Queden tot just 11 dies i 9 hores per què Barcelona “decideixi” el que vol fer amb la Diagonal. Us preguntareu, perquè hi ha un interrogant al títol del post i perquè marco el meu escepticisme amb unes cometes al verb decidir? Doncs ben senzill, no tinc del tot clar que realment nosaltres siguem el que decidim. És evident que del 10 al 16 de maig, Barcelona tindrà la oportunitat de votar quin dels dos plans prefereix per a la futura diagonal. El que no queda tan clar és si els que decidim que no volem tocar la diagonal, que la volem tal i com està ara mateix, és a dir, la opció 3: Cap de les dues anteriors serà realment deixar-la tal i com està. Pels que encara no hagueu tingut temps de mirar-vos-ho (no és que jo n’hagi tingut molt, el vídeo dura uns 15 minuts, que escoltat mentre fas feina com si fós música et permet fer dues coses a la vegada, tan de bo els posts tinguessin un sistema de transcripció a veu per no haver de llegir), us deixo un petit esquema de les dues opcions proposades:
Opció A: Bulevard
Opció B: Rambla
Per a més informació: www.bcn.cat/diagonal
Bé, com podeu veure el que es pretén és reduir de forma radical el trànsit de cotxes per la Diagonal. No és que sigui l’experta més experta en el tema, però només cal veure com està la diagonal qualsevol matí o vespre d’un dia laboral. Com pretenen desviar el trànsit de més de 8 carrils de cotxes?? I la pregunta que em faig molt sovint és: com desviaran el trànsit viari durant el temps que estiguin fent obres?? No és per criticar, ni que no tingui confiança en el meu estimat ajuntament (quanta ironia en les meves paraules), però si per fer la plaça Lesseps, que no són els més de 3.5km de la Diagonal, van trigar més de 7 anys, i encara no han acabat… Quan trigaran per fer la Diagonal?????
Ja sé que en el vídeo promocional no han deixat de repetir la idea d’Ildefons Cerdà, un gran home arquitecte que va fer el pla de renovació de la ciutat de Barcelona l’any 1860, i no deixaven de dir que si Ildefons Cerdà havia pensat en una Diagonal per passejar i per les persones, volia dir que era una bona idea. Però també s’ha de pensar que Cerdà vivia fa 150 anys, i que aquesta idea tan bonica i revolucionària estava basada en la vida que en aquells temps circulava pels carrers de Barcelona, en concret per la diagonal, i que si comencem a pensar que una idea de fa 150 anys és intel·ligent i aplicable a la nostra època, també podriem pensar que seria bo que tornessim als cavalls, i a la llum de baixa potència, oblidar-nos de tanta evolució tecnològica i tornar a viure com fa 150 anys.
