Com ja vaig comentar, he provat els cupcakes i m’han decebut, però després de veure aquesta imatge al mercat de Chelsea de Nova York, he de dit que n’hi havien que eren una verdadera obra d’art!

I a més d’exposar-los, va i no eren a la venta! 🙁 amb el gust que hagués estat menjar-se el cap del monstruo de las galletas!!! 😛 (m’hagués sentit identificada ^^)

I avui esperava que anés de neu, però es veu que està espantada… en principi havia de començar a nevar a les 9 del vespre però res… a veure si el 100% de probabilitats de demà és o no certa…

Després d’uns dies de vacances de fred gaudint de bones temperatures, arribo a Montréal i just arribar i ja em diuen que la setmana passada ja va nevar… :S i mirant la previsió veig que per aquesta setmana que ve les màximes no superen els 5ºC amb mínimes de -7ºC. Però tot i les previsions de fred, el viatge de tornada no podia ser menys accidentat que el d’anada.

Pensava que el fet d’entrar a Canadà seria més ràpid i directe que la duana de EUA, però ha resultat que no. L’interrogatori de primer grau que feien als viatgers no tenia preu. Tot just al que tenia darrera meu li han començat a dir i preguntar, perquè tu a aquest any vaig fer tal cosa, perquè? i a aquest any vas entrar a Canadà però no surt que vas marxar, recordes quin any era? Ho tenen tot apuntat i registrat!! Quin yuyu!! I de fet estava jo patint perquè no tenia un segell de que havia entrar a estats units al passaport… però per sort a mi poca cosa m’han preguntat, tret de què feia a Montréal, i perquè tenia un permís de treball si estava estudiant (això em pregunto jo xD). M’han ficat un segell d’entrada a Canadà i apa! Però n’hi ha hagut un que no tenia els papers en regla total que després d’uns 50min esperant a veure si ho podien solucionar sense que el tio sortís del tren, l’han acabat fent sortir del tren. Li han demanat de la forma més educada possible però el tio no entenia perquè no podia arribar a Montréal i fer els papers, total que havia d’abandonar el tren i deixar que la resta poguessim arribar a casa nostra ^^ .

Ha estat un viatge bastant pesadet des d’abans d’arribar a la frontera, però per la resta he aconseguit dormir com unes 5horetes ben bones 😛 . I mentre de tant en tant anava obrint els ulls per veure on estavem he fet alguna que altra foto.

Una que sembla el desert d’Arizona…

I l’altre la quasi posta de sol mentre passavem tot just al costat d’un llac

Com sempre deixant les coses per l’últim dia… avui hem pujat al top of the rock, al Rockefeller Center, a 70 pisos d’alçada. Des d’on es pot veure de nit la gran contaminació lumínica de Times Square i de Manhattan en general. Les vistes són espectaculars per variar! 😉

L’avantatge de pujar al Rockefeller és que pots veure l’Empire State 😉

Avui és l’últim dia, és tard, i la maleta ja està feta. Demà m’esperen 11h de tren i l’entrada a Canadà. Deixo enrrera una ciutat per tornar-me a trobar de nou amb la meva “nova” ciutat. Demà al vespre la vida continua, se m’han acabat les mini vacances així que… cap a la rutina de nou! 🙁 Amb lo bé que s’està de vacances!!! ^^

Museum Of Modern Art. Crec que sempre he pensat que a mi això de l’art sempre m’ha anat gran… no he estat mai capaç d’entendre una obra d’art, a no ser que sigui realment explícita i digui amb lletres grans: SÓC AIXÒ!!! I avui després de visitar el MOMA me n’he adonat que tinc raó i que segueixo no tenint cap tipus de capacitat per entendre l’art, sigui modern, contemporani, passat o del futur, és igual, sempre em quedaré amb aquella cara de… i això què és?? davant d’un quadre, o d’una escultura o fotografia… A vegades veig coses i penso… això ho podria fer jo, total sóc unes ratlles negres en un fons blanc i amb el paint pintes d’un color diferent cada quadrat format per les ratlles negres. Serà que em vaig perdre el curs on explicaven què era això de l’art??

No ho sé, però sí que sé que avui en veure aquest quadre…

m’he enrrecordat que jo de menuda a l’escola vaig haver de copiar-lo a plàstica utilitzant una tècnica semblant a la que picasso havia utilitzat. I també me n’he adonat que com a mínim sé reconèixer les obres que venen d’artistes que ja conec, Miró, Dalí, Picasso, Monet, van Gogh, ara, tot el que se’n vagi d’aquí… crec que necessitaria una classe de màster ^^ .

Hi ha pocs museus que m’hagin impresionat tant com aquest. Fa 12 anys em va impresionar i em va deixar un molt bon record, ara amb una mica més de seny i consciència i amb una mica més de coneixement del que ha passat a la vida me n’he adonat que m’ha seguit impresionant. Ja sigui perquè les coses les veus des d’un altre punt de vista, com perquè realment, els americans en temes de patriotisme, saben fer bons museus!

L’USS Intrepid és un porta avions que va acabar amb moltes de les forces japoneses. Va ser atacat i va ser capaç d’extingir el foc d’un impacte d’un avió kamikaze japonès en poc més de 2h i mitja i amb “només” 68 morts. A part d’això la visita comprenia l’endissament entre els passadissos del submarí Growler, l’únic submarí nuclear obert al públic.

Hem visitat el museu intern del porta avions on es podien veure canons reals que podies mig moure i toquetejar.

El dia de pluja no acompanyava, però no ha impedit que poguessim fer un volt per la superfície del porta avions on hem conegut un USS marine!! 😛

Tot per un mòdic preu de 19$. La veritat és que ho penses i és més barat això que molts dels museus que hi ha muntats…

I aquest vespre sortint a sopar una crêpe bonissima de xocolata negra amb maduixes ^^ he tingut una bonica imatge sota la pluja…

Després d’uns quants dies des sol haviem de triar avui per anar al Empire State Building, avui que feia núvol i el sol donava indicis de descarregar una bona pluja! Hem anat ben d’hora al Empire State pensant que si trobavem cua almenys no seria tanta… i bé, la veritat és que ni cua ni res, tot directe!! Crec que quan vaig venir recordo haver fer bastant cua! ^^ Les vistes des de dalt són espectaculars, i no recordo que hi haguessin pas tants edificis, crec que n’hi havia algun de nou per allà que diria que no hi era quan vaig pujar-hi. I faltaven les bessones, on al seu lloc ara hi ha un monstre que s’aixeca… el podeu veure allà al fons

I la imatge des de baix dóna una sensació de petitesa impresionant ^^

Avui he tingut una sensacio molt rara…fa 12 anys vaig ser exactament al mateix lloc que avui pero a més de 500m d’alçada. Avui hem anat al memorial del 9/11, lloc on s’ha fet una mena de parc per recordar les víctimes de l’11 de setembre. Són dues fonts que se supossa que tenen la mida de les torres bessones que fa uns anys s’alçaven en aquesta plaça. Per entrar-hi hem hagut de passar un control policial com el de l’aeroport. Policia per tot arreu, vigilants… semblava allò ves a saber què. He de dir que els ha quedat bonic, però els han agafat moltes paranoies després de l’11S. Pot ser que sigui jo només qu eho pensi?

Tot i això les fotos han quedat prou bé, i al anar-hi al vespre de forma gratuïta i només fent una donació de 1 dollar (he estat generosa i tot xD), les llums feien un efecte prou bonic 😉 .

A més, es podia veure una de les vigues que van quedar en peu… quins records…

I al costat de tot plegat estan construïnt un mamotreto de 1765peus d’alçada (any de la independència dels estats units, són moooooolt patriòtics!!!! xD )