Fa ja una setmana vaig descobrir una nova ruta per anar a la universitat a part de la d’agafar el metro i fer transbord. Una opció bastant ràpida, però que requereix haver de caminar 10 minuts sota el sol, i quan feia calor vaig agrair moltíssim haver trobar la segona opció: bus + metro. La parada del bus la tinc just a sota de casa, i a vegades amb una mica de sort quan el sento per la finestra si surto corrents l’enganxo, i d’altres m’he d’esperar uns 5-10 minuts. Doncs resulta que durant els trajectes de bus he anat observant i analitzant la gent que hi puja. Me n’he adonat que tenen una especial predilecció per canviar-se de lloc. Vull dir, si estan sentats en un lloc i resulta que una persona s’aixeca i marxa, de sobte s’aixequen i canvien de lloc per només un parell de parades. Podrieu pensar que potser ho fan per tenir la porta més aprop, jo potser ho faria, però en el seu cas és totalment fals. Encara no he acabat de descobrir perquè ho fan, però molt sovint canvien de seients de dos a seients individuals… se’n podria derivar un autisme o potser que si seuen en un de dos tenen la possibilitat que alguna persona que ocupi més d’un seient se segui al costat i no puguin disgrutar del meravellós trajecte en bus.
Per altra banda, tal com em sembla vaig dir en un anterior post, aquí la gent fa cua ben feta per pujar al bus. I realment es respecta! I també es fa una cosa curiosa, en general la gent surt abans pel davant del bus que per la porta del darrera! I evidentment sempre al entrar l’autobusero diu bon dia i al marxar que tinguis un bon dia o una bona vesprada. També me n’he adonat que segons quins conductors s’esperen a que hagis pagat a arrencar, no sé si per por a que no paguis o perquè no te la peguis amb la forta accelerada que acostumen a fer xd.
I a part de la mega dissertació sobre la gent que viatja en bus (ironia), avui ha estat un dia més aviat ennuvolat, ha aguantat mig sol fins a mitja tarda, ha diluviat i quan ja se m’havien tret les ganes d’anar a córrer per la maleïda pluja, va, deixa de ploure i es destapa tot fins deixar un cel blau i net! Anda que vaia ganes de xafar-me la tarda… 🙁
poder ho fan per refrescar el cul…pero no perque l’altre també deu estar calent.petons.Bon dia
Bon dia!!! M’encanta que expliquis aquetes curiositats que veus, perquè si fossis d’allà doncs ja no les podries explicar això està clar… es ben curios aquesta gent la forma de fer que tenen 😛 També si t’ho pares a pensar son més civilitzats que a d’altres països i d’altres cultures que son més bastes i els i és igual si tens algú al davant i et passen com si res… Aquí estic igual sense poder anar a corre ja que al mati fa bon temps però a la tarda quant i vull anar doncs ja està ploguent 🙁 que i farem…
es creuen millors aquests canadencs per moure’s d’un seient a l’altre? si fos el meu autobús el hi cobraria un recàrrec per cada seient que seguin…
Pons tas boig hehehehehe que bona
Fins que TMB no faci una millora brutal, ens portaran anys d’avantatge. I és clar, toca que aquí també siguem una mica més persones…
mami: jeje ho dubto! i menys amb la calor que fa xd
Toniddp: merci 😉 doncs vaia putada també, ànims ja veuràs com tornarà l’estiu, i sinó ja t’ho vaig dir, no t’encongiràs pas per córrer plovent 😉 jejeje jo hi vaig acabar l’altre dia i bé que em va anar, despeja molt el cap i realment relaxa i tranquilitza! per sort feia caloreta així que l’encostipat encara no el tinc 😛
Pons: jajjajaj es bona aquesta 😉
anomenatinútil: wnu, ja et dic jo que els busos d’aquí tenen 50 anys i no els han canviat des de llavors!!! això si, en quan a civilització a l’hora de pujar i deixar-te seure si vas mig coix són més que a barcelona… al metro passen de tu, però al bus són molt més simpàtics.
Pons té molt bones idees! 😀
Respecte al temps, shit happens, like they say. Jo també volia sortir a patinar ahir però justament quan m’he animat a sortir de casa va començar a ploure, i res. Avui fa sol, però al matí se’m va ficar al cap que havia de fotre-li vernís a la fusta del sofa d’Ikea i encara no ho he acabat! Això sí, el cap de setmana ja se m’ha anat…