Dia 190: a la recerca de les Aurores Boreals!

Com ja vaig dir ahir, aquesta nit hem fet una expedició amb la Véronique per a veure si veiem alguna aurora boreal. Jo no n’he vist mai, i per mi qualsevol cosa que veiés ja em seria una meravella… Vem enfilar cap al nord a les 10 del vespre. Jo havia ja mirat la previsió meteorològica per saber quina seria la regió amb menys núvols de québec. Havia demanat ajuda a la Agència Espacial de Canadà per preguntar quina podia ser la zona que en poguessim veure més, i gràcies a twitter (@AuroraMax) em van respondre molt ràpid 😛 . Teniem un itenerari a seguir, la intenció era agafar la ruta, i tirar cap al nord, quan veiessim que estavem a una zona prou fosca endinsar-nos cap al no res per aconseguir la màxima foscor i claredat del cel.

(tot i la neu i la foscor em vaig adonar que encara conservo la meva orientació 😛 )

Després de donar unes quantes voltes, de “perdre’ns” (no massa perquè gràcies al GPS del iPhone i els mapes que havia baixat ben ampliats vem anar fent…) per camins privats, culs-de-sac, de trobar llacs gelats, sentir sorolls entre els arbres a les 3am a -25 graus a l’exterior del cotxe i en un vertader cul de sac amb uns 30-50 cm de neu mig dura sota el cotxe, vem acabar trobant una gran esplanada, totalment fosca on es podia observar un cel negat d’estrelles!!! Ens vem encarar al nord amb el cotxe (perquè a fora només sortia jo per fer les fotos i quan em congelava tornava a entrar xD ) i vem estar observant amb tranquilitat les estrelles. Feia temps que no veia un cel tant estrellat. A la Val d’aran es pot veure molt estrellat, però aquella imatge de trobar-se rodejat totalment de neu, amb aquell cel brillant al damunt i una mena de aurores moooooooolt claretes al fons… era realment impresionant. Vem veure una quantitat immensa d’estels fugaços, quasi com una pluja d’estrelles en una nit d’agost. I això que deia de l’aurora al fons… bé, he de dir que es veia una mena de nevolosa verdosa que apareixia i desapareixia com la llum d’una espelma. Era una cosa tota rara, però que no havia vist mai. Un efecte en el cel tot especial. Vaig fer fotos però m’han sortit totes negres 🙁 Suposo que el pròxim cop que vulgui tornar-ne a veure hauré de tirar 12h de ruta cap al nord, amb només els 150km lluny de montréal no en vem tenir prou…

Tot i un intent quasi frustat de veure les vertaderes aurores boreals amb aquells serpentins que es veuen a la web cam de l’Agència Espacial de Canadà, vaig veure un efecte tot especial al cel, tant de color verd com de color vermell. Vaig veure estels fugaços, vaig patir els -25graus, vaig escagarrinar-me al sentir sorolls estranys al bosc, i he vist sortir el sol des del Parc de MontRoyal quan vem arribar. I tot això amb una moooolt bona companyia 😉 !! Una altra bogeria que ja puc apuntar a la llista de checks 😛

Casetes sobre un llac gelat – pesca sota el llac gelat

Camí forestal – passer a vos risques… m’encanta quan hi aquests cartells xD llàstima que no li vem poder fer la foto, el vem veure només d’anada i de tornada ja no el vem trobar 🙁

Una mena d’aurores vermelloses – les primeres que vem veure 😉

Això toca fer quan hi ha un cul de sac xD – aquest encara que era dels amples i hi havia poca neu!

A vegades et pots trobar això – si clar, d’alguna manera han d’aplastar la neu dels camins…

Animals salvatges??? – aaaah!! ara entenc el munt de sorollets raros que sentiem!! xDD

Hi havia paparatzis fins i tot allà!! – això és el que passa quan deixes la teva càmera petita 😛

Un dels llacs gelats que vem veure – vaig tenir la temptació de baixar-hi però la meva prudència i seny em va dir que millor no…

Un alre llac gelat – va, ho confesso, la foto està feta des de dins el llac! però és que hi havia marques de moto de neu i de cotxe i vaig pensar que si aguantava el pes d’un cotxe segurament aguantaria el meu…

Montreal comença a despertar-se… – es començaven a veure les llums com s’apagaven, i els feixos de llum ataronjats del fons a l’esquerra són els cotxes que venen dels afores per treballar. Hem tingut sort que no ens hem trobat massa cua…

Bon dia Montréal! – imatge des del Parc de Mont Royal

8 thoughts on “Dia 190: a la recerca de les Aurores Boreals!”

  1. Bon dia, com diu el/la Pons bona experiència, aquí també deien que si es mirava des de algun lloc fosc, fosc podriem veure les franges vermelles que has vist… llàstima per les fotos 🙁

  2. Pons: no t’ho negaré fred en feia..i moooolt!! però les ganes de veure aurores mataven tot el fred que poguessis tenir, i tot tant nou per mi, que em vaig oblidar de que feia fred 😛

    Toniddp: ia… wnu, la negra amb aquesta franja vermellose té 30 segons d’exposició amb una ISO de 1600, imagina’t lo negre que estava tot plegat…

  3. AhSe: crec que a partir de les teves 6 o 8am ja podries veure’n alguna en el link que t’he ficat 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *