Has somiat mai en anar en bicicleta sense perdre’t? Agafar camins poc corrents i buits de gent? Veure Barcelona des de (quasi) l’aire? Sentir el vent fregar les teves galtes mentre fas un descens per carrers asfaltats i sense cotxes? Compartir un matí de diumenge amb els amics? Poder compartir les teves rutes amb la resta?

Doncs deixa de somiar!

Ja ho diuen que quan penses molt en una cosa es fa realitat… Ara és el moment que puguis realitzar el teu somni. Només cal que visitis www.rutescollserola.com. Un lloc web on hi trobaràs tot el que necessites per anar en bicicleta per Collserola. Rutes variades, trams de rutes per poder crear la teva pròpia ruta. Una descripció detallada per metres per poder-la seguir amb facilitat. Amb l’ajuda del GoogleMaps podràs veure la ruta sobre el mapa. Podràs compartir rutes i experiències. I el més important, totes les rutes han estat provades i testades, i la majoria d’elles per persones de forma física normal (és a dir, jo 😀 ) no per persones sobredesenvolupades físicament (no vull mirar a ningú… ).

No dubteu en visitar-la!

Res res, que a mi les baixades no m’agraden … jeje, a mi el que m’agrada és pujar… ¬¬ Això va per l’Albert! Albert, que et quedi clar: a mi m’agrada baixar per les pendents guais! 😀 no pujar-les 🙁 … Jo crec que avui ha estat un càstig perquè el dia passat no vaig poder venir, i perquè ja fa dies que no vaig amb ells en bici els diumenges… és això? espero que no ! Hem pujat per una pujada que ni un golf podia pujar amb tranquilitat, li havia de fotre gas perquè el cotxe tirés… a més, no en tenia prou amb les meves dificultats (ha de constar que avui no portava la genollera) que un home que devia superar els 40 em digués: encima de la bici venga! – Ja’t fotran ja! puja-hi tu si pots! He pujat potser uns 20-30 metres amb la bici al costat, no era plan de cascar-me el genoll. I la resta, quan hem arribat a una bifurcació, he vist que el pau i l’albert s’estaven morint de ganes de pujar per la pendent forta…i clar, no podia jo deixar-los amb les ganes, i no m’ho creia, però he aconseguit pujar-la sobre la bici!! 😀 (hi ha testimonis ). El que no m’ha quedat clar és quin ha estat aquell desnivell…espero que l’albert ens ho sabrà dir.

Tret d’aquesta “pujadeta” l’ascens s’ha dut a terme sense massa complicacions (tret de les ja habituals… ), i quan hem arribat a dalt tocava l’alimentació dels campions: galetes amb xocolata!!! 😀 (evidentment, xocolata negra, del 70%). Avui les barritas no han tingut molt d’èxit (serà perquè estaven caducades? )

La primera foto meva anant en bici. Avui l’albert ha portat la seva càmera, i li ha tocat en ell fer de reporter 😀 !

Ahir no en vaig tenir prou de pujar des de balmes/diagonal caminant, que avui he decidit anar des de la parada de metro de Badal de la línia blava fins a casa caminant. Una horeta caminant, exactament 1h 3m 40s, jo crec que hi trec uns 5 minuts de l’espera als semàfors, i tenint en compte que des d’allà hi ha aproximadament uns 8 quilòmetres, podem comptabilitazar una velocitat mitjana de 8km/h. Evidentment no són els récords de velocitat que tinc arxivats, però déu n’hi do també!

Us ho recomano, caminar és molt sa! 😉

Un diumenge assolellat ens ha acompanyat aquest matí al Pau, a l’Albert i a mi a fer tota una ruta per Collserola, hem començat a l’illa i hem acabat allà. Hem pujat fins a Sant Pere Màrtir, al turó d’en Cors i la torre de Collserola i després hem fet tota la carretera de les Aigües i hem baixat fins a la UPC (campus nord) i fins a l’illa. Una passejadeta… segons l’Albert uns 30 km aproximadament, i desnivell….ni idea, he fet un intent de calcular-ho amb el googlemaps, però ha estat impossible que em carregués. Així que…a ull, mireu cap al nord de Barcelona i veureu l’alçada dels tres turonets.

I si tot va bé, diumenge que ve una mica més!

<- l’Albert descansant (a la dreta us imagineu el Pau)

Bé, pels que no conegueu la zona…això és la Val d’Aran, més concretament la presa de Colomers, (l’inici d’una excursió de llacs molt bonica fins i tot amb boira). Doncs això, dia 13 d’agost, ens trobem a 1.419m d’altitud, Bagergue, tres escursionistes amb ganes de banyar-se en un llac del pirineu (Xavi, Albert i jo) i de no haver de caminar massa per tal de fer-ho; ens disposem a recórrer en cotxe 20 minuts i a caminar-ne uns 30 amb un cert desnivell, és clar. D’esprés d’arribar al llac (2.135m), donar unes quantes voltes fins a trobar un lloc digne de banyar-se, més que res, que estigués mínimament net. Ens disposem a ficar el peu en una aigua glaçada, i recordem que estavem en ple agost, cadascú al seu ritme.

Aquí teniu el resultat: l’Albert el primer aventurer a tirar-se de cap a l’aigua, jo poc a poc i sense pressa, i finalment el Xavi, que a causa d’haver de fer les fotos, pobret, va haver de tirar-se l’últim.