Sota la pluja
Tots dos sols,
junts però distants,
un cel grisós i ennuvolat,
gotes d’aigua caient amb força,
la roba molla, els cabells xops,
el fred calant-me ben endins
fins que en un instant
et vaig robar un petó,
sota la pluja.
Tots dos sols,
junts però distants,
un cel grisós i ennuvolat,
gotes d’aigua caient amb força,
la roba molla, els cabells xops,
el fred calant-me ben endins
fins que en un instant
et vaig robar un petó,
sota la pluja.
May 12th, 2010 09:05
Que bonic!
May 12th, 2010 11:41
merci
May 13th, 2010 00:17
Ostres, quin poema!
May 13th, 2010 14:35
Un poema rodó (en els dos sentits) :p
May 13th, 2010 14:48
poema nu se, no he tingut mai la capacitat d’entendre això de les rimes… però rodó ho és xd