hora mentre tu, de l’unica cosa que tens ganes, és d’arribar a casa perquè estàs tot suat. Doncs bé, l’ajuntament no en tenia prou, que ens imposa unes normes que converteixen a la bici en un transport igual o pitjor que el cotxe. M’explicaré.

Resulta que, un dels grans avantatges de la bici és que la pots deixar just davant del lloc on vagis. Potser sembla estúpid, però és molt pràctic. Doncs bé, amb aquesta nova norma que no es pot aparcar enlloc ens trobem que, no podem aparcar a (per ordre de pràctics):

• els arbres: el millor lloc, sobretot els primets. N’hi ha cada uns 20 metres màxim, i no molesta a ningú. Bàsicament, la gent no camina prop dels arbres per no caure als forats.
• les senyals: lloc molt pràctic, sobretot si n’hi ha una aprop, i el pal és prou prim com perquè la “pitón” doni la volta i arribi a lligar la roda del davant.
• els semàfors: aquest el veig una mica més apurat, no és tan pràctic, però quan no hi ha arbres prim ni senyals…
• a les parades d’autobús, papereres, bancs, mobiliari urbà, etc. , aquests llocs no són tan pràctics i potser poden arribar a estorbar.

Finalment, tenim el lloc al qual si que pots aparcar, els anomenats: “pàrquings de bicis”. Barres de ferro encimentades a terra, senyalitzades de tal manera que no els veus fins que no els tens a dos metres, i col·locats en mig de les voreres. Estan uns entre altres a molts metres de distància, i quan no hi ha bicis aparcades ocupen un espai desaprofitat.

Res, que qui vulgui aparcar la bici, que vigili, que es pot trobar que on l’ha deixat hi ha una pegatina com la de la grua, i que li costarà més car pagar la multa que comprar-se una bici nova.

– la foto és d’Amsterdam –

Bones!! pos si, al final també he caigut jo a la trampa del blog, web, fotolog… Primer el Xavi em va convèncer perquè em comprés el domini del meu nom, i després vaig acabar pensant que potser no estaria malament començar a omplir la xarxa de coses i cosetes. Així que, aquí està!

Per donar la benvinguda com calia, havia d’haver fet una foto a la salamandra que tinc a l’habitació, bé, a les dues, però com que ara per ara la mandra em supera… en poso una que si bé no és una salamandra només li falten les potetes :P.