És una frase massa coneguda i també massa certa ^^ . Ahir va ser un dia en que el meu cap va rebre massa veritats en ben poques hores. Diuen que durant el projecte de fi de carrera la finalitat és que aprenguis alguna cosa quan acabis. Doncs bé, jo porto 3 mesos treballant-hi i he après ja moltes coses…
La primera de totes és que la idea que tenia jo de recerca és totalment falsa. És com endur-se una decepció. Quan penses en una cosa i tothom et diu que és la canya i llavors quan arriba el dia descobreixes les veritats i la realitat del tema, doncs t’endus una decepció. Una mica com el que em va passar quan portava uns quants anys estudiant a la universitat, et crees una idea al teu cap de genialitat i de que ha de ser super guai això de poder entrar en el món universitari, poder discutir les coses de forma equitativa i per igual… doncs bé, si algun dels meus lectors encara no ha entrat en el món universitari (cosa que dubto) tot el que hagi pogut imaginar, és fals! 🙁
Seguint amb el tema de la recerca, me n’he adonat que dins aquesta farsa hi ha la competitivitat de la publicació. Jo potser perquè sóc una persona que es qüestiona massa les coses, i no sé tirar endavant fins que no entenc el que estic fent. Doncs en el món de la recerca, no importa que t’expliquis bé o que justifiquis pas per pas el que fas, la qüestió és obtenir alguna cosa que sigui millor o diferent a una altra ja existent. Ho poses tot monu en un paper de 4 fulls i ho publiques. Has de justificar cada pas?? No cal! Ha de ser cert el que dius?? tampoc! ha de tenir algun fonament o base matemàtica?? hauria, però tampoc cal! Total, que la qüestió és ficar-ho macu perquè es vegi bonic i doni el pego, com menys especifiquis millor. Total la probabilitat que algú es llegeixi el teu paper és baixa tenint en compte la gran quantitat que es publiquen…
Una altra de les coses que m’he adonat és que no importa el país en el que et trobis, o universitat a la que estudiis, sempre hi haurà aquella persona amb la que no podràs discutir res. Aquella idea de la equitativitat d’idees entre professor i alumne, si algu les té en ment ja pot començar a esveir-les. I la manera de fer entrar en raó a algú així és fent que ell mateix s’adoni que està equivocat, però fent veure que ha estat ell que t’ho ha dit i no pas tu…
I com a tot arreu, evidentment hi ha la part positiva, trobaràs aquell paper super interessant i super ben documentat. Un departament de recerca on puguis sentir-te a gust i el que facis sigui interessant i tingui algun purpose. I evidentment també podràs trobar aquella persona amb la que podràs discutir igual per igual i on les idees enlloc de ser una competició seran una compartició.
I el motiu del títol del post, bàsicament que quan et fas gran aprens coses que abans sense saber-les o sense ser conscient d’elles vivies més feliç i potser t’hagués agradat seguir vivint amb aquella ilusió que el món universitari enlloc de putejar-te el que fa és enriquir-te… ^^
I a part d’això la tardor ja arriba, el fred encara no…, però les fulles ja comencen a deixar-ho tot cobert i els arbres despullats.
Bon dia Núria! quanta raó tens en aquest text Núria… aixx
Toniddp: el millor de tot és que no m’agradaria tenir raó i molaria que realment les coses fossin diferent…
Lo més important en una publicació es triar un títol que enganxi a la gent, llavors en el text pots parlar del que vulguis, per exemple: http://bit.ly/p08Id5
Pons: per exemple, és una bona notícia xd sí, és alucinant la quantita de merda que s’arriba a publicar… ¬¬
Doncs benvinguda! (Que jo ja n’hi he sortit. :-D)
No et creguis això de les universitats, que no importa on ets i tal! Això també és fals, segons l’universitat on et trobis, n’hi haurà profes més (si és de prestigi) o menys (si és una qualsevol) interessats en… publicar coses, evidentment. N’hi ha també que estan interessats en fer coses, però treure articles va per sobre de tot perquè és la “valoració” que el món de la recerca els dona. Total, que no sé què tal de bona és la de Montreal, però no crec que sigui pitjor que la UAB. És a dir: tranquil-la que encara tens més sort que altres! 😉
AhSe: la concordia en teoria és bona i té diners… però ni idea… sap greu que sigui així la veritat ^^
Jo tampoc no en tinc idea. Tinc una tieta que treballa a un institut de recerca a Olanda i n’està ben contenta amb tot, jo però he tingut la gran falta d’inspiració de ficar-me en un programa de doctorat a la UAB i he acabat literalment fatal, ni vull pensar més en fer recerca. En part em fa molta pena, perquè segons què facis pot ser interessant, però creu-me que depen molt de on ho facis. Això dels articles pot arribar a ser una gran putada (especialment si no fas més que buscar ad infinitum idees bojes que en la pràctica mai no podrien funcionar), però si tens una part experimental que doni suport al que fiques als articles el treball se t’accepta i pots seguir endavant. Pensa que en el fons, és un bon metode de diferenciar entre qui pot fer coses i qui no, perquè els articles no es poden publicar si no hi ha una demostració valida que l’idea que proposen no és filosofia pura. Jo he intentat enviar porqueries d’articles teorics a unes quantes conferencies i me’ls han rebutjat per falta de resultats experimentals. (UAB sucks!!) 😀