Salamandreta

La veritat és que ja tocava… quatre anys després d’haver començat la carrerra per fi ens fan dissenyar alguna cosa! Sempre ens queixem de la dificultat de les coses quan les hem de fer solets, però al final te’n canses i vols fer alguna cosa per tu sol, vols saber què és això de trencar-se les banyes hores i hores per aconseguir el que realment vols dissenyar. No és que sigui gran cosa, simplement és una de les pràctiques de laboratori que ens demanen dissenyar un acondicionador de senyal (pels que no sapigueu què és, així a grans trets, us diria que fa d’una senyal sinusoidal molt petita  a una 200 vegades més gran i quadrada amb un offset). I tot i que el fet de soldar era voluntari, no vaig poder resistir la temptació de passar-ho a una placa foradada…

Avui ha estat el récord d’alumnes a classe: 5 alumnes!! I un a més ha arribat tard. 4 nois i jo. I bé, se suposa que serem 8 a classe, però en vista de l’èxit del primer dia… que és quan normalment venen tots els alumnes, qui sap, potser acabem sent 1 i el professor. L’home ens ha dit que aniriem a una sala de reunions, que erem tan pocs que estariem més tranquils. Un dels alumnes és alemany, parla una mica de castellà i el profe parla a tota pastilla. Per si no fos prou els apunts estan en català, i l’exàmen tipus test també… Pobres erasmus, mai he acabat d’entendre perquè no els prevenen abans de venir a fer una classe, els haurien d’avisar que les classes s’imparteixen en català i que la majoria de coses són en català.

Demà toca dues assignatures que encara no he vist, a veure com seran…

Després de tant de temps esperant-ho per fi ja estic matriculada a electrònica i ja he començat les classes. Tot s’ha de dir que el dia de la matrícula que era, segons m’havien informat, de 10h a 14h, jo estava allà a les 10h com un clau, i la cua ja arribava a la porta ¬¬U. Vaig esperar tranquilament una hora tres quarts per ser atesa en 2 minuts. Porto dos dies de classes i realment m’estic adonant que no estava acostumada a fer coses noves… feia massa temps que tot el que feia ja ho havia fet en algun moment passat, vaja que repetia les assignatures. Però això d’haver d’estar atent a classe, del que diu el professor d’haver de pensar la resposta perquè no la saps, o que en el moment de dir-la no estàs segur de si serà correcte o no perquè és el primer cop que ho veus.

D’altra banda, també m’he trobat que hi ha coses que els companys ja han fet o coses de les que no en tenen ni idea i que jo he hagut de fer tota una assignatura. Però de moment l’ambient que es respira és molt guai . Espero que tot segueixi així…