Bé, ahir vaig explicar la primera part de la ruta del dissabte, doncs avui toca la segona part.  El camí d’aquest segon tram era pel costat de la ribera de Saint-Jean.

Primer de tot el camí anava al costat del Canal de Chambly, un canal considerat històric i on les barques i quasi iots d’alguns quebecois naveguen tranquilament.

A cada canvi de nivell del canal hi ha una caseta com aquesta, super mona, amb un paio a dintre que cada vegada que ve el barquito ha de sortir, obrir i tancar les comportes i torna dins la caseta. Evidentment no hi pot faltar una preciosa bandera de Canadà (no fos cas que deixessim de ser patriòtics!). Llàstima que just el moment que vaig fer la foto vaig estar esperant una estona i no va fer ni un bri de vent 🙁 . I gràcies a la famosa llei de murphy quan em vaig pujar de nou a la bici va tornar el vent… ¬¬

Després d’una bona estona amb el canal així d’estret, aquest es feia més ample i deixava pas a quasi un riu, on la gran majoria de cases que hi havia per allà tenien cadascun el seu mini embarcament amb un parell de cadires i alguns amb estufa i tot!! Cada vegada em trobo coses més rares…

Embarcaments particulars al Canal de Chambly.

I bé, com us podeu imaginar la majoria de les cases no eren simples casetes… de fet, durant la major part del camí em vaig sentir com en una pel·lícula americana. Cada caseta amb les seves escales, el seu porxo (algunes amb porsche i tot), el cotxe, l’altre cotxe, el cotxe del nen de 16 anys, el jardinet de davant, el jardinet de darrera, la barcacoa, la fonteta per fer bonic… i bé tot una llarga llista de luxes i més luxes d’aquestes cases de zones residencials que estem acostumats a veure a les pel·lícules. Vindria a ser una cosa estil així:

Bé, sé que aquesta no és extramadament gran, però és que era la única que més o menys em cabia a la càmera. Una de les cases vaig haver de fer 4 fotos per poder-la fotografiar tota ^^

I després d’això ja s’arriba a l’últim tram del camí, on curiosament la route verte (la ruta verda de bicicletes) es troba just al mig entre el canal de Chambly i la ribera de Saint-Jean. Vaja, que si et despistes una mica te’n vas a l’aigua, vagis a dreta o a esquerra 😛 .

I finalment, després de 50km de ruta, vaig arribar al meu destí: Saint-Jean-sur Richelieu! El poble no és que tingués tampoc massa, suposo que vaig arribar al punt en que tothom es trobava al quadre international de Mongonflieres (un event anual on dos cops al dia hi ha un enlairament de globus aeroestàtics), i els que se suposaven eren els dos carrers més principals no hi havia ni déu! Encara sort que em vaig trobar el “famós” mercat on vaig poder comprar-me una tarrineta de bleuets (mirtills, arándanos)  per 2.50CAD. Així que vaig menjar el meu super entrepà fet amb una pita i la tarrina de bleuets amb aquestes vistes…

Saint-Jean-sur Richelieu

I evidentment després d’arribar… tocava tornar! I els núvols amenaçaven una mica de pluja així que tampoc podia perdre massa temps…

El mapa de la ruta