Fa poc més d’un any, m’engrescaven a aficionar-me a una nova modalitat de viure la muntanya. Unir la cursa amb la orientació i creant allò que s’anomenen les curses d’orientació. En què consisteixen?? Doncs et donen un mapa geogràfic d’una regió amb uns punts a unir de forma ordenada, la qual et fixen ells. Aquest mapa te’l donen just en el mateix instant en que comences la cursa, és a dir, tens poc temps per estudiar-lo, per no dir gens. No té noms, les corbes de nivell no tenen altitud marcada, i només tens les referències d’un típic mapa de cartografia. I finalment l’objectiu és unir aquests punts amb el mínim temps possible. Complicat?? Bastant! Has de tenir molt clares les referències cartogràfiques, què és cada símbol, i sobretot tenir molt clara la situació en cada moment. La part de la cursa podriem dir que forma part del 40% del total. No faràs una bona cursa si no corres, però si corres molt i no t’orientes gens, tampoc aconseguiràs res.

Jo fa un any anava amb una crossa, i vaig fer fins i tot un intent de mirar un mapa i amb la memòria visual i acompanyada del Marc, fer un parell de fites. Però evidentment tampoc era plan de fer-se la valenta i trencar-me alguna cosa abans de recuperar-me. Un any més tard em trobava al punt de sortida amb un dorsal amb el número 2508 enganxat a la samarreta, un SportIdent al canell i un mapa cartogràfic tamany dinA4 dins d’una funda de plàstic amb 17 punts per unir. Uns pantalons llargs per evitar al màxim les esgarrinxades i una samarreta de màniga curta per no passar excessiva calor eren la vestimenta per a una encara No iniciada.

57 minuts i 49 segons més tard aconseguia arribar a la meta!! Havia deixat tots els meus esforços en uns 4,5km de recorregut i potser uns 200 m de desnivell acumulat. Massoca?? Potser sí, però he acabat molt satisfactòriament la cursa, molt contenta que tot just un any més tard era capaç de fer el cabra per la muntanya seguint unes fites i corrent per aconseguir, sense saber-ho fins que tots els participants No inciats acabessin, que jo era la primera classificada en categoria femenina!! 😀 (I sorprenentment 3a de No iniciats).

Tal i com dic al títol del post, possiblement això és degut a la sort del principiant, primera vegada que feia una cosa d’aquestes i guanyo! Però com bé ha dit el xavi… El que compta és la regularitat! Així que possiblement m’acabi apuntant a alguna altra, m’ho he passat veritablement bé!! 😀