Mes d’abril, aigua poca i núvols mil

L’abril diu al maig: jo no he plogut, tu plou a raig

L’aigua d’abril omple la gerra i el barril

A l’abril, cada gota val per mil

Una pluja de maig i tres d’abril valen més que els bous i el carril

Molts desitgem que les dites tinguin raó. Clar, que si són dites, s’han escrit per alguna cosa, alguna relació han de tenir amb la realitat no? Jo espero que sí. Només espero que el que porto llegint des de fa uns dies al diari, com és el cas d’aquesta notícia (per llegir-la tota, clica aquí). Va sortir a El País el divendres 22 de febrer, i només llegir-la em va venir la imatge de jo a casa, obrint l’aixeta pel matí abans de dutxar-me i veure que d’aigua no en queia ni una gota…

Barcelona i moltes altres ciutats estan en senyal d’alerta. La reducció del consum d’aigua obligatori, el tancament de moltes de les fonts públiques, poca pressió, prohibició d’omplir piscines, control del consum particular, els pantans rossant el límit,… No és segur, i espero que no ho arribi a ser mai, espero que no s’arribi mai a tallar el subministrament d’aigua durant mínim 24 hores. Si ja es passa malament quan hi ha alguna avaria i et quedes sense aigua unes hores, no em vull imaginar què deu ser estar-s’hi més de 24 hores!