Com seria de senzill que tots portessim sota el braç un manual d’instruccions personalitzat. De la mateixa manera que una simple torradora de pa porta el seu llibret incorporat amb tots aquells ATENCIÓN! que suposes que si són escrits és perquè algú, alguna vegada, els ha fet… Sigui quina sigui la relació que tinguis amb una altra persona, sigui amic, sigui futur amic, sigui futur més que amic, sempre hi ha aquelles parts amagades del caràcter que no saps mai per on et sortiran. Els homes diuen que les dones som complicades i les dones, que els homes no ens entenen. Doncs mira que senzill, cada dona escriu el seu manual d’instruccions i així tenim resoltes qualsevol de les dues parts 😀 . Només falta que els homes tinguin la paciència i les ganes de llegir-lo sinó, malament. I per altra banda que les dones tinguin temps per fer-lo i la bondat de fer-lo públic.

Potser el que escriuré no és ni de bon tros la demostració per inducció del que se’n podria extreure una norma generalitzada, però pot acostar-se bastant al que en pot arribar a sortir d’una ment recargolada femenina.

– Ens encanta tenir la raó, no ho negaré, però tenir-la sempre tampoc. No és gens divertit preguntar on vols anar? i sentir la mateixa resposta repetida de m’és igual, el que tu vulguis… Que no teniu criteri o què?

– Ens agrada sentir-nos autosuficients, que no necessitem de la vostra ajuda, però a la vegada ens encanta sentir-nos protegides. Contradictori? sí, una mica, però aquí és on entreu vosaltres per decidir quin és el moment idoni per a cada cosa, qui la clava, s’endú premi 😛

– Qui paga la cervesa?? (o copa o cafè en su defecto) Depèn, et deixaràs convidar la pròxima vegada??? O seràs el típic que no es deixa convidar mai? Potser sóc jo, però a mi m’encanta que em convidin, però també m’agrada molt convidar. A més, que deixar-se convidar fa que tinguis l’excusa per tornar a quedar de nou 😛 . I sinó, pos a mitges, que estem en crisi i si fos el cas d’un sopar per dos, tot de cop sempre acaba fent mal a la butxaca xd.

– Cal que m’acompanyis a casa? Sempre he pensat que aquell que m’acompanya a casa a pota té algun tipus d’interès, i ara per ara no m’he errat mai xd. Acompanyar una noia a casa, depèn de on visqui, pot ser tota una gran proesa, i només cal fer-la si de debò tens interès. Ara, si la noia et diu i et repeteix una i una altra vegada que no cal i que no cal i que no cal, no l’acompanyis, perquè serà ella la que no tindrà cap interès més que l’amistat 😉 . Si acaba cedint, no ho dubtis, l’interès segur que és mutu. Si és en cotxe la cosa canvia i l’esforç també.

– Perquè sempre arribem tard? No heu sentit mai la dita de les coses bones sempre es fan esperar? Doncs aquí teniu la resposta 😉

I crec que ara per ara ja n’hi ha més que suficient, després de més de 2 mesos sense escriure res, ja he donat prou la tabarra, i algun dia potser continuarà, no és bo ensenyar-ho tot de cop, és millor anar insinuant….I com sempre dic, no em faig mai responsable del que segueixi els meus consells xd .