Avui estava pensant quin podria ser el títol del meu post, excursió a l’IKEA o ja he trobat apartament! I evidentment he pensat que l’excursió a l’IKEA era molt més important que no pas que hagués trobat un lloc per viure els pròxims 10 mesos. He de dir que l’habitació és tan gran com el menjador de casa meva de barcelona i que tinc un llit tamany queen per dormir 😀 , dos sofàs, un sofà llit, una mena de còmoda, una taula amb uns calaixos i un super sofà de vímet!!! Ahh!! i tinc ventilador!!! il marche vraiment bien!! Encara ho tinc una mica potes amunt, però demà espero poder ficar-me al dia tota l’habitació, passar una mica l’aspirador, netejar una mica la pols i ja serà un lloc acollidor per viure 😉

Doncs al que anava, avui després de saber la confirmació que tenia pis, me n’he anat allà on déu va perdre l’esperdenya a buscar l’IKEA, clar, deu estar més o menys igual de lluny que el de badalona, però una cosa és anar-hi amb un cop de cotxe i l’altra amb dues cametes, bus i metro… en fi, que he trigat una hora per arribar! L’IKEA canadenc no varia gaire de l’IKEA català, tot i que he trobat a faltar les xuminadetes que tenen al final pq agafis mentre estas esperant per fer cua, volia comprar-me alguna xorrada per decorar, però crec que hauré d’anar al Dollarma per comprar-me alguna coseta per fer-ho més cucu. M’he comprat llençols, un altre joc de tovalloes, uns llençols per tapar els super sofàs que tinc, unes cortines i una super làmpara ikea 😀 . He acabat massa carregada i després la feina m’ha costat per patejar-me tot el camí d’anada al meu nou apartament (30 min caminant ràpid), més sumar-li les dues maletes que portava ja de serie, més el menjar que havia comprat que evidentment no anava a llençar… per sort els meus nous collocs són molt simpàtics i m’han vingut a buscar a la meitat del camí i m’han ajudat 😉 . Pobrets no saben cuinar… potser sí que els hauré de dir que em rebaixin el lloguer i els hi cuino alguna cosa de tant en tant 😛 .

Bé, avui us deixo la foto del que serà la meva futura habitació durant 10 mesos, demà potser la foto ha millorat 😉

Avui he fet de bona quebequesa, avui he dinat a les 12.30h! I us preguntareu, que fas dinant a aquestes hores??? doncs bé, m’he llevat cap a les 9, havent dormit molt malament per la calor i pq encara no m’he acostumat a aquest horari. Entre que a les 5 del matí ja entra el sol per la finestra i que encara estic amb l’efecte Jetlag, suposu que tot s’ajunta… doncs això, m’he llevat, he esmorzar avui unes galetes maria de la marca gullón per sentir-me més com a casa i una mena de nocilla super negra i bonissima (sorprenentment tornava a ser la més barata xd), i després trucat a mons pares per l’skype i me n’he anat cap a la univesrsitat on havia quedat amb la meva profe per fer el carnet i tota la pesca. M’he esperat com mitja hora a que m’entressin al sistema, serà que no trobaven la ñ ni l’accent, aah, calla! que al final no tinc ni una cosa ni l’altra xd m’han fet el carnet imprès en plastiquet allà mateix i la meva profe a quarts d’una m’ha dit que em convidava a dinar. M’ha portat a un típic restaurant xino que no donen coberts i he menjat dumplings de lamb steemed i half-steemed. M’ha explicat la gran tècnica de fer tè i després m’ha fet una visita turística pel que serà el meu espai durant els pròxims 10 mesos… per culpa d’uns malsentesos, havia de tenir un despatx i al final ha resultat ser que l’he de compartir amb dos nois més, però wnu, almenys així tindré amb qui parlar 😛 .

Curiositat de montréal del dia: aquí els semàfors per peatons no existeixen, van amb els dels cotxes, el problema és que no saps mai si pots passar o no, així que jo acabo passant com em van ensenyar de petita, si no passa cap cotxe pots passar 😛

La calor segueix marcant els dies, no baixem de 30 graus, el més dur de tot és que tinc les mans tan arrugades de la suor com si m’hagués passat una hora a la banyera ^^ és verdaderament fastigós! Ho sé, quan vingui el fred ja patiré ja…

Bé, bona nit i fins demà!

A veure si demà puc fer una del terra, però de moment toca aquesta que està just davant de la parada de Sherbrooke del metro.

Després diuen que el campus nord de la UPC és molt gran i que un es pot perdre fàcilment. Primer de tot acceptaré que el campus sigui gran, però que t’hi pots perdre??? que va!! mòduls quadrats, tots amb el nom com si et trobessis en un tabler del joc dels barquitus (A4 tocat i enfonsat :P). A la concordia si que és perdedor! Començant per l’entrada que ve del metro, he pensat, mira, que guai, una entrada directa a la concordia, i m’he trobat en un edifici immens que després m’han dit que era la biblioteca. He sortit al carrer i he passat per arribar al que estava amb el número 1455 de Maisonneuve, he donat un parell de voltes fins que he entrat a la botiga de informàtica de dins i he preguntat… resposta: t’has equivocat, no és aquest edifici. Però ja ho diuen a la tercera va la vençuda, així que me n’he anat com un carrer més enllà (de distància montrealesa) i un edifici super vell per fora quan entraves semblava allò l’espai, tot nou i en plan mig futurista. Al cap de mitja hora havia aconseguit arribar al despatx de la meva profe. El pitjor ha estat que no he sapigut sortir i m’he tornat a perdre ^^ .

I a part d’això, la meva resta de dia ha estat caminar per Montréal buscant un apartament… he trobat un que m’ha agradat bastant, està ben situat i el pis està tot renovat per dins, però l’habitació tenia la mateixa mida que la meva de Barcelona… a veure demà… tinc dues visites més 😀 .

I crec que avui aniré a dormir d’hora, total a les 5 del matí ja estic d’empeus. Així que avui em sap greu però no hi ha foto 🙁 , demà a veure si trobo una que m’agradi per penjar d’entre totes les que tinc 😉

Al mercat mercat no, i mesovera en tinc poc, però no se m’ha acudit un altre títol més enginyós 😛 . Avui he anat a comprar menjar 😀 ! Després d’anar a esmorzar al mateix cafè d’ahir me n’he anat a fer una passejada a la rodona per mirar què trobava de super, no he trobat res a 20 min caminant en un parell de direccions. He tornat a l’appartament i finalment he conegut el meu company de pis!! 😉 és molt simpàtic i m’ha fet un resumet de tot el que tenia al costat i necessitava. Primer de tot me n’he anat a l’épicerie que ell m’ha dit, però ha resultat estar tancada, així que he anat a una del costat que estava tot a granel, fins i tot el xampú!! m’he oblidat de fer una foto, però és que ja en tenia prou intentant agafar les coses que portava amb les mans, 6 ous, un paquet d’espaguetis d’espinacs i un parell de pomes (que han acabat sent fastigoses…). Tornant m’he comprat una mini-baguette, però per desgràcia al lloc tampoc sabien fer pa 🙁 . Tenia un rendez-vous per un pis a les 4 així que he dinat i de camí al metro m’he trobat un store de fido (una altra de les companyies de telèfon) i he preguntat què costava tenir internet i veu al mòbil i què necessitava. Per fi he trobat una companyia que feia contracte només amb la visa espanyola!!! Les altres havies de tenir una tarjeta de crèdit canadenca.

Només he preguntat i he marxat pq sinó no arribava a la cita. Després altre cop de tornada cap a la store de fido que em tancaven a les 5pm, he arribat just 10 min abans que tanquès, però m’he trobat unes noies davant que volien fer un contracte per cada una, el noi les ha engegat dient que vinguessin més tard i quan han marxat, ha tancat la porta i m’ha dit, a veure nem a fer el teu 😉 . Vaja, que realment els quebecois són molt simpàtics (tot i que el noi era de Montpelier xd)!

Després d’això tocava anar a comprar alguna cosa sana per menjar, així que he confiat en el criteri de compra del noi de la botiga de fido i me n’he anat, evidentment caminant, cap allà! Un caxo supermercat on m’hi he passat quasi una hora o més per comprar just les coses que podia necessitar per aquesta setmana. Una mica d’amanida, tomàquets, peres i maduixes, oli d’oliva verge a 6 euros el litre però realment bastant bo, pasta i un tall de salmó i carn. El més sorprenent de tot ha estat que els crispies que jo em compro a barcelona i que són dels més cars, aquí eren els més barats de tots!!! així que he aprofitat i me’ls he comprat 😛

Ara que ja són les 12 me’n vaig a fer nones, demà tinc un altre dia de no parar…

Avui penjo una foto d’ahir, és força curiós que hi ha repartit pels llocs on he estat passant pintures d’aquest estil, decorant una façana, o fins i tot les voreres dels carrers. Aquest és un dels més bonics que he vist 😉

Aquest matí quan m’he llevat, que eren ni més ni menys que les 5 de la matinada, m’he posat a mirar que havia de fer durant el dia d’avui. M’he organitzat a la meva llibreteta tot un seguit d’informació dels 3 pisos que havia de visitar, de la situació dels bancs i de les companyies de telèfon.

D’entrada per poder començar bé el dia m’he dutxat en una super dutxa de potes on la cortina no et deixava més de 20 cm d’espai  per dutxar-te… ¬¬ Després, per millorar aquest desastre de dutxa me n’he anat a fer un super esmorzar amb croissant de mantega que aprimava que no veas! i un cafè amb llet com els de casa, però amb una mica més d’espumeta com a mi m’agrada 😛 Avui havia de fer tota una ruta en metro i en vista que demà i dilluns també m’he comprat ja la targeta de 3 dies per 16CA$.

Durant la meva ruta me n’he adonat d’una cosa, estem molt ben acostumats a Barcelona! Això de que el metro apssi cada 5 minuts o menys és un luxe!! Aquí el metro passa cada 12-15 minuts, això sí, va a una velocitat impresionant. L’altra cosa molt a tenir en compte són les distàncies… no penseu que aquí les cruïlles són com a casa, uns 500m potser a molt estirar i prou, aquí és tot a lo grande, així que si a barcelona entre parada i parada trigues potser uns 5-10 min màxim màxim, aquí pots arribar a trigar fins a mitja hora o més!!! :S

Una altra cosa curiosa que he descobert avui, els que us agrada que arribi l’estiu a barcelona per poder veure cuixes i mig pits… aquí ho veieu segur! Cuixes a dojo, i pits wnu… més ben dit van tan ben vestides que se’ls veuen tots els sosténs!

I com a cosa més curiosa d’avui, tenen un pastís que seria la versió dolça de la putin, que vindria a ser algu així:

Em sap greu dir-ho, però no m’ho he pogut acabar, i ojo al dato: el meu tros era la quarta part del que normalment et posen quan demanes una ració d’això xd

I a part que avui he anat al meu primer sopar “erasmus” i estic agotada, el dia ha estat en un cert sentit prou profitós i interessant 😉 .

Ja estic a Montréal! He arribat després de més de 12 hores des que he sortit de casa, ha estat pesat, massa, però la temperatura agradable de super caloreta ha fet que encara es passés imllor xd Avui aniré ràpid, no puc entretenir-me massa, estic en un starbucks xupant wifi ja que quan he arribat al appartament no hi havia el company de pis i per tant no podia saber la contrassenya de la wifi fins que no vingués…

A l’aduana tot molt bé, m’han fet un caxo paper que diu que ara sóc ciutadana canadenca per un temps 😀 uoooo!!! entro per la porta gran a canadà 😛 després d’això un noi molt simpàtic al bus se m’ha posat a parlar, m’ha estat explicant cosetes i m’ha dit que molta sort, fins i tot m’ha donat el seu m òbil per si necessitava ajuda per algu 🙂 tot és en francès, aquí l’anglès res de res! vaja, com a catalunya una mica 😛

Després d’arribar a l’apartament que ja penjaré fotos quan hi torni a la nit (ara són les 7.15 pm) m’he canviat els pantalons i les bambes per uns pirates i les xancles, feia moooooooooooooooolta calor!!!! m’he patejat fins al centre caminant he anat a petar pel carrer Saint Denis, el famós carrer de cafès i terrassetes i tot un ambient molt peculiar 🙂

He estat caminant per Sante Catherine, un carrer mooooooooolt llarg que està ple de paradetes d’artites i quadros pintats a mà, tot un espectacle!! està tot adornat i totes les botigues tancades! això sí, els bars tooooots oberts! 😉

bé, per avui ho deixaré, està escrit en plan ràpid mentre el meu portàtil diu batería baja després d’estar enviant mails per anar a veure pisos la setmana que ve, demà ja tinc un appointment amb un d’un pis i un sopar en entorn català gràcies al contacte del meu cosinet 😉

Us seguiré informant… pròxima parada? dia 2!

Ja que la meva vida ha fet un petit/gran canvi, he canviat el meu lloc de viure, la llengua amb la que parlo, i he deixat a Barcelona la gent que m’envolta, aprofitaré també per canviar una mica la descripció del que serà aquest blog durant els propers aprox 10 mesos.

He tingut la oportunitat a través de la universitat de venir a fer el meu projecte a Montréal – Canadà a la universitat Concordia, una de les més prestigioses, segons els propis canadencs en quan a enginyeria (com sempre s’ha de vendre el producte local 😛 ).

En la passada descripció explicava què era el que trobarieu en aquest blog… aquesta vegada si us he de ser sincera no ho sé! No sé exactament què és el que em trobaré, quines seran les meves experiències en els meus futurs 10 mesos, així que si voleu anar veient què es pot descobrir a Montréal, o què hi fa una salamandreta a Montréal és ben senzill…

… seguiu els meus posts diaris! 😉

Salut et bienvenus!

1 de juliol de 2011

Mai millor dit! en poques hores, de fet en unes 9 hores agafo un avió camí cap a Montréal! Ja ho he anat dient durant alguns posts passats, però ara ja és definitiu i després del munt de problemes que he tingut per aconseguir el visat (que ja explicaré…) demà faré un petit canvi de vida.

Marxo a quasi 6000 km de Barcelona. Passo de viure en una ciutat a viure’n en una altra però amb una petita diferència… o més ben dit unes quantes!

1. la inestabilitat tèrmica és més aviat elevada… a Barcelona estem massa ben acostumats a tenir unes temperatures bastant semblants entre dies i entre matins i tardes, allà no el temps no sap ni el que vol. Fred, calor, pluja, neu (moooooooooooooolta) i ves a saber què més!

2. la llengua. A barcelona es parlen dos idiomes, un que seria el més natiu i “oficial” i l’altre que seria l'”estranger” (espero que no se’m tirin a sobre…). A Montréal segueixen igual, tenen dues llegües, la única diferència és que no són ni català ni castellà.

3. No saben el que és l’oli d’oliva! o potser sí! però jo crec que després del munt de viatges que he fet, me n’he adonat que ben pocs saben apreciar el bon gust d’un oli d’oliva verge…

I crec que amb els aprox 300 dies que estaré per aquelles terres seré capaç d’escriure més diferències i més semblances…

El pròxim post serà des de Montréal!! 😉