Això vindria a ser la definició de “relax”

Tal i com vaig anunciar divendres marxava de cap de setmana, m’oblidava de tot i tornava com “nova”. Nova nova no ho sé, perquè ara mateix les meves cames tenen des del turmell fins a la llargada dels meus pantalons curts de bici allò que se’n diria unes bones rascades i un blau al genoll que porta des del dissabte canviant de colors! Podria posar una foto per escenificar la gravetat de la situació, però crec que tampoc caldria ser tan sensacionalista… Doncs tal com anava dient aquest cap de setmana me n’he anat a les Jornades Apple d’Ulldecona, on el divendres vaig assistir a unes xerrades sobre temes de desenvolupament de iOS d’estar per casa, mètodes d’organització amb l’ajuda de la sincronització Mac-iPhone-iPad i també una molt interessant xerrada sobre la accessibilitat que ofereix Apple a les persones cegues. Aquesta última va ser realment interessant, em va sorprendre la facilitat amb la que un noi cec es desenvolupava amb l’iPhone 4, twittejava, enviava i llegia correus, mirava pàgines web, podia utilitzar diverses aplicacions que també fossin accessibles i tot amb una rapidesa sorprenent!

Ja després d’això, al dia següent, el despertador tocava diana a les 7.30h per ser ben puntuals a les 8.30h a l’Ermita de la Pietat, just al costat d’ulldecona, amb les bicicletes a punt i el vestuari adient. El vestuari el duia, això sens dubte! 😉 El problema potser va ser la bicicleta, la qual enlloc de ser una de BTT com les de la resta de participants era més ben dit una bici urbana, la meva vaja, amb rodes llises, sense amortiguadors i amb el porta equipatges al darrera! 😀 Si algú de vosaltres és de les terres de l’Ebre potser sabrà quina és la Ruta de la Sal, característica per les seves senderetes estretes i pedregudes tan de pujada com de baixada. Només dir que, tot i un parell de moments que vaig patir per la meva integritat física, la resta de la ruta la vaig fer sense “massa” problemes 😛 . Entenent com a massa, que les pujades per sendereta en algun petit tram havia de baixar de la bici perquè patinava i en alguna baixadeta carregar-me-la al damunt i baixar a peu, haig de dir que no vaig ser la única que va baixar de la bici!!!! 😀 això almenys em va fer pujar la meva autoestima 😛

El matí de bici va acabar després de 4 hores de bici, 33,72km i amb una paella de muntanya a l’Ermita de la Pietat.

Podeu visualitzar tota la ruta si cliqueu a la imatge 😉

Després de dinar els organitzadors de les Jornades Apple em van obsequiar amb una llum per darrera la bici i unes ulleres super fashons per anar en bicicleta 😉 i tot per haver acabat sencera la ruta que veieu aquí dalt i amb una bici de ciutat!! Realment he de reconèixer que no va ser fàcil… però m’ho vaig passar super bé fent l’animaló per la muntanya ni que la bici que tingués no fos la que tocava 😉 I per acabar el dia vem anar a visitar les pintures rupestres sota les quatre gotes que començaven a caure i el castell d’Ulldecona.

Finalment la resta de dia i l’endemà han anat d’allò més improvitzats. Ahir per la nit vaig poder acabar el màster en llengüa de terres de l’Ebre i aquest matí he collit cireres (o potser diria menjat… de cada 3 potser dues anaven a la panxa :P).

Voldria agraïr la hospitalitat de la gent d’allà, per lo bé que ens han tractat i pel que m’he pogut riure amb ells i poder desconnectar de tal manera que m’importava ben poc l’hora que era… Gràcies xeics! 😉

4 thoughts on “Això vindria a ser la definició de “relax””

  1. AhS: jejeje, doncs es podria dir que sí!la majoria anavem tots amb el iPhone o fent el track amb alguna app o fent algun tweet de tan en tant als que els quedava aire i forces per fer-los jejeje formava part de les Jornades Apple que vaig comentar divendres http://jornadesapple.com/ 😉

  2. Doncs… m’hauria imaginat qualsevol cosa menys això. Ara haurien de treure també la iBici i fer-vos un regal de iBici per haver participat a les tals jornades. 😀

  3. Xica!
    Lo pròxim dia no sé si t’invitarem:
    1) Mos vas deixar en ridícul a tots fent la ruta de la sal i acabant-la.
    2) vas acabar casi 1a (perquè vaig ser ràpid i no et vaig donar pas).
    3) mon ieio ma telefonat que vas dixer lo cicerer xuplat, sense cap cirera!!!! xD

    En tot cas, va, com que són les primeres ho deixarem passar… Però que sigui la penúltima vegada!!! 😛

    Gràcies Núria per participar i no perdre en cap moment lo sentit de l’humor. Llàstima que les Jornades siguin anuals… Tocarà parlar amb l’organització i a vore si fan algo, al respecte 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *