Això mateix, només cal ser jove perquè et prenguin pel “pitu del serenu”. Tot ve a causa de l’anècdota d’avui, i d’unes quantes que precedeixen, però la d’avui ha estat el detonant. De fet avui havia de ser un bon dia (almenys per mi), no m’havia de llevar massa aviat, perquè entrava a les 9h, feia dues horetes, tenia temps per estudiar i després classe altre cop, també dues horetes. I per rematar-ho i fer un dia rodó havia quedat a les 5h amb la Marta, persona amb la qual feia més de 2 mesos que no la veia i més de 5 que no mantenia una conversa cara a cara. En resum, un final de dia perfecte. Però es veu que avui el dia s’ha girat.
En primer lloc m’adormo pel matí, de fet em llevo dos minuts abans de l’hora de classe ( és a dir, arribo a les deu, al descans). Després, les impressions que fa dos dies que vaig posar a imprimir a la “peixera” i que fa dos dies que busco, encara no han sortit. I per acabar, deprés d’una passejada molt tranquila i d’unes horetes xerrant amb la Marta i d’un gelat ben fresquet, un home bastant…. (deixo a la imaginació d’aquells que ho llegeixin el mot despectiu que hi anava a posar jo)… doncs això, arribo a la parada del metro de palau reial amb la meva bici a les 6.30h i mentre estava mirant la manera de passar la bici per la barrera de pagar, l’home m’estava mirant, s’acosta a mi, i encara no em diu res. I just quan passu la targeta per pagar, agafa l’home i em diu: “la bici no puede pasar”, i jo que li dic: “però si no hi ha ningú, i no és hora punta”. I quan ja estava a punt de passar-la, em ve un home rabessut i em cara de mala llet em diu: “no puedes pasar, ni hora punta ni nada”- gira un cartell petit que hi ha penjat a les taquilles i afegeix: “lo ves, aqui lo pone bien claro, a las 8.30”. Pos això, que l’home pretenia que llegís un cartell que estava girat i a més d’això m’he quedat sense un viatge.
Estic segura que passa un home de més de 40 anys, amb la seva bici plegable i super guais i ningú li diu res. Moraleja? espera’t a tenir més de quaranta anys per fer coses que de jove no et deixen fer.
Holaaa nois, sóc la Senyoreta Marta, coprotagonista i testimoni del dia gafe de la Nuria XD.
Tot havia estat perfecte, fins i tot, li haviem donat “El Toc Dolç” a la tarda amb aquell magnífic gelat! ( k per cert amb tot l’enrenou del metro al final no te’l vaig pagar XD). Però clar, el florer aquell de guàrdia ho havia d’espatllar tot( dic florer perquè no era una altra cosa, ni se’l sentia quan parlava ni tenia cap noció d’autoritat). Llàstima que tot seguit sortís l’humenoide aquell enfurismat i ho deixissim córrer perquè ell no baixaria del burro.
Cal dir que Núria va tornar en bici, però jo en metro i puc confirmar que al metro erem quatre gats, podiem perfectament haver entrat tots amb una bici cadascún XD.
És com un incident que va tenir fa poc la meva mare, el conductor d’un bus li negava la entrada pel fet de portar un “carrito” de la compra. És una bestiesa perquè si pujava al bus era pel fet de portar carrito, sinó hagués anat a peu. De totes maneres aquest va tenir un final feliç perquè la gent del bus va fer pinya perquè finalment pogués pujar.
Per fi! Et comento,ara he fet una pausa de l’estudi, m’agrada molt l’estil (i el contingut) del bloc, per si no t’ho havia dit. M’estic rallant aquí al pis, sort del new CD del James Blunt… carquinyoli baixa-te’l 😀
Totes estem embolicades, però que sapiguis que us trobo a faltar! Espero, que quedem per fer unes bones braves i sobretot, com avui t’he dit quan estavam a la PCera, hem de fer fotos perquè hem fet alguna que altre escapadeta (i no parlo de la 1era al Teatre Villaroel) … (jo no tinc cam digital) 🙁
Ja saps que pots comptar amb mi per qualsevol coseta! Una forta abraçada. Per cert, si vols “fotre canya” a SiS1 o PiPe sóc tota teva :P~
Kisses, Ann”e”.
wow! veig que poc a poc s’expandeixen les visites 😀 !!
Marta: jeje, cert, em deus el gelat, però d’aquesta manera tindrem una excusa per tornar a quedar i em convides tu! 😛
Ann”e”: quan tu vulguis quedem!!
a les dues: mira que bé, les dues que es van conèixer un dia a la uni!!