La resposta a aquesta pregunta sempre acaba sent google maps a través d’un mòbil amb 3G, un GPS, o com a últim últim recurs, preguntar. Què se n’ha fet dels de la vella escola? D’aquells que no necessiten un GPS per saber on són? I aquells que saben llegir un mapa? Ara tots els cotxes van amb el GPS incorporat. Quina gràcia té seguir una maquineta quan pots saber del cert per on estàs anant? Ja no és massa estrany trobar per Barcelona un cotxe al davant fent el gilipolles, ara freno, ara accelero de cop, ara fico l’intermitent a la dreta, ai no! que era cap a l’esquerra! Perquè tanta tonteria al volant?? La resposta és senzilla, està mirant el GPS!!! Perdre’s pels carrers de Barcelona (dic Barcelona perquè és el qeu em queda més aprop, però suposo que això acaba passant a tot arreu) també fa que un altre dia acabis sabent exactament com arribar-hi. Si ja ens hem tornat tan estúpids que només seguim una veu femenina que ens diu: gire a la derecha, a 100 metros gire a la izquierda, etc etc etc, quina serà la pròxima? Haig de dir que un dia vaig fer la prova de ficar-me el meu iPhone amb el suport del cotxe i el google maps engegat, però l’atenció que havia de donar-li al aparell per poder seguir el camí era tan gran que deixava de banda el que passava al voltant del meu cotxe. Total, que vaig acabar abans tancant el GPS i seguint la meva intuició.
Amb el pas del temps i el fet de passar vàries vegades per un mateix carrer, fa que t’acabis aprenent l’estructura que té Barcelona, els carrers de besòs a llogregat i de mar a muntanya, recordar que la majoria de carrers de l’eixample, un puja, el següent baixa, tot i que hi ha excepcions, i que sempre hi ha zones que no acabes de conèixer, però la qüestió és no perdre mai el nord i ser conscient en cada moment de quina direcció estàs agafant.
Així, qui necessita un GPS??
Confeso que més d’una vegada he activat el mode peató oer anar a un puesto que està a cinc minuts. Amb els mapes de carretera no hi ha problema, però amb els urbans sempre acabo anant en direcció contraria 😛
Salutacions, guapa!
Jo soc molt bo amb els mapes! no solament soc bo sinó que et calculo mentalment la ruta per anar a qualsevol lloc aplicant el problema del viatjant
http://es.wikipedia.org/wiki/Problema_del_viajante
Tothom necessita un GPS. És un dels aparells més útils que mai s’han fet!! Imagina’t que enlloc de perdre’t pels carrers de Barcelona, et perdries per Sahara. Amb GPS encara en tindries la possibilitat de sortir-ne amb vida. Sense, la probabilitat de fer-ho et baixaria a un 0.0000000001 – o menys si el teu ordinador té més precisió!
També s’ha de dir que per anar a un cert restaurant x que es troba en una zona poblada, no cal fer 6 vegades el mateix gir fins que t’adonis quina és la carretera correcte a agafar. Abans de fer res, un ha d’assegurar-se que la configuració de l’aparell és correcta, i que no n’est´ buscant només autopistes…
DooMMasteR: jo crec que només mirava els mapes de ciutat quan feia ben poc que tenia el carnet i no me’n fiava gaire, però ara ja… buff, crec que fa temps que no en miro cap 😛 i wnu, a part d’això, als urbans amb el preciós ajuntament que tenim, no et pots fiar mai del sentit d’un carrer…
Pons: i ja et serveix per calcular totes les rutes…?
AhSe: un GPS és molt útil si tens senyal de satèl·lit, però si no hi ha senyal, segueixes estant igual de perdut que ho estaves abans 😛 i bé, reconec, que la tecnologia GPS l’he fet servir més que res aprofitant una aplicació de l’iPhone que et diu quins restaurants tens a prop, però més que això… acostumo a viure sense ell
On hi hagi un bon mapa… i si desesperadament cal usar un GPS, que no tingui veu femenina! Que tingui una de motero carajillero que et foti bronca quan t’equivoques!
xd jo crec que la veu de tio sempre és de l’estil perquè t’imaginis qualsevol dels vigilantes de la playa donan-te indicacions xd