No crec que falti gaire perquè ben aviat trobem aquesta senyal a molts llocs de Barcelona. Es veu que ara s’ha posat de moda “putejar” als ciclistes. Primer es posa de moda agafar la bici, i que tothom surti al carrer en bici, que és el millor transport del món: lleuger, pràctic, fàcil d’aparcar, no contamina i a més a més, no cal que vagis al gimnàs, sobretot depèn d’on visquis ( no ho dic per mi eh… ¬¬ ). Portaven temps fomentant la bicicleta com un nou transport de Barcelona, fins i tot han tret això del Bicing que agafen tots els turistes per tal de substituir el lloguer de bicicletes, serà que és més barat. També veus a molts que per tal d’estalviar agafen dos persones una sola bici, un al davant sentadet, i l’altre padelant. Els que hem sortit també mal parats amb això del Bicing i de l’auge de les bicicletes som els que anem sovint en bicicleta, és bastant desesperant trobar-se ciclistes “passejant” pel carril bici de provença a 10 per hora mentre tu, de l’unica cosa que tens ganes, és d’arribar a casa perquè estàs tot suat. Doncs bé, l’ajuntament no en tenia prou, que ens imposa unes normes que converteixen a la bici en un transport igual o pitjor que el cotxe. M’explicaré.

Resulta que, un dels grans avantatges de la bici és que la pots deixar just davant del lloc on vagis. Potser sembla estúpid, però és molt pràctic. Doncs bé, amb aquesta nova norma que no es pot aparcar enlloc ens trobem que, no podem aparcar a (per ordre de pràctics):

• els arbres: el millor lloc, sobretot els primets. N’hi ha cada uns 20 metres màxim, i no molesta a ningú. Bàsicament, la gent no camina prop dels arbres per no caure als forats.
• les senyals: lloc molt pràctic, sobretot si n’hi ha una aprop, i el pal és prou prim com perquè la “pitón” doni la volta i arribi a lligar la roda del davant.
• els semàfors: aquest el veig una mica més apurat, no és tan pràctic, però quan no hi ha arbres prim ni senyals…
• a les parades d’autobús, papereres, bancs, mobiliari urbà, etc. , aquests llocs no són tan pràctics i potser poden arribar a estorbar.

Finalment, tenim el lloc al qual si que pots aparcar, els anomenats: “pàrquings de bicis”. Barres de ferro encimentades a terra, senyalitzades de tal manera que no els veus fins que no els tens a dos metres, i col·locats en mig de les voreres. Estan uns entre altres a molts metres de distància, i quan no hi ha bicis aparcades ocupen un espai desaprofitat.

Res, que qui vulgui aparcar la bici, que vigili, que es pot trobar que on l’ha deixat hi ha una pegatina com la de la grua, i que li costarà més car pagar la multa que comprar-se una bici nova.

– la foto és d’Amsterdam –