Com he pogut comprovar no he tingut fidelitat a les meves paraules, i suposu que alguns us preguntareu una mica com va anar en general el Raid, més que una descripció detallada dia a dia. Després del fracàs que ha tingut la traducció al castellà, un munt de faltes derivades del català, seguiré amb la meva tònica catalana, de la qual no em puc desprendre. La veritat és que explicar una mica de trets generals és una mica complicat…

El fet de ser seleccionada per a formar part del 9è Raid Femení de Toyota, d’entrada del que no coneixia pràcticament res fins que no en vaig sortir seleccionada, va ser llavors quan vaig començar a mirar coses per internet i a mirar què era el que s’hi feia, quines activitats es desenvolupaven durant 5 dies de conducció intensa i dos més de relax i habituallament. Que algú et digués que tenies unes qualitats especials que feien que tinguessis més punts que d’altres, ni que fos l’edat, la gràcia de que fos la més petita (que ho era). Ens van dir una mica quins havien estat els criteris de selecció, una mica vull dir quasi gens, però en el fons no ho necessito, només el fet de participar-hi ja fa que em sentís una mica més bé amb mi mateixa! 😉

He conegut 19 noies molt diferents entre elles i a la vegada amb una complicitat especial que fes que durant 7 dies no ens tiressim els plats pel cap ( i això que som dones! ). Realment haig de felicitar als de l’organització per haver escollit a 20 noies entre més de mil que disfrutessin de la oportunitat que els havia tocat, que fessin cas en quasi tot moment, i que aprofitessin al màxim una experiència com aquesta!!

Sí, he dormit en tenda i ho he passat fatal, amb mal d’esquena el dia següent. M’han acrivillat els mosquits. Em vaig caure al “buit” per voler posar l’antena del Rav4. He tornat amb més blaus dels que vaig marxar. No m’he posat tan morena com volia. … I després de tot això i més, hi ha un però, un però que tampoc sé com explicar. Una experiència irrepetible. M’ho he passat millor del que esperava. He conduït per terra, per fang, per aigua, per asfalt, per carreteres de muntanya amb corbes de 180º sense visivilitat i cada menys de 20m. Per rectes infinites dels monegros. I quan he tornat he trobat a faltar la conducció per pista i la conducció d’un rav4 de més de 170cv.

En resum, com vaig dir l’últim dia que em van fer parlar amb un micro davant de les 19 noies, l’organització i les periodistes: “com ja sabeu sóc la més petita, han estat 7 dies inoblidables, m’han arribat a posar motes de tot tipus, petete, actimel, pitita, junior, i segur que algun més que m’oblido. M’ho he passat genial durant aquests dies i moltes gràcies a tots! “. Sóc dona de poques paraules en públic, i de masses escrivint, així que suposu que durant alguns dies aniré posant fotos del Raid i potser explicaré alguna coseta més…

Moltes gràcies a totes les noies per l’experiència i gràcies també a l’organització per tot el que heu fet, pels camins que ens heu portat i el bon ambient que hi ha hagut!! 😉

Avui comença la conducció! Ens assignaran un cotxe que ens durarà tot el dia. Està equipat amb dues rodes de recanvi, un extintor, un gps, dos sacs de dormir, dues màrfegues i una tenda de campanya. La parella de conducció és la mateixa amb la que hem dormit, i serà també amb qui dormirem a la tenda. Com us podeu suposar, no tothom parla català, i els meus esforços són enormes per parlar en castellà… sí, ho sé, no hauria de ser així, però que voleu que hi faci, jo parlo sempre en català i estic acostumada a que cadascú parli la llengua amb la qual se sent més còmode.

Así, que bajamos a desayunar. Me costó un poco dormir, pero a Lourdes también. Nos dan la llave del coche y por si acaso cojo un par de cajas de kellogs por si tengo hambre a media mañana, y dos manzanas. Cargamos el coche con las maletas. Nos dan un Road Book, un par de botellas de agua y nos desean buen viaje! Empieza conduciendo ella (eso creo). Ah, me olvidaba, la noche anterior había diluviado y estaba todo perdido de barro!! Total, que ya os podéis imaginar como debían estar las pistas!! Barro, barro y más barro!! Nunca había conducido por barro, y es más xungo de lo que pensaba!! Nos partimos el coche un poco así por horas, más o menos para que condujéramos lo mismo de carretera que de pista y partirnos así la diversión!!

Ho he intentat, he intentat escriure en castellà tot el post…però m’he quedat aquí… volia dedicar aquest post a la Lourdes, la noia granadina que va ser la meva companya d’habitació durant una nit, la de cotxe un dia sencer i la de tenda després d’un dia agotador…

(voy a traducirlo, ya que es una dedicatoria, creo que no estaría mal que estuviera escrita en castellano… “quería dedicar este post a Lourdes, la chica granadina que fue mi compañera de habitación una noche de hotel, la de coche un día entero y además dormimos en la misma tienda después de un día agotador… “)

Hores de cotxe de fang i sol, controls a fer, mosquits que piquen, i després d’això… dues hores fent el gilipolles per un camp de tirolines!!!! això va ser divertidíssim, llàstima que em vaig fer mal a l’hombro, em vaig donar un cop, per variar… però va ser guai que em baixessin d’allà dalt de l’arbre. Sí sí, em van venir a rescatar i tot!! Tirolines, ponts de fusta penjats a més de 10 metres d’alçada, tirolines de més de 150 metres de llarg, tot un repte!! i clar, jo no m’anava a agafar el circuit més fàcil… així que la marta i jo vem començar pel circuit de l’aventurer!!

Després d’una pudor fastigosa… d’agulletes en potència i d’un cansament a sobre que no ens aguantavem, tocava sopar i dormir…dormir, quin suplici!! només de pensar-ho, m’agafava de tot!! La Lourdes es va estirar a fora la tenda amb la màrfega a veure les estrelles i vaig sortir a fer-li companyia. Un cel preciós!! I vaig veure els satèl·lits i tot!! Estels fugaços, i la via làctea!!

Finalment, una comfortable màrfega m’esperava dins una tenda de marca toyota…

foto després de les tirolines

Com ja vaig dir al post d’ahir, farem una retransmissió en diferit del 9è Raid Femení Toyota. Farem com a la fórmula 1, que quan hi ha la cursa tan aviat pel matí la retransmeten unes hores més tard, jo faré el mateix més o menys, però amb una setmana de retard, així que…

Tot comença llevant-se aviat, despertant el xavi pq m’acompanyi a l’aeroport i arribar fins al lloc on haviem quedat amb la Sandra (una de les altres participants), al cavall regordete de la terminal B. Arribo 5 minuts abans (raro en mi) i en veure que a les 9.15 no havien arribat, decideixo anar a mirar on hem de facturar i de camí, me la trobo acompanyada amb una altra noia participant. Total, que quan arriben totes anem a facturar, i després de 45 min de cua, quan li donem els DNI’s al noi ens diu que el vol està tancat. I nosaltres: què?? no no, no pot estar tancat. I començant a dir que portavem tres quarts d’hora de cua i al final ens dóna els seients, les maletes passen per cinta urgent i corrent per l’aeroport per arribar a la porta d’embarcament. Encara sort que vem agafar el vol, i això que vem arribar només 10 minuts abans d’embarcar…

Avió Barcelona-Madrid, 1h 5min. Arribem, coneixem el que seran el nostre futur camera i la conductora d’un dels cotxes de l’organització. I la Núria, la noia encarregada que dormim on toca, mengem bé i complim aproximadament l’horari establert. Les dues marxen, i ens quedem les 5 noies que anavem a l’avió amb el Xavi, el camera. I no ens podem queixar, mira si va ser simpàtic que vem carregar totes les bosses a un carrito i el va portar ell!! (Xavi, si ho llegeixes ja faràs algun comentari 😉 ) jeje

Esperem la noia d’alacant i l’autocar que ens havia de portar fins a la seu de Toyota. Però resulta que no sé pq, ens passem una bona estona fins que no arriba l’autocar i després, per si no fos prou, doncs ens quedem una bona estona esperant no sé on i ens quedem sense la suposada recepció a la seu amb un picapica per dinar. Total, que sense saber ben bé el què, ens trobem 19 noies dalt d’un autocar sense dinar i de camí cap a Burgos sense intenció de parar… Ho vaig passar malament de gana, això sí, però al final vem parar en una estació de servei i vem continuar el viatge.

Arribada a Burgos. Ens donen tot el material (samarretes, gorra, buff, impermeable, frontal). Assignació d’habitacions amb una noia que no coneixia, la Lourdes (ja parlaré d’ella). Camí cap a la plaça major, “banderazo” d’inici del Raid. Fotos de rigor. I per acabar, un sopar al Buenas Noches Burgos, un restaurant al mirador de burgos des d’on es veia la catedral la qual ens van iluminar només per nosaltres. El sopar molt finolis, però s’ha de dir que estava molt bo el salmó fumat amb no sé què, millor prefereixo no saber el que era. Ens vem presentar una a una, i clar, jo era la més petiteta… :$ i la única que estudiava.

Tal com diu el restaurant, li vem dir Buenas Noches Burgos descansant en un NH del centre de la ciutat.

Nerviosa, eufòrica, contenta, escaguerrinada, de tot i sobretot amb moltes i moooltes ganes de començar!! Demà és el gran dia, bé avui, pq estic escrivint el post a la una i vint de la matinada del dilluns, així que avui, a les 10.20 del matí el meu avió cap a l’aventura s’enlairerà cap a madrid. Tinc moltes ganes de saber quines seràn les meves companyes, copilots, conductores, amb qui viuré una setmana d’aventura (assegurada suposu) a cavall d’un rav4. Reviuré el que el Cid va viure fa quasi mil anys, quan al galop del seu cavall babieca va seguir el camí que jo dimarts començaré a “cavall” d’un rav4 de color rosa! Sobretot el que em fa més il·lusió és conduir un rav4 de color rosa!!! és el somni de la meva vida 😀 jeje

bé, el post d’avui és ràpid, escuet i amb poc contingut, però és que els nervis no permeten que m’esplaiï gaire més… Ahir, dissabte, vaig fer l’espectacle de dansa on em van venir a veure, els meus papis, i el meu germanet, evidentment, i a més la marta, l’albert i el carlos!! Em va fer moltissima il·lusió!!! Em posa molt nerviosa que em vinguin a veure, però m’encanta! no sé si s’ho van passar bé, almenys em van dir que sí 😉 , però jo en el fons ho vaig passar fatal de calor, mareig del punyetero incens i nervis pq feia una cosa que m’havia preparat bastant! i això d’actuar en públic sempre crea nervis….

wnu, espero passar-m’ho molt bé i a veure en algun moment del raid puc fer d’alguna manera que s’escrigui alguna coseta per aqui… o qui sap, potser fins i tot la marta vol explicar algu pel seu blog 😛 jeje (indirecta llançada 😀 )

fins la setmana que ve!!

vacances fins diumenge…

La pols, el fang, els esberzers, la suor,… tot barrejadet i formant una capa a la pell de guarricia important! Aquest en va ser el resultat, deu hores més tard de la foto anterior obtenim això:

Crec fins i tot que el cotxe està més guarro que nosaltres 😉 jejeje

La foto me l’ha passat la Vanessa (la segona començant per la dreta). Un petó guapissima!! M’ho vaig passar super bé fent la prova d’orientació amb tu!! 😀 jejeje

Eufòrica no sé si és l’adjectiu…. nu sé, estic que no puc més, tinc el cor a cent!! tinc un estat de nerviosisme i a la vegada un estat de tranquilitat, de ganes de fer coses noves de poder respondre fals a la frase “no he dormit mai en una tenda de campanya“. Alguns ja ho sabeu perquè ja ho he avisat, i als altres, més de 20 que em llegiu diàriament, us aviso que una servidora sortirà el dia 23 de juny per anar a fer el cabra per la ruta del cid!!! si si si!! m’han seleccionat i estic….buff no puc descriure-ho! Emocionada, nerviosa, em repeteixo i tot! :$ jeje

No sé com m’ho passaré, si congeniaré amb les noies si m’entendré si passaré por al dormir en tenda, si plourà, si tindrem entrabancs ( que segur que sí), nu se, ara mateix només sé que el dia 17 per la tarda estic de vacances, que el dia 21 tinc un espectacle i que el dia 23 me’n vaig a burgos!!!!

wnu, ara ja ho sabeu! ara toca estudiar i a concentrar-se i després ja pensaré en el RAID! 😀

als que em coneixeu i tinc al costat… gràcies per aguantar-me l’eufòria… :$

Em repeteixo de títol, ho sé, ja el vaig posar aquest, però em sembla que no tan friqui 😀 jeje Però és certa la dita, aquesta imatge val més que les més de mil paraules que debia escriure ahir…

Aquesta sóc jo, i el Rav4 que em van deixar conduir i que vem aixecar entre unes quantes dones…