Avui ha tocat anar a fer de guiri i recollir informació turística de Québec i voltants de Montréal. M’hi he estat una bona estona, així que quan he arribat a casa, he menjat alguna cosa, he descansat i després me n’he anat a córrer al vespre per MontRoyal. Aquesta vegada tenia ganes d’agafar una ruta diferent, tan per anar-hi com per pujar i córrer per allà. D’aquesta manera almenys segueixo visitant la ciutat mentre faig esport 😛 . Com que el meu iPod shuffle m’ha abandonat (demà ja tinc hora per la Genius Bar perquè me diguin què coi li passa) m’he endut l’iPhone amb el Runkeeper activat i així de pas podia anar fent fotos si veia alguna cosa maca pel camí.

He pujat pel que seria el camí curt, unes escales que van més o menys directes des de l’entrada est del parc (on cada diumenge d’estiu s’hi poden trobar un munt de hippies tocant el tambor) fins a dalt del Chalet de MontRoyal. Després he agafat un camí que donava la volta a la preciosa però mooooolt ortera creu de MontRoyal (com que no he sapigut trobar una foto que expresés bé la orterada de creu, he linkat la cerca del google). Des d’allà hi havia un parell de miradors que permetien tenir unes vistes de la part nord de Montréal, crec que deu ser un lloc perfecte per gaudir d’una bona posta de sol, fins i tot a l’hivern!

A la baixada no podia no passar per le Chalet de Mont Royal, la vista és espectacular i encara no hi havia pujat al vespre amb una càmera, llàstima que la del mòbil no sigui cap meravella, però dóna una idea de que és realment un must do a Montréal.

I finalment per recuperar una mica les més de 800 calories cremades avui, he sopat i de postre unes bonissimes galetes…

Ho confesso, són bastant horribles… o més ben dit empalagoses… però vaig pensar que no podia estar a Montréal i no provar aquestes precioses galetes 😛 .