O com se digui 😛 . Vaja que m’he passat el dia fent el que normalment fan els de montreal un dia de sol i de cap de setmana: anar al parc de Mont Royal a passar el dia!! 😉 Hem quedat amb la griselda per anar a fer una volta pel parc, però entra una cosa i l’altra ens hem quedat estirades en una de les gespetes del parc, on hem esperat en néstor per a fer el picnic que portavem una mica d’amanida i les madalenes que vaig fer ahir. El néstor com a bon noi que és ha portat una caxo tarrina de gelat (la més barata i la veritat és que era correct) i un tetrabrik de suc dels de 2 litres (m’encanten, en compres un i et dura una setmana sencera!!)

La veritat és que avui no he fet massa durant el dia, descansar, xerrar i recordar com es feien les tombarelles. Hem fet un intent de veure els focs artificials que feien avui però hem arribat tard, així que ens hem anat a fer un tomb pel vieux port i hem arribat fins al Sailor’s memorial Clock. Un rellotge en memòria a tots els soldats i marinos que van morir durant les guerres mundials. El port és un lloc recomanable durant la nit, realment veus la vida una mica de montreal de nit i també quin és l’ambient guiri que es respira a la ciutat. El Marchée Burdois i la resta d’edificis dels voltants estan iluminats i per la zona del port pots pujar fins a un pis més amunt sobre una passarela on es pot veure una primera vista de montreal de nit.

I sí, ho sé, és tard per a no haver fet res, però he fet unes quantes fotos durant el dia amb la càmera reflex, així que demà amb una mica de calma les penjaré. Ara toca anar a dormir i demà a veure si podem veure els trapezistes al port.

I pels que no hagueu vist la foto al twitter, aquesta vista ha estat la culpable que acabés una mica gambeta (i bé, també el fet que no portavem crema pel sol xd)

No es pot anar a 6000 km de casa i ser tiquismiquis amb el menjar. Així que avui amb un dels companys que hi ha al laboratori/despatx hem anat a dinar. Com que ell m’ha preguntat on volia anar i evidentment no he pogut dir cap lloc on poder menjar i encertar-la, li he dit que triés ell. Així que m’ha proposat un coreà que hi havia tot just al costat. El plat més típic era l’anguila amb arròs. He dubtat una mica en escollir-la i triar alguna cosa més… europea, però finalment he accedit a fer els honors i agafar el mateix plat que triava ell. Així que m’han portat això:

He de dir que la primera caixelada l’he fet amb la pell inclosa, la qual m’ha dit que evidentment que es menjava!! I ja després d’aquell tallet la resta me l’he menjat sense pell. Era extramadament llafiscosa i tenia una textura molt desagradable, juntament amb el gust… :S Però el que era la carn en sí tenia un gust bastant suau i passava sola.

El problema ha estat que a mitja tarda quan ja em decidia a marxar cap a casa he tingut una retornada del gust del peix, o de l’arròs, o de les verduretes que hi havia per allà… vaja, que no m’he pogut resistir a entrar al Pharmaprix que tinc al costat i comprar-me algunes galetes. Per sort he trobat l’equivalent al Petit Écolier però res a embejar!! Mira que saben fer una xocolata ben bona, però el que és les galetes… buff els falta mooolt camí per aprendre!!

I ja per acabar el dia després d’haver fet una passejadeta per les galeries subterrànies, entrar per una porta i sortir-ne per una altra com dues illes més enllà, he arribat a casa i he fet un intent de madalenes de pera. Sí, ho sé no és molt habitual fer madalenes de pera, però és que vaig comprar una pera immenjable i ja em vaig menjar una, però la segona portava uns dies dins la nevera esperant ser el revestiment d’aquestes precioses madalenes!!! 😀

Les de sobre fosques no són cremades són de xocolata 😛 . I si voleu la recepta… pos ni idea, pq ho he fet a ull i sense batidora xd.

Avui, a part de que la productivitat ha estat una mica superior a la d’ahir, ja tinc una cadira certament confortable i me n’he anat a fer la guiri pel Vieux Montréal; em ve de gust parlar del metro de Montréal.

Sembla una cosa senzilla i que tots els metros hagin de ser iguals, doncs aquest té les seves peculiaritats. En primer lloc Montréal està profundament foradada, a més de baixar com uns potser 20 metres sota terra ja només per comprar el bitllet, se li ha de sumar els possibles nivells de línies de metro que hi pugui haver. En general només hi ha una sola línia per parada, però en aquelles que es fa transbord poden arribar fins a tres nivells amb només dues línies confluents. Una altra de les coses que m’ha sorprès, o més que res que m’han cridat l’atenció, és que les andanes són extramadament llargues!! A barcelona potser trigues menys d’un minut a travessar-la d’una punta a l’altra, aquí te n’hi pots passar fins a 3! (crec que el pròxim dia ho cronometraré 😛 ) Quant creieu que podeu trigar a arribar al final d’aquest tunel??

A més de que siguin molt llargues n’hi ha algunes que semblen com palaus per dins, no per com estiguin decorades ni per lo netes o lluents, sinó per lo alts que són els sostres. Poden arribar a cabre anuncis tals com aquest:

Una de les altres coses que em tenen intrigada és qui va dissenyar els seients dels vagons… a part que la distribució és totalment il·lògica, són extramadament incòmodes!! Almenys per les noies que portem sostens perquè has de posar-te de tal manera que el canal que va de dalt a baix del seient enganxi just a la tanca dels sostens, clar potser és per això que la gran majoria de quebequeses no porten sostens!! xd

I ja per acabar dir que a la gran majoria d’andanes tenen dibuixat al terra el dibuix d’on es trobarà la porta del metro, d’aquesta manera quan arriba el metro es col·loquen tots als costats de la porta per deixar sortir.

Realment tinc un problema per adaptar-me als canvis climàtics d’aquesta ciutat!! Ja no és sols la dificultat d’acceptar que quan et lleves pel matí i mires la previsió del dia i és pluja i mires per la finestra i veus un sol de justícia i una calor que esparvera, penses, son boigs aquests quebecois! Però llavors veus com el cel es va tapant en cosa de minuts i acaba tot completament ennuvolat fins que evidentment després d’una forta ventada acaba caient una de bona. Per si fos poc, estàs al despatx (sense finestra) i penses, wnu, doncs avui no puc anar a córrer, ja ho farem demà… i llavors quan fas una visita al labavo i passes per un gran finestral i veus que feia dues hores queia la de déu i que ara fa un sol radiant, ja no saps qui està més boig, si tu que potser has vist visions o ells pq no tenen ni idea de quina previsió hi ha! I per si no n’hi ha prou dins dels edificis la temperatura pot arribar a ser de 20 graus o menys!! Però quin problema tenen???? Vale que a fora fa molta calor, però tampoc cal tenir despatxos que siguin el pol nord! xd

Amb tot això, el dia ha acabat sent, tot i les dificultats que encara tinc per tenir un ordinador que “funcioni”, prou productiu i finalment he pogut anar a córrer amb un Sol tal com aquest:

Per cert, pels que estigueu interessats, l’edifici on reflexa el sol és on estudio/treballo amb el projecte, i la favolosa planta a la que em trobo és la número 16! Tot i no tenir finestres al despatx, almenys tinc vistes mentre menjo 😉 .

Aquest matí em venia realment de gust anar caminant fins a la universitat, segons el google maps són aprox 1h i 10 min (segons el runkeeper he fet 5.79km i he trigat 57 minuts i segons diu he pujat 76 m!). He agafat l’Avenue Papineau fins a Sherbrooke i seguint tot el carrer fins a la Concordia, res, una passejadeta 😛 . Una de les coses que em fascina d’aquesta ciutat és la capacitat que tenen per mantenir el nom d’un carrer durant tants i tants km’s. És a dir, si et vingués de gust podries agafar qualsevol carrer, fos gran avinguda o fos petit d’un sol carril i  podries arribar a travessar tot Montréal sencer!! Clar, el dia que els digui que a Barcelona som capaços de canviar el nom d’un carrer fins a quatre vegades en només una distància d’un km fliparien! xd Això sí, a vegades pot ser que el carrer s’hagi de desviar lleugerament, o tingui cases al costat, doncs és igual, el carrer segueix tenint el mateix nom. I si per exemple el carrer és massa llarg i resulta que algú va tenir la genial idea de ficar els mateixos números, doncs tranquils, perquè al carrer li podem posar a part del nom un afegit de Est o Ouest. Perdre’s és complicat, però el que no és gens fàcils és a vegades trobar una adreça concreta 😉 (sobretot quan havia de buscar els números dels pisos que visitava)

I com que avui vull anar a dormir d’hora després del dia massa raro que he tingut us deixo amb algunes de les fotos que he fet avui i que he anat fent aquests dies (que ja m’han reclamat ^^).

Això és el parc de la Fontaine, aquí s’acabava la vorera del carrer i es convertina en aquest bonic passeig sota els arbres, és un dels parcs grandets que hi ha a Montréal.

Aquesta és una imatge del Vieux Montréal. M’hi vaig trobar de camí cap al port.

Aquesta és una de les famoses pistes ciclables que hi ha repartides per tota la ciutat. Estan ben senyalitzades i ben separades de la resta de cotxes i peatons. Aquesta és la Rue Saint Laurent, just al costat del Parc MontRoyal.

Aquest matí he fet el que vindria a ser una gimcana per la uni. He anat d’un despatx a un altre i al final no he aconseguit l’accés per entrar al laboratori on havia de treballar i la profe tampoc l’he trobada… així que tot i que havia de ser un matí de començar la feina, ha acabat sent un matí de passeig i de mareig amunt i avall… Al final he acabat dinant a casa tot i portar el tupper ja fet i m’he posat a treballar.

Me n’he adonat que els quebecois són realment cabellerosos i molt ben educats! Ja en porto unes quantes. Una va ser el dia que van esperar-se a que pujés jo al autobús perquè era jo la primera de la fila, això a barcelona no passa!!! El que té la porta al nas puja primer, així que pot ser que portis deu hores esperant i quan ve el bus entra el que fa dos segons que acaba d’arribar i et pren el lloc per seure. Després al pas de peatons es queden tots com estaquirots sense passar si està vermell, ni que no passi ni un sol cotxe i el carrer sigui d’un sol carril!! Al metro la gran majoria es queden al costat de les portes i esperen a que baixi la gent. I tot i com a tot arreu que hi ha de tot, en general són molt educats.

Una altra cosa que m’ha xocat ha estat que són extramadament nets en segons què. Per exemple el carrer està net i no hi ha papereres. Hi ha alguna suelta, però es veu que no en tenen perquè sinó a l’hivern seria un marron, entre la neu i les tempestes de neu… una altra cosa és que hi ha dispensadors de gel per rentar-se les mans per tot arreu! És igual on entris, en un super, a la universitat, en alguna botiga fins i tot, a tot arreu hi ha dispensadors que posa: renta’t les mans! Sigues higiènic! o alguna cosa per l’estil. Una altra cosa que em va xocar ahir per la nit tornant cap a casa va ser que vaig veure una mena de tractoret que anava per sobre la vorera i que portava un tub d’aspirador. Tal qual, un aspirador de carrer tamany familiar!! llàstima que era massa de nit i la foto no em va quedar massa bé 🙁

I com a última curiositat del dia, a la gran majoria de restaurants diu:

Apportez votre vin! (alguns diuen bière ou vin)

El problema d’aquí és que has de condicionar el que demanaràs al vi que has portat.

Déu va descansar el 7 dia després de formar tot el món, doncs jo descanso el desè 😛 . Avui m’he llevat, d’hora per variar, i he pensat… avui farem una mica de relax! Em venia molt de gust fer una caminada per tot Saint Denis, però de forma tranquila, sense haver d’anar carregada amb dos maletots ni amb tot el carregament quan vaig fer el démenagement. Així que m’he posat un dels dos vestits que em vaig portar (perquè segueix fent molta calor) i a caminar s’ha dit!

He passat per una condoneria que tenia un dibuix molt divertit d’un condó somrient pintat a la paret. He entrat a un parell de llibreries només per mirar què tenien, una de viatges (amb una extensa secció de gaudí) i una de llibres místics. Un super restaurant gallec amb una foto d’un pernil de jabugo i els plats típics espanyols a la carta com tapes de truita de patates, pernil salat i alguna cosa més suelta que hi havia per allà. I més avall he passat per un hospital on pels voltants ja es començaven a veure els típics metges de bata blava en plan urgencias i al que seria la mateixa illa de l’hospital algun que altra malalt amb la bateta d’hospital i el pal amb rodetes i els líquids per allà penjant. Una imatge molt curiosa tot s’ha de dir! Seguint passejant m’he trobat un pas sobterrani que deia vers port i com que no tenia un altre lloc on anar pos he seguit fins al port. De camí he passat pel que seria el montreal antic amb tots els carrers amb llambordes i un entorn més anglòfon que no pas francòfon… es notava com una frontera entre la part turística i la part més de ciutat del dia a dia. Finalment he arribat al port on he pogut observar aquesta bonica imatge:

Ho sé, la foto no és molt bonica, però és que entre els núvols que ja apareixien amaneçant de tempesta i la llum no ha acabat de sortir massa bé ^^

I siguem sincers, molts esteu esperant la foto de la famosa capoterie 😛

De petita em van ensenyar molt bé, i sort n’he tingut de bons mestres! Primer ma mare per ensenyar-me a cosir, una cosa realment útil! llàstima que per culpa de no fer-li cas no tenia didal i la costura s’ha fet una mica més feixuga… Després mon pare per ensenyar-me a clavar claus, montar mobles i ser una mica més manetes del que podria haver estat 😉 . I finalment el meu germanet que m’ha ensenyat que no cal tenir-ho tot guardat i que les coses a la vista tampoc queden malament 😛 jejeje

Potser m’explicaré una mica millor, aquest matí després del fail que de camí a buscar una cadira de despatx que havia trobar per 15 dollars em truquessin i em diguessin que no la venen, cap a la 1.30h hem anat amb en Laurent a buscar la taula que havia trobat per kijiji (20 dollars). Després d’omplir el cotxe fins dalt amb les fustes de la taula totalment desmontada (ojo al dato: era una taula ikea sense instruccions!! xd) hem anat cap a l’IKEA!!! He de reconèixer que és més divertit quan vas acompanyat, per la quantitat de coses xorres que pots arribar a trobar 😛 . He comprat algunes coses que encara em faltaven i que pesaven massa per anar jo soleta en bus com un mirall (CAD8.99), una paperera super guais de color vermell (CAD2.99), un burrito per penjar la roba (CAD19.99), un nòrdic per no passar fred (crec que ha estat la cosa més cara de tota la llista que he comprat…) i a part d’altres coses per acabar d’organitzar tous mes affaires he comprat un pal de cortina per CAD1.99 (siguem sincers, a part de la mitja hora de costura, el preu de la cortina per poder dormir a la nit ha estat el del pal 😛 )!!

Com ja he dit pel twitter he dinat a quarts de 6, he anat a comprar alguna cosa per poder sopar i m’he posat cap a les 7h a montar tota la parafarlàlia (llàstima que podia haver gravat un vídeo i haver-lo enviat a bricomania), el resultat ha estat aquest:

Ja només em falta la cadira!! (la que hi ha la tinc prestada del menjador… ^^) ah! i ja tinc penjats els dos imans que me van regalar abans de marxar 😛

Hi ha moltes maneres de fer turisme, tantes com la possibilitat de calçar-se unes bambes, vestir-se amb uns pantalons curts i una samarreta d’esport i anar a córrer! Avui haviem quedat amb el Néstor i el Marc per anar a digerir el que haviem endrapat la nit anterior. La meva intenció era córrer els meus 40 min de rigor i poca cosa més, la seva era portar-me fins a dalt de le Chalet de Mont Royal! Perquè quedi més clar, és el mirador que hi ha a dalt del Mont Royal i des d’on es fan la majoria de fotografies panoràmiques de la ciutat. Està a uns 200 m d’altitud i la pujadeta fins allà corrent no és poca cosa… total que amb la tonteria entre l’anada i la tornada del recorregut he fet 15.2km (demà diré si m’aguanto dreta ^^). He de confessar que m’ha costat una mica al final arribar a dalt, però les vistes s’ho ben valen i la sensació d’haver reduir una mica el greix que vaig adquirir ahir per sopar fa que un se senti una mica millor 😉 . Suposo que un dia ben clar es deuen arribar a veure clarament les muntanyes dels voltants, avui no teniem però un dia massa clar, tot i que feia un dia ben asolellat.

La resta del dia l’he passat descansant una mica, tret de que he anat a mirar si trobava algun póster barat per penjar a l’habitació, cosa que n’he trobat però no pas de barats… i he fet de forma molt apanyada un parell de cortines per la meva super portalada de vidre. Evidentment després de passar-me com una hora per treure la cola de la cinta americana que hi havia enganxada ¬¬ . Ja només em falta una cortina decent per la finestra, la que hi ha seria més aviat un tros de drap enganxat amb dos cargols…

I ho deixo per avui després de dir que aquesta nit s’ha posat a diluviar en un segon, els canvis de clima aquí són realment espectaculars…

Després del meu dia de dissabte tot i no ser-ho me n’he anat a passejar amb els meus dos collocs quebecois, hem arribat fins al Parc de MontRoyal tot i que encara no hi he entrat… hem fet una bona caminada des de Laurier (parada de metro) fins a Sherbrooke, fent la volta més gran que es podria fer xd. Després d’això com que ells a hora quebeca de sopar ja tenien gana els he acompanyat a sopar en un vietnamita on tenien cervesa local 😀 . Avui he provat la Boréal Rousse, la veritat és que l’he trobat bona i no m’ha pujat tampoc massa :P.

I després d’una bona xerrameca francesa/quebecoise me n’he anat a descansar el cap dos dels catalans que estan perduts per montréal. L’objectiu: menjar la Poutine! Per fi he provat aquest plat tan… com ho diriem… greixós! sincerament no se m’acut una altra paraula xd. La llàstima és que degut a que el mòbil estava ja a les últimes no he començat a jugar amb la càmera i he preferit no gastar massa la bateria per si de cas, així que em sap greu però no he pogut fer foto en viu, tot i que només posar poutine al google imatges ja surt la realitat d’aquest plat de patates fregides, formatge i una mena de salsa de carn bastant densa i greixosa que ho cobreix tot.

Demà hem quedat per anar a córrer per tal de poder baixar la quantitat de greix que ara mateix està intentant digerir el meu estómag :S .

Avui sóc breu que és tard i tinc molta son i deixo la foto de la pegatina de la cervesa, que no diré el que he dit quan l’he vist… ^^