Si una cosa he après aquí és que les postes de Sol són bastant espectaculars. O més ben dit, cada dia que no hi ha excessius núvols es poden veure postes de Sol precioses. Suposo que deu ser bàsicament perquè el terreny és allò que en diriem… pla? Els edificis no són extramadament alts i tot queda bastant al mateix nivell. Avui quan tornava cap a casa després de fer una petita volta disfrutant de la quasi calor primaveral, havent recuperat de l'”armari” les meves estimades bambes Munich, he vist des del Parc de Laurier aquesta posta de Sol. Sense quasi neu ja perquè fa dies que no neva prou fort. Amb una mena de clapa de gel-aigua d’un color groc merda d’oca el qual encara no he descobert perquè apareix a la majoria de zones de gel. Serà per la terra o pels arbres? La veritat és que mai m’havia fixat si a la Val d’Aran que és on més gel he vist abans de petar aquí, el gel tenia color grogós xungu, o simplement era blanc o transparent…

Aquí no es veu massa, però el color blanc blanc tampoc és, té així com un to grogós…

I bé, a part de que semblava un dia plenament de primavera, he de dir que avui ha fet de tot. Ha fet un sol espaterrant al matí, cap a mig dia el cel estava totalment cobert, a l’hora de dinar estaven caient flocs de neu, i a la tarda plovia. Quan ha parat de ploure i el cel s’ha tornat a esclarir ha estat quan he aprofitat a sortir de casa a comprar. Un dia prou productiu dins de tot…