Ja es diu que l’esperança és l’última cosa que es perd en aquesta vida… jo he passat moments de la meva vida on l’esperança era realment la única cosa que em quedava, a part del meu sac de la paciència inmens com una mala cosa, però dia a dia t’adones que realment si tens esperança, si desitges una cosa, al final aconsegueixes per tenir-la, aconsegueixes que sigui teva… les coses no sempre són com voldriem o desitgem, sempre hi ha coses que ens fan pensar que som poc afortunats, però si hi penses t’adones que realment ets tu qui has fet que les coses fossin com son i que ets tu qui realment ha decidit com volies que fossin…
ho sento avui estic com en un estat de desig que les coses s’acabin i que tinc ganes que les coses surtin bé i tinc ganes que les coses surtin com desitjo finalment… però com dic l’esperança és la última cosa que es perd i no podem deixar de pensar que sempre hi haurà alguna cosa que ens farà sentir millor i que ens farà sentir més feliços, sigui el que sigui…
Les coses avancen, les coses sembla que potser veuran la llum al final del camí i que potser si que ho acabaré quan toca…qui sap… queda una setmana i encara hi ha massa coses indefinides… però sempre hi ha esperança 😉
Que passa d’aquí una setmana? ja tornes?
M’imagino que estàs desitjant desesperadament que el teu modern i glamourós diposit torni a ser habitació, però no pateixis, si es queda així tampoc no perds massa, eh? Sempre pots sortir a passejar pel parc una miqueta, admirar la natura i oblidar que el tal diposit existeix. 😀
Està clar que sempre hi ha esperança! Ànims Núria! 🙂
Pons: sip 🙂
AhSe: hahahhaa bé, encara el tinc xD però m’han promès que demà o demà passat està fora…
Toniddp: 😉 gràcies