Wall-E, batallón de limpieza

Finalment he anat a veure la pel·lícula!! I tot i que hi ha algú que no comparteix la mateixa opinió, a mi em va encantar!! :$  serà que sóc com una nena petita per aquestes coses tot i que segueixo pensant que hi ha coses que els nens petits no haguessin entès… però bé, això ja és opinió personal, i hi ha molt poca gent amb la que comparteixi la mateixa opinió… 🙁 Com deia, m’ha encantat, excepte la relació que han fet amb la gent humana i l’animació, la resta de la pel·lícula és molt mona! Et fa riure, et fa pensar… que monu! Sí, ho dic molt, ho sé, però és que era molt monu el robotito! Fa peneta i tot pobret… :$ En fi, una història d’amor sense paraules encantadora.

Com sempre, pixar ha seguit amb la seva bona fama de bons gràfics, uns efectes molt ben aconseguits, textures, moviments,… s’ha de dir que el guió no té molt de suc tampoc, però per mi no sempre és necessari un bon guió per tenir un bon regust de la peli. Suposu que dec ser una mica rara per buscar sempre coses diferents en una peli, però et fan saltar un somriure algunes de les imatges que veus: una terra envoltada d’infinits satel·lits, un sputnik perdut per allà al mig, la mítica música del planeta de los simios, el control dels ordinadors sobre els humans, el patriotisme americà reflexat amb la bandera, la estrella de la muerte de la guerra de las galaxias, … Segurament hi ha més semblances que se m’han passat per alt, però em pregunto: sóc la única que hi he trobat un sentit diferent?

3 thoughts on “Wall-E, batallón de limpieza”

  1. et responc de laltre,

    proba de posarte ulleres de sol i ficar la psp on el sol i reflexi, no hauras de buscar un lloc on i faci sombra, pero o veuras en blanc i negre , no se si m’explico.

    el bomberman no es aquell que va sortir per la game boy, que era un home on li sortia bitxos per tot arreu i tenia bombes a sobre i les abia de posar i sols afectava amb un recuadre?

  2. Just acabo de tornar del cine amb els meus germans de veure aquesta mateixa pel·lícula!
    I no ets rara, no. A mi també m’ha agradat. És una pel·lícula que ho té tot en la seva justa mesura: una història d’amor, humor, consicienciació i resolució del problema apocalíptic que tenia als humans idiotitzats (típic de pel·lícula americana vaja). I el final tristot (spoiler, spoiler!) no m’ha deixat indiferent!
    Feia molt de temps que no veia una pel·lícula amb tantes ganes i sense mirar el rellotge per veure quan s’acaba.

    I el detall de ficar l’Sputnik ha sigut genial! És un bon missatge haver-lo introduït, ja que va ser el primer satèl·lit artificial que va funcionar de la història. Crec que només m’ha fet gràcia a mi aquest moment.

  3. anomenatinútil: uuuuoooo, no sóc la única que ho he vist lu de l’sputnik! jejeje, wnu, igual no m’he posat a pensar tant sobre el significat, però el fet que aparegués, nu sé, m’ha fet gràcia adonar-me 😀

    maestro zen: prefereixo buscar un lloc amb ombra, perquè amb les ulleres de sol tampoc veus un pijo!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *