Ahir vam fer una altra escapada en bici amb l’Albert, vem anar fins a la font de la Budellera. I crec que no havia vist tants guiris catalans en un lloc perdut com aquell. Tranquilament 20 o 30 persones, vestides d’una forma molt peculiar: cal remarcar els bastonts d’excursionista expert, aquests típics s’escursen i que semblen pals d’esquí. Juntament amb aquest objecte tan pro, hi havia uns barrets d’expedició pel desert lligats al coll amb la cordeta i les ulleres de sol rodones (val a dir que de sol just allà no en feia). I no hi faltava la corresponent guia que explicava la història de la font. Llàstima que estavem massa lluny per sentir-la…

Després de menjar unes quantes galetes amb xocolata per recuperar forces, vem tornar a pujar fins a sant Pere Màrtir per agafar la baixada des d’allà, la qual és molt més espectacular que la del cantó que toca a casa meva! I bé, quan vem arribar a baix, l’Albert em va informar que la velocitat màxima de baixada havia estat: 58.28 km/h!!! No m’ho podia creure!!! Això sí, el millor de la baixada és la sensació de velocitat, la sensació de volar, mentre el vent acaricia les galtes i notes com la carretera va passant sota els peus, ben ajupit per minimitzar l’efecte de fricció de l’aire, la sensació de llibertat per uns moments…

A veure si la setmana que ve repetim… 😀

^ El dia era molt clar i ens va permetre veure el munt de barquetes que havien sortit a salpar pel saló nàutic.