Una de les primeres coses en les que em vaig fixar quan vaig arribar a Montréal va ser que la quantita de motos que circulen pel carrer és sumament inferior a la que circulen pels carrers de Barcelona. I avui que he anat a comprar el formatge i la sobrassada (després explicaré que m’ha passat… 🙁 ) me n’he adonat que al moment de travessar el carrer només havia d’estar alerta als cotxes que ja estaven aturats al semàfor. No havia de vigilar si m’apareixia alguna moto a tota pastilla per entre els cotxes fent ziga-zagues per ficar-se a la primera línia de foc per sortir tot esperitada! Només has de vigilar amb les bicicletes, però la velocitat d’una vici i la força que aquesta pot tenir és bastant inferior…

I com deia abans, he anat a comprar el formatge i la sobrassada per demà poder fer un intent de pa de sant Jordi… doncs resulta que fa dues setmanes vaig anar a consultar que a la formatgeria que tenia al costat de casa tinguessin sobrassada. I avui que hi he anat per comprar-la el tio m’ha dit tot convençut que sí que sí, que era sobrassada, i jo, és allò català que és així com tovet i vermellós, i m’ha dit que sí, que era allò. I o bé no m’ha entès o bé no té ni punyetera idea del que és la sobrassada!! Però clar com qu eno me’n podia vendre només un tros i tampoc me la podia obrir, doncs li he fet confiança… mal fet! perquè quan he arribat a casa tota feliç, he tocat allò dur, amb més pinta a llonganissa que altra cosa i ja només amb la olor i el tacte n’he tingut prou… 🙁 total que al tallar-la he vist realment que el que tenia a les mans era una llonganissa… molt bona aixo sí! però llonganissa al cap i a la fi… vaja, que demà em tocarà fer un tour pel parell de mercats que crec que en poden tenir per a veure si trobo sobrassada… i sinó doncs mira, farem alguna altra cosa. De moment he fet un intent de fer 4 barres amb només la part de formatge i l’intent ha estat nefast… de debò que no penso criticar mai més el preu d’un pa de sant jordi, perquè renoi, que és complicat això d’ajuntar les barres!! :S