Dilluns, 11 d’octubre de 2010.

Havia de ser un dia prometedor: llevar-se a les 7h del matí per estar a les 8 com un clau (o més ben dit dos) davant de l’oficina de turisme de Visby, agafar el transport fins a la illa de Faro i llogar una bicicleta, o almenys preguntar si era possible tot i estar tot tancat, si més no, que ens diguessin què era el que podiem visitar. La pregunta clau era saber si podiem arribar a veure uns monolitos de pedra, que com que no sabiem com es deien vem haver d’ensenyar una foto com a garrulos xd. La noia ens va dir que la millor manera de visitar-ho era en cotxe. Cotxe?? Però que no veia que anàvem tots dos carregats amb motxilles i amb pintes més de motxilleros que de tenir un cotxe esperant-nos a la porta?? I en bus? Ens diu que hi ha un bus que puja cap a l’illa, un ferri que passa cada mitja hora, i que allà podem llogar una bicicleta (i estava obert i tot!!).

El bus per sort o per desgràcia (després entendreu perquè) no sortia fins a les 10.30h, ja que el de les 8.30h l’haviem perdut. Anem a fer una volta aprofitant que el dia era mínimament assolellat. Mentre feiem la volta, el fet d’estar-nos 2h per un poble que ja teniem més que visitat i que ja haviem passat per tots i cadascun dels carrers mig medievals, no ens acabava de fer el pes, i allò que recordem que just a l’estació del ferri hi havia per llogar cotxes. Tornem a la tourist information amb la intenció de llogar un cotxe el més barat possible. Ens diu que hi ha una second hand agency just al costat del ferri. Anem fins allà, no trobem res, i preguntem. La super Agency era una caseta de fusta amb un telèfon anotat on havies de trucar per llogar. Truco i dic en plan directe: Vull llogar un cotxe ara mateix, és possible?? la dona dubitejant una mica em diu… bé, sí, en uns 25-30 minuts estic aquí. Però clar, eren les 10h, i si la dona trigava més del compte, no agafavem el bus, així que li pregunto si el puc llogar jo amb les meves condicions d’edat i carnet, preu, i cotxe. La resposta és un sí, 250kr, i un golf. En 25 minuts la dona estava allà amb una furgoneta, pago en efectiu (per si de cas), i ens porta a un pàrquing descampat amb tot de cotxes atrutinats i guarros. El nostre era aquest:

Amb techo solar, radio CD i CD inclosos!!

Hem agafat un mapa del garitu de la compentència, hem ficat benzina a la primera benzinera (evidentment tot en suec) i hem agafat la carretera direcció Fårösund, poble on haviem d’agafar el ferri per anar fins a l’illa de Fårö. Arribem a Fårösund, després de parar per fer algunes fotos i disfrutar del paissatge, i el millor de tot ha estat que arribem al ferri, a dos quarts, i l’horari de sortida era cada mitja hora. No hi ha ningú, no hi ha ferri… preguntem a una benzinera del costat i ens diuen que sí, que havia de passar, sinó que a les 12 surt un, i fins a la 1h no surt l’altre perquè a les 12.30h dinen, així que no treballen xd. Va ser just agafar el ferri que ens vem adonar que sort i molta sort vem tenir que el bus sortís a les 10.30h, ens fes pensar en llogar un cotxe i el lloguesim!! Fotia un fred de ca l’ample!!! Arribem a agafar una bici i acabem amb hipotèrmia els dos, com a dos cubitos congelats a la illa, que com que no hi havia turisme ni ningú per aquells paratges, no ens haguessin trobat fins l’any que ve xd.

Se’ns ha aguantat força el dia, la veritat és que ha fet un dia molt maco. El sol anava apareixent entre els núvols que hi havia, i del vent que feia al final s’ha acabat destapant del tot. Els monolitos eren bastant impresionants. El més interessant és que la platja és com un penya-segat però a nivell de mar, això vol dir que les onades trencaven just abans d’arribar a la costa, i creava com un efecte de piscina bastant curiós.

Rauks, monolits de l’edat de gel, es troben a la reserva natural de Langhammar

Efecte dels penya-segats a nivell de mar, l’onada trenca abans d’arribar a la costa

Gotland és una illa de ramaders, on la majoria de cases són granges i s’uneixen per carreteres secundàries o camins de terra (lloc per on vaig acabar ficant el cotxe). Vem visitar la part oest i nord, i és un lloc totalment recomanable, fins i tot a l’octubre on els camins estan buits completament, no hi ha gent per les carreteres i la tranquilitat està per damunt de tot. Suposu que a l’estiu deu ser, com diu el Sergi, la Mallorca sueca.

Refugi per guardar les ovelles i pas per travessar les tanques de la reserva natural

Vem arribar amb el temps just per agafar el ferri, el tren de tornada i finalment només em quedava una cosa per visitar de Stockholm: les parades de metro de la línia blava decorades.  Les més importants són Kungsträdgården, Rådhuset, Fridhemsplan i Stadshagen. La de T-Centralen està actualment en obres.

Estació de Rådhuset