Des que tinc consciència no hi ha hagut cap any de la meva vida que faltés a aquesta Diada tan assenyalada. I aquest any, igual que els altres, no he pogut faltar a aquest dia tot i celebrar-se enmig de Setmana Santa i en dissabte. Què tindrà que m’agrada tant?? Com pot ser que odiant les aglomeracions de gent, tot aquell munt de cossos fregant-se i empentant-se per passar d’una parada a una altra, l’espera perquè un dependent vegi que estàs a punt de comprar un llibre o tan sols de preguntar, el transport públic de gom a gom i els carrers tallats al centre de Barcelona,… com pot ser que tot i això, m’agradi baixar al centre, passejar per rambla catalunya i sentir aquella olor de roses fresques (tot i que aquest any n’eren menys), veure les noies carregant la rosa més bonica que el seu “amic”, nòvio o marit ha escollit per ella, el petó d’un noi quan la noia que li agrada li acaba de regalar el llibre que esperava, … suposo que tot i la fredor davant d’alguns aspectes, encara sóc una romanticona i encara segueixo pensant que el dia dels enamorats és el dia de Sant Jordi. I potser també el fet de pensar que l’any que ve hauré de canviar els càlids i enrojolats de roses carrers de Barcelona pels carrers gèlids de Montreal sota els flocs de neu que encara cauran i emblanquinaran la ciutat, ha fet que un any més em deixés agobiar per aquell munt de gent que ompla els carrers de Barcelona cada 23 d’abril.
I pels que no en coneixeu la llegenda, vaig escriure ja fa dos anys aquest petit resum de quatre línies que encara ara m’agrada rellegir:
“N’era un cavaller galant que dalt del seu cavall blanc i el seu escut lluent, va matar el drac que tenia atormentat el poble de Montblanc i va salvar-ne la princesa. Diuen que de la sang que va vessar en va créixer un roser de roses vermelles. El cavaller n’hi donà una a la bella princesa que amb un dolç bes el va recompensar. És doncs una tradició que a la Diada de Sant Jordi, l’enamorat regali una rosa a la noia que estima, i ella un llibre.”
Salamandreta, encara que l’any que ve estiguis tant lluny de la teva terra i no puguis veure les Rambles de Barcelona plenes de roses i llibres, segur que allà on siguis trobaràs qui et regali una senzilla però molt especial rosa (com t’agrada a tu) i el títol d’un llibre que poder regalar.
I cel·lebrant aquesta diada tant especial, per un moment tindràs la sensació de tornar a estar a casa, passejant entre la gent i sentir el sol Barcelona. Perque de moment, per aquestes terres llunyanes molta pluja i fred però poc sulet.
Molts petons.
Doncs no em sembla gens divertida la llegenda, no entenc com et podria fer tanta il-lusió. En realitat, suspito que la il-lusió et ven d’haver crescut pels carrers de Barcelona i d’haver vist aquesta festa cada any des de petita amb els pares i/o avis explicant-te els perquès. Jo, per molt que la miri, no li trobaré mai el què. Realment, és que no el té. Sóc i segueixo sentint-me molt de fora. 😐
Tot i i les coses negatives que altres anys he comentat en el meu bloc a mi em sembla una festa molt maca!!
Si hi ha algun drac que et molesti, ja saps, avisam i me’l carrego.
cristina: jejjee, això vol dir que la rosa t’ha arribat 😉 m’alegro de tornar a sentir de tu guapa!
AhSe: possiblement és el que dius des que recordo que visc aquesta diada i potser per això m’agrada seguir-la revivint cada any…
anomenatinútil: i tant que ho és! Vaig llegir un comentari que deia que la Diada de sant Jordi és una de les més maques diades del món! potser no diria tant, però que és maca sí 😛
Pons: jejeje dalt d’un cavall blanc i amb un escut lluent?
Ostres, el Pons damunt d’un cavall blanc matant dracs!! Això sí que seria guay veure-ho. Què fort! hahaha
I també una llança molt llarga…
Visca el Pons!!
By the way Pons, uns 13.33 km/h patinant tampoc són cap cosa de l’altre mon?
Pons: jajjaa si que ens hi posem sí! això ja comença a tenir pinta a “El primer caballero” xd
AhSe: home, és com anar quasi al triple de ràpid que caminant no? tampoc està tan malament…
Jo què sé?? A mi em va semblar que anava rapid, però segurament pregunto al Pons i em dira que ah, no és res, tampoc no és cap record mundial i tal. 😀
El record de patinatge en pla deu estar a poc més de 40 km/h
Aha, ja ho veia venint… És clar, el record de patinatge està a 40 km/h és a dir, una mica més que 3 vegades més. És clar, és clar. Ja. Però jo no anava amb patins de velocitat, eh? 😛