Estic pensant com podria començar la crítica d’aquesta película… em sembla que primer de tot faré una petita descripció objectiva de la película i després passarem a la crítica que es mereix venint d’algú amb un rerefons tècnic.

Sinopsi:

Suposadament és un thriller d’acció que narra els fets d’un soldat de les forces aèrees que es desperta dins un cos d’un home que no coneix. La seva missió és aprofitar els seus 8 últims minuts de vida per descobrir el terrorista que ha ficat la bomba dins un tren de passatgers en direcció a Chicago.

És una película força d’acció, en podriem dir així. Els actors treballen bé, no és tampoc que hi hagi cap gran paper a poder desenvolupar, però no tinc cap crítica als actors. És una d’aquelles películes per no pensar i per distreure’s si no vols anar més enllà del que realment passa a la trama, però tampoc és d’aquelles que calgui anar al cinema per disfrutar de la gran pantalla. Els efectes especials no són tampoc el plat principal de la película ni tampoc la varietat d’escenaris. En fi, no és una película que recomanés especialment a no ser que hi hagi realment moltes ganes d’anar-la a veure al cinema, o que el descompte per anar-hi sigui considerable.

Comentaris NO objectius:

Fins aquí tot bé, la película tenia bona pinta, el trailer mostrava una peli d’acció amb un protagonista de bon veure, l’actor Jake Gyllenhaal, i la no menys esperada noia guapa de la película, l’actriu Michelle Monaghan. El nom prometia, Código Fuente, hi esperava trobar un fons informàtic de nivell. Haig de dir que dels seus 93 minuts la película semblava interessant fins al potser minut 80. A partir d’aquí el guionista li ha baixat la imaginació del cel i ha començat a anar-se’n de l’olla. Just quan vaig sortir de la película vaig pensar, mira no està malament, però al cap de 2 minuts em vaig adonar que la película fallava per tot arreu! Volien posar en pràctica aquesta tècnica del joc amb el temps passat, el futur, el paral·lelisme entre móns i el que en podriem dir la realitat virtual, un nou món dins d’un ordinador; però l’han cagat de ple. Quan començaves a raonar sobre exactament el que havia passat a la película i començaves a donar-hi més voltes del normal veies que fallaven descripcions.

(si algú vol veure la película no li recomano que segueixi llegint…)

L’argument es basa en que el cervell manté “vius” després de la mort els últims 8 minuts de vida, és a dir, que després de la mort queden emmagatzemats al cervell els últims 8 minuts viscuts i el seu entorn. A partir d’aquí la gràcia era que es podia accedir a aquesta memòria i visualitzar-ne el contingut a través d’un altre cervell en estat vegetatiu tantes vegades com es volgués. Aquesta tècnica trencadora anomenada Codi Font havia de ser l’antídot contra el terrorisme. El pobre que està en estat vegetatiu és el que ha s’aconseguir trobar la bomba que es troba dins d’un tren, mitjançant la “memòria” d’un professor que està a punt de morir. I aquí és on comencen a no tenir pes les teories que expliquen. Segons diuen es pot accedir a la memòria i al seu entorn, però llavors com pot ser que pugui interaccionar amb la resta de passatgers si no formen part de la seva memòria?? o per exemple trobar la bomba en el segon intent que es troba ben amagada?? o per exemple poder anar a buscar una pistola que es troba en un altre vagó? o saltar del vagó i seguir la imatge intacta? o que exploti el tren i ell no mori fins que un altre tren no l’atropella al cap de 1 minut?? hi ha coses que fallen massa i ja el final va ser el més exagerat de tot. Segons vaig entendre, amb aquest nou sistema acabarien emmagatzemant ‘n’ realitats virtuals dins el cervell del pobre soldat en estat vegetatiu.

En fi, la película estava bé fins que vaig començar a raonar el perquè de tot plegat…