No sé perquè però des del dia que porto dient que vull fer electrònica tothom m’anava dient: “ui, electrònica és molt més fàcil que telecos! – Te la treuràs en un moment! – És molt fàcil! ” Ara mateix m’agradaria tornar a buscar aquelles persones i que m’ho repetissin. Fàcil fàcil, el que és fàcil no és. Suposu que res és fàcil. Diferent? potser sí, però de fàcil no en té res.

Podria començar per una de les assignatures que encara no he entès de què va. Haig de reconèixer que no vaig poder anar ni a la primera classe, i que em vaig perdre l’explicació, però d’aquí a portar quasi tot un curs i no saber encara de què va, voleu dir que és normal? És com una assignatura de teoria, però amb exercicis. No hem fet encara cap exercici a classe, però l’examen és d’exercicis. Com s’entén això?

Següent, dispositius electrònics i fotònics (DEF pels amics), quan em van explicar els díodes i transistors el primer any de carrera no hagués pensat mai que es pogués fer tota una assignatura sencera parlant del mateix. Com es fan, quin és el principi de funcionament, com es fabriquen, no és que no sigui interessant, tot el contrari, però fàcil el que seria fàcil no és.

Les pràctiques porten molta més feina que les que havia fet al primer cicle de telecos. Has de fer una pràctica amb un programa i no saps com va? tranquil, et dono el manual i t’ho mires. Però el més divertit és que ni al manual surt el que jo vull fer… ¬¬’ . Perquè explicar-te la teoria abans de fer una pràctica? no cal, no trobaràs enlloc el que busques, a no ser que li acabis preguntant al profe, i llavors la seva resposta és: els exercicis previs són per entregar abans de la pràctica.

I per acabar els treballets dels ____, estic farta de fer treballets. I per aquesta setmana en tenia dos… El dia que pugui entregar les coses a temps faré una festa!

I per primer cop a la meva vida he après a estudiar al mateix dia de l’examen!!! uooo! sempre tancava els llibres a les 12 de la nit del dia anterior, tingués a l’hora qeu tingués l’examen. Així que alguna cosa estic aprenent a electrònica 😉 !

si, ho reconec, avui no ha estat el meu millor dia del curs…

La veritat és que ja tocava… quatre anys després d’haver començat la carrerra per fi ens fan dissenyar alguna cosa! Sempre ens queixem de la dificultat de les coses quan les hem de fer solets, però al final te’n canses i vols fer alguna cosa per tu sol, vols saber què és això de trencar-se les banyes hores i hores per aconseguir el que realment vols dissenyar. No és que sigui gran cosa, simplement és una de les pràctiques de laboratori que ens demanen dissenyar un acondicionador de senyal (pels que no sapigueu què és, així a grans trets, us diria que fa d’una senyal sinusoidal molt petita  a una 200 vegades més gran i quadrada amb un offset). I tot i que el fet de soldar era voluntari, no vaig poder resistir la temptació de passar-ho a una placa foradada…

Avui ha estat el récord d’alumnes a classe: 5 alumnes!! I un a més ha arribat tard. 4 nois i jo. I bé, se suposa que serem 8 a classe, però en vista de l’èxit del primer dia… que és quan normalment venen tots els alumnes, qui sap, potser acabem sent 1 i el professor. L’home ens ha dit que aniriem a una sala de reunions, que erem tan pocs que estariem més tranquils. Un dels alumnes és alemany, parla una mica de castellà i el profe parla a tota pastilla. Per si no fos prou els apunts estan en català, i l’exàmen tipus test també… Pobres erasmus, mai he acabat d’entendre perquè no els prevenen abans de venir a fer una classe, els haurien d’avisar que les classes s’imparteixen en català i que la majoria de coses són en català.

Demà toca dues assignatures que encara no he vist, a veure com seran…

Després de tant de temps esperant-ho per fi ja estic matriculada a electrònica i ja he començat les classes. Tot s’ha de dir que el dia de la matrícula que era, segons m’havien informat, de 10h a 14h, jo estava allà a les 10h com un clau, i la cua ja arribava a la porta ¬¬U. Vaig esperar tranquilament una hora tres quarts per ser atesa en 2 minuts. Porto dos dies de classes i realment m’estic adonant que no estava acostumada a fer coses noves… feia massa temps que tot el que feia ja ho havia fet en algun moment passat, vaja que repetia les assignatures. Però això d’haver d’estar atent a classe, del que diu el professor d’haver de pensar la resposta perquè no la saps, o que en el moment de dir-la no estàs segur de si serà correcte o no perquè és el primer cop que ho veus.

D’altra banda, també m’he trobat que hi ha coses que els companys ja han fet o coses de les que no en tenen ni idea i que jo he hagut de fer tota una assignatura. Però de moment l’ambient que es respira és molt guai 😀 . Espero que tot segueixi així…