No sabia si titular el post com a privacitat o com a respecte per la gent que t’envolta… què és el que fa que la gent parli a crits al bus mentre el truquen per telèfon? Clar, que no m’estranya, si parlen amb el mans lliures i el micròfon està a 10 metres de l’ona expansiva de la veu ¬¬ . Tot m’ha vingut al cap quan avui al bus, mentre estava intentant llegir de forma “tranquil·la i relaxada”, he començat a sentir uns crits d’una noia que parlava. Primer he pensat que li parlava al pobre nen que tenia al costat, però quan he vist que ni tan sols li dirigia uns esqüeta mirada, he pensat que o parlava sola o estava xerrant per telèfon. Amb això que he hagut de connectar-me la música i endinsar-me dins el meu món, amb un volum prou alt com per no sentir-la.
Quan ha baixat al cap d’unes quantes parades, he notat un alleujament considerable i he pogut baixar-me una mica el volum de la meva pròpia música. Però clar, evidentment un trajecte de la línia 22 des de vallcarca fins a pedralbes és massa llarg com per gaudir d’una estona de calma. Ha estat llavors quan ha començat la festeta, un noi jovenet ha entrat a l’autobús amb la música del mòbil sonant a tot drap. Ja sé que uns auriculars o uns cascos bons poden valdre una pasta, però uns simples auriculars de la marca sony poden costar de 5 a 10 euros, tan dur és baixar un dia al fnac i comprar-ne uns que hem d’estar sentit els altres la seva musiqueta??? I mira, aquest encara que la música que portava no era del tot desagradable, però quan tens al metro un parell de músiques ben antònimes sonant a la vegada… et fa agafar un mal de cap, que acabes arrossegant tot el dia la seva estúpida melodia.
A mi em relaxa pensar que els capullus que porten la música pels altaveus del mòbil estan en una roda: la bateria es descarrega més ràpid, per tant han de carregar més sovint. Això significa que la bateria dura menys anys i que, per tant, han de comprar-se mòbils més sovint (o bateries, però, no ens enganyem, això no passa). Les companyies treuen diners a aquest capullus amb les vendes i d’aquests diners els enginyers que hi ha darrere s’emporten alguna cosa.
I em relaxa força, no creguis. Fins i tot m’alegra veure’n (si no els haig d’aguantar massa, és clar).
També esta la versió en la que Ramoncín (o senyors de la SGAE en el seu detriment) van a cobrar-li el canon a ell primer.
Jo crec que el pitjor és quan parlen en veu alta – per telèfon o entre ells, és igual -, és molt però molt molest, no et dexia concentrar a la cosa que llegeixis, i si et trobes una mica cansat/da doncs…
Sempre que he agafat un avió o l’ave, agafo els auriculars cutres que donen. Llavors quan em trobo un espècimen d’aquesta mena amb la música a tot drap li regalo amablement els auriculars. De moment cap dels dos oferiments que he fet ha sigut acceptat, però van parar la música.
anomenatinútil: tens tota la raó 😉 jejeje
AhSe: si, el pitjor és quan estas ja cansat abans de sentir-los… és com si encara et ressonés més el cap… 😐
Pons: que bo! en serio ho has fet?? Jo com a molt he dit a l’andana d’un metro: perdó, però aquí no es pot fumar (tenia el tio sentat just al meu costat i m’estava atacant el seu fum)
És sorpenent veure com casi mai ningú els diu res a aquests impresentables que es dediquen a ambientar musicalment qualsevol tipus de transport públic mitjançant qualsevol gadget amb altaveus i batería. Potser, una possible raó és que tal energumen no mereix ni un minut del nostre temps, intentant fer-li entendre que és un capullo.
Per cert, no es pot fumar al metro? jujuju 😉
Jo els hi fotria dos cops de mall. Un al mòbil i l’altre al cap, per a que aprenguin! Grrrrr!
Ale! ^^