Què millor que de tant en tant reflexionar una mica? Jo no és que ho faci molt sovint, de fet, ho hauria de fer més, va bé reflexionar, i et fa adonar de coses que tens i que no t’adones que existeixen tan a prop teu, mai millor dit.

Fa un parell de dies, després d’haver penjat l’última foto al blog em vaig dedicar a ordenar una mica els posts. Què vull dir amb ordenar? Doncs mira, d’entrada crear una nova categoria: Fotos. Destinada única i exclusivament a les fotos que realment penjo perquè m’hi he esmerat una mica en fer-les, perquè em recorden alguna cosa especial, o simplement perquè m’agraden. No és que dediqui sempre el post a la foto, sinó que pot estar penjada a ressò d’alguna altra anècdota que la foto ajuda a recordar. Com anava dient, vaig estar organitzant una mica el garbuix dels 332 (amb aquest 333) posts que ja porto publicats. I com que havia d’anar mirant una mica de què havia escrit, vaig començar pel setembre de l’any passat, moment en què vaig donar vida a aquesta nova forma d’expressió. De molts encara me’n recordo, de fet, crec que de gairebé tots els que he escrit, però en recordo només l’essència, tant dels que m’agraden com dels que no. Però d’alguns que vaig estar llegint, em vaig sorprendre del que jo mateixa havia escrit. Era com si no ho hagués escrit jo, com si hagués vingut algun follet del bosc, s’hagués posat al meu ordinador i hagués començat a escriure i escriure coses. Coses que ara em llegeixo i penso fins i tot que no estan tan malament. No és que estigui aquí pensant que soc un geni, molts ja sabeu que l’autoestima no és el que jo tingui més alt (l’estatura tampoc), però sí que crec que a vegades podem ser capaços de fer coses que ni nosaltres mateixos ens podriem imaginar. De fet, un dels motius pels quals també vaig començar a escriure i encara avui segueixo fent, és per això, perquè l’autoestima puji una miqueta del seu nivell de sota terra.

Després de tota aquesta parrafada, no se m’acut cap altra conclusió que la de recordar a tots aquells que penseu que no feu bé les coses o que penseu que el que feu no pot interessar a ningú més que a vosaltres, us adoneu que no és cert. Només cal que doneu un cop d’ull a les coses que hagueu fet des d’un punt de vista objectiu, com si no fós vostre, com si el que veiessiu fos d’una altra persona.

Possiblement aquest no sigui un dels millors posts que he escrit, de fet, segurament l’únic bo que tindrà serà que em farà recordar que n’hi de molt millors i molt més bons 😀 ! Però què hi farem, la perfecció no existeix, la perfecció la creem nosaltres 😉 !