És curiós com hi ha coses que segueixo trobant diferents d’aquí à Barcelona. No recordo pas que quan anava en crosses per barcelona la gent em mirés pel carrer i em somrigués, o que em miressin i em diguessin: courage! . No recordo tampoc que em fessin una cara de: pobreta… Però avui que he anat a comprar al super perquè no tenia ni una mica de carn a la nevera, he anat “tranquilament” fins al super que està a menys de 5 minuts caminant. No ha estat malament perquè n’he trigat només 15! 🙂 Però durant el camí veia la gent com em mirava i s’apartaven, i els cotxes d’aturaven perquè passessis el carrer… La no tan simpàtica ha estat la caixera que em diu: vols una bossa?? i Jo amb la cara de bleda que se m’ha quedat en plan… on vols que me la fiqui??? xD Els bolsos prou grans d’una dona en segons quines situacions són útils… 😛

A la tarda he anat fins al Jean coutu més pròxim per enviar una carta i el camí se m’ha fet més llarg tot i que el meu company de pis m’hi ha acompanyat 😉 . El més irònic de tot que ell quebecois anava amb abric d’hivern, perquè no feia pas mal de fred (5ºC), i jo amb una merda jaqueteta i suant com un porquet… ^^

Ja de pas que avui no tinc massa a dir us deixo amb les multes que et poden caure si per exemple fas massa soroll pel carrer o estar dins un parc després de mitja nit! xD