Avui per fi he aconseguit saber què és això de la cabane à sucre! He descobert que es un lloc on els quebecois s’hi reuneixen en plan families senceres per gaudir d’un àpat ple de greix i de sucre… Comencant per l’arribada, has de comprar el bitllet per poder fer cua i esperar el teu torn. El cost d’un sopar de cabane a sucre es de 21 dollars amb taxes incloses (la tip va a part). Hem fet cua esperant que ens toques, i ens han conduit entre un munt de taules fins a la nostra. El menjar es bufet lliure, pero et serveixen, es a dir que si et ve de gust prendre’t per exemple deu mil tasses de cafè pots xD.

El que seria l’aperitiu estava format per una mena de rave de color vermell d’un gust avinegrat i dolc bastant fastigoset, pero m’ho he menjat! Hi havia una mena de paté bonissim de carn o de no se que que no he volgut preguntar per si de cas… salade de chou (una amanida d’aquella col lombarda blanca fastigosa alemana…), una mena de sanfaina pero feta amb cru, pa, mantega i evidentment el cafe, que et prenen a qualsevol hora del dia. I una altra cosa evident i que no pot faltar es una bona ampolla plena de sirop d’érable!!

El primer plat era una sopa de cigrons que la veritat estava bonissima!! I li he tirat el sirop a dins i la veritat, he de reconeixer que estaba molt bo! 😛

De “segon” teniem una mena de truita tamany familiar pero nomes d’ous. Feia com 3 cm de gruix i per sobre tnia pernil dolc tallat super gruixut i no massa bo i orejones. I salsitxetes. Vaja, sa sa complet! I tot amb un bon rajoli de sirop per damunt!!! Era el que s’havia de fer i el que feia tothom aixi que no em jutjeu… ^^

I ja per acabar teniem els pastissets!!! La dona ha vingut i ha preguntat que què voliem, i jo com a una bona catadora i experimentadora he demant una cosa de cada 😛 ja faré règim durant la setmana seguent si cal :D.

I el parell de cafes que m’he pres m’han ajudat a baixar una mica el menjar pero evidenment i com a tot el sopar… li he tirat sirop enlloc de sucre! I per acabar acabar, hem anat a buscar la tire d’érable que anava inclosa en el preu, i he de dir que la que vaig tastar amb el xavi alla a la parada de metro de Mont Royal era fastigosa, pero la d’avui estava bonissima!!!! tenia bastant de gust a mel, pero estava realment bona, un xupaxup de sucre, bonissim!! he acabat de sucre fins dalt i de greix que podria viure un any sencer xD pero m’ho he passat molt be i els amics de la véronique molt simpàtics! i aixo que n’hi havia que estaven a la armada i tot!!

vaja que avui he rendu une vraie quebecoise!! 😀 No perque hagi menjat a la cabane à sucre sino perque he sopat a les 6pm!!! OMG!! xD