” Willkommen, bienvenus, welcome au… Cabaret!! Aquí no hi ha preocupacions, les preocupacions les deixes a fora, al Cabaret la vida és divina!” Paraules que et fan pensar que hi ha moments de la vida que hem de deixar el que ens preocupa, el que ens capfica, deixar-ho en un recó i per un instant pensar en la meravellositat de la vida… Molt filosòfic sí, però al cap i a la fi, hi ha molta raó en aquestes paraules.

Ahir per la nit vaig anar a veure Cabaret, un musical del que n’havia sentit a parlar molt bé i molt malament. Fa una setmana vaig comprar les entrades amb la marta per anar-hi a un molt bon preu, tenint en compte del que es tracta. I tot i les circumstàncies d’ahir, la marta pobreta més poxeta que el dia anterior i jo un pèl marejada, vem anar a gaudir d’un gran espectacle. Llàstima va ser que el programa es pagava a 1euro i que al costat teniem dues “nenes” que es van escandalitzar en una escena de l’obra. Però tot i així, em va encantar, vaig riure molt amb un humor negre molt ben trobat i una ironia i sarcasme que posaven els pels de punta.

El xorro de veu de la dona gran era impressionant, et deixava glaçat. La excepcional actuació del mestre de ceremònies del Cabaret era brutal, canvis de registre molt ben trobats, canvis d’humor, vestuari, gesticulació, no crec que li faltés res! Una altra excepcional actriu i també cantant i ballarina era la protagonista, Marta Ribera. L’hem vist fa molt poc actuar a la sèrie de TV3, el Zoo, i la veritat és que no pensava pas que tingués tantes habilitats! No sé què més dir, em vaig quedar bastant bocabadada amb l’espectacle. Canvis d’escenari molt ben aconseguits, llums, música, atrezzo, tot estava en harmonia. Tot tenia un perquè i no podies fixar la vista a un sol actor. Si observaves algun altre, que en aquell moment no tingués protagonisme, us ben asseguro que també estava ficat dins el paper.

En fi, una obra per repetir!