Ara ja feia massa dies que no actualitzava i les visites ja havien baixat massa 🙁 , així que aprofito la ben entesa que el dissabte per la tarda vaig anar al cinema amb el Vicenç per posar fi a aquests dies de silenci. A més, tampoc havia actualitzat perquè, entre que el dijous vaig sortir amb la marta i els ianquis, a una discoteca super pija (Ribelinos). El dia següent, per la tarda vaig acompanyar passejant pel Parc Güell a l’Steve, un dels nois de Utah que havien vingut la nit anterior.  S’ho va passar molt bé, fent fotos era pitjor que jo 😀 jeje (ara és quan llegeixen això ¬¬’ , bé, si ho llegeixen passat pel traductor, espero que posin algun comentari 😉 )

Bé, per tant de ressò que ha tingut aquesta pel·lícula, no he trobat que fos tant extremadament genial. És molt mona, això s’ha de dir. Però té alguns punts febles. Hi ha algunes situacions que no acaben de ser massa versemblants, però la interpretació de la noia crec que està bastant brodada. L’actriu de 21 anys Ellen Page caracteritza força bé a una noia de 16 anys que s’ha quedat embarassada. La noia que fa un intent d’abortar, i finalment decideix tenir el fill i donar-lo en adopció a algú que realment ho necessiti, a una parella jove que no pot tenir fills.