Privacitat

No sabia si titular el post com a privacitat o com a respecte per la gent que t’envolta… què és el que fa que la gent parli a crits al bus mentre el truquen per telèfon? Clar, que no m’estranya, si parlen amb el mans lliures i el micròfon està a 10 metres de l’ona expansiva de la veu ¬¬ . Tot m’ha vingut al cap quan avui al bus, mentre estava intentant llegir de forma “tranquil·la i relaxada”, he començat a sentir uns crits d’una noia que parlava. Primer he pensat que li parlava al pobre nen que tenia al costat, però quan he vist que ni tan sols li dirigia uns esqüeta mirada, he pensat que o parlava sola o estava xerrant per telèfon. Amb això que he hagut de connectar-me la música i endinsar-me dins el meu món, amb un volum prou alt com per no sentir-la.

Quan ha baixat al cap d’unes quantes parades, he notat un alleujament considerable i he pogut baixar-me una mica el volum de la meva pròpia música. Però clar, evidentment un trajecte de la línia 22 des de vallcarca fins a pedralbes és massa llarg com per gaudir d’una estona de calma. Ha estat llavors quan ha començat la festeta, un noi jovenet ha entrat a l’autobús amb la música del mòbil sonant a tot drap. Ja sé que uns auriculars o uns cascos bons poden valdre una pasta, però uns simples auriculars de la marca sony poden costar de 5 a 10 euros, tan dur és baixar un dia al fnac i comprar-ne uns que hem d’estar sentit els altres la seva musiqueta??? I mira, aquest encara que la música que portava no era del tot desagradable, però quan tens al metro un parell de músiques ben antònimes sonant a la vegada… et fa agafar un mal de cap, que acabes arrossegant tot el dia la seva estúpida melodia.


6 Responses to “Privacitat”

Leave a Reply

* Data Verification System: if Mail is not valid, Comment will not be published.